3 mesos

ara fa sense voler ara fa tres mesos la meva vida s’ha accelerat. abans mai em
posava malalt. En tres mesos he hagut d’enviar dos correus al jefe
dient-li que no aniria a treballar.
masses festes, ja us ho diré!

elles en diuen 2on erasmus, nosaltres callem.
Mai hem fet cap erasmus.
Elles són de la garrotxa i nosaltres de l’empordà.
Podriem dir que ens vam conèixer al gironès,
que ens vam estimar ara aquí i ara allà.
No se on veuen l’Erasmus jo més veig Pallach o Pla.
De rotterdam no en conec res
d’Olot massa,
de casa meva
a les golfes tinc por d’entrar-hi.

i tot just fa tres mesos
que el néctar de l’eterna joventud
em besar els llavis
pàlids de goig amb llum de tardor

i tot just fa tre mesos
que em sembla que torno a riure
lluny del mar
prop del verd de l’empordà.

i ara ja no puc
aturar-me a mig camí
abandonar
apretar les dents ni mirar endavant

lliureu-me d’aquest mal!
tempesta de primavera
plou
i no vull obrir el paraigües

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *