la dona del pescador

ara fa sense voler ara fa tres mesos la meva vida s’ha accelerat. abans mai em
posava malalt. En tres mesos he hagut d’enviar dos correus al jefe
dient-li que no aniria a treballar.
masses festes, ja us ho diré!

elles en diuen 2on erasmus, nosaltres callem.
Mai hem fet cap erasmus.
Elles són de la garrotxa i nosaltres de l’empordà.
Podriem dir que ens vam conèixer al gironès,
que ens vam estimar ara aquí i ara allà.
No se on veuen l’Erasmus jo més veig Pallach o Pla.
De rotterdam no en conec res
d’Olot massa,
de casa meva
a les golfes tinc por d’entrar-hi.

i tot just fa tres mesos
que el néctar de l’eterna joventud
em besar els llavis
pàlids de goig amb llum de tardor

i tot just fa tre mesos
que em sembla que torno a riure
lluny del mar
prop del verd de l’empordà.

i ara ja no puc
aturar-me a mig camí
abandonar
apretar les dents ni mirar endavant

lliureu-me d’aquest mal!
tempesta de primavera
plou
i no vull obrir el paraigües

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!