ahir, el meu amic david va fer 31 anys.El meu amic david (petit, des d’ara) ni tan sols crec que llegeixi aquesta lletra, però l’estimo tant que preferixo que no ho faci: m’agradaria ser com ell, perquè negar-ho. Estimar tant com ell estima a la Carol i plorar com només ell plora. En petit creix com força nuclear i la seva mirada de vidre guia el foc de ses entranyes. Quan de nen li preguntaven que volia ser de gran no sé el que contestava: ni falta que em fa. Ara segur que no és feliç, com tots nosaltres.Però ja té 31 anys i tota una Ítaca per davant: móns per conquerir, terres per civilitzar.
per molts anys amic meu!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!