En conec un grapat. Són persones especials per caràcter i per voluntat. I penso fermament que de Bomber si neix. El foc que pateix el Parc Natural del Ports és tan virulent com l’orografia d’aquest racó, mai millor dit, del nostre país. Més a prop de casa, també n’hem patit. L’últim gran incendi a l’Empordà va ser
Trenco una letargia que amanaçava de convertir-se en crònica amb un post resum esquemàtic d’un cap de setmana atepaït d’activitats interessants i tres noms propis. Albert Medrán: Divendres es lliuraven els Premis Blocs Catalunya. Entre els guanyadors, Albert Medrán com autor del millor bloc d’actualitat. Aquesta modesta tribuna s’afegeix a les nombroses felicitacions que ha
El proper dissabte, 12 d’abril, Joan Armangué presenta a sota la cúpula del Teatre Museu Dalí de Figueres el llibre: Fem Empordà, Economia i Territori. Vaig assistir a la conferència que l’exalcalde de Figueres va oferir a l’Escala a poques hores de començar la passada campanya electoral i aquest és el principal motiu perquè dissabte,
Fa molt de temps. Massa, potser. El bloc ha patit les consequències de tres mesos de vertigen. Avui pot ser un bon dia per actualitzar-lo, ara que només queda microanalitzar els resultats. L’anàlisi macro ja està fet: transferències de vot, províncies, comarques i municipis amb un pes electoral específic ja estan radiografiats. Ara, toca agafar aire.
Prenc d’Odalric aquest mapa que mostra molt gràficament la inversió pública en infraestructures (autovies gratuïtes, en aquest cas) a Madrid i Barcelona els darrers 20 anys. És evident que la capital de l’Estat en surt molt més beneficiada. Per tant és normal que brotin a Catalunya paraules o sentiments com "desafecció". De què ens serveix
L’Escalosfera està d’enhorabona amb la incorporació del, possiblement, millor fotògraf escalenc viu. Esculapi és el pseudònim que ha triat aquest artista per fer el salt a la xerxa, on actualment comparteix més de 70 fotos en tres àlbums exclusivament de l’Escala.Esculapi és un artista polièdric: professor de professió, fotògraf, pintor i artista gràfic de vocació.
Com que tenim en Saül convalescent, prenc el relleu amb ànims i desitjos de recuperació. Ho faig adaptant el seu popular post "Interessants novetats blocaires (x)" amb el que titula els articles en els que fa referència als nous blocs polítics que van apareixent al llarg del país. En el meu cas parla dels blocs que s’han
Un dels problemes amb que es troben pobles eminentment turístics com l’Escala rau en la programació dels actes organitzats des de les diferents àrees municipals. Sovint sentim a dir que es fan poques coses pels ciutadans i els turistes i quan es fan es programen tant justes de temps que, a vegades, es sobreposen les
?He fet un llarg viatge per arribar fins aquí. En el fons del meu cor encara puc sentir les olors del mar i gaudir amb els records de la meva estimada Empúries. Aviat em trobaré amb vosaltres. Us explicaré part de la meva història i de com he arribat fins aquí. Més de 2000 anys
Ja la tenim aquí! L’Ona, la filla de la meva cosina Ariadna i en Ricard, va nèixer ahir i va presentar unes exel.lents credencials: 3 quilos 850 grams i 50 cm d’alçada… toma ya! El primer regal que he fet a la meva neboda valenciana és un bloc i una adreça de correu-e, com no. Espero que li escriviu
Acabo d’arribar i torno a marxar demà. Però després de desconnectar del país, d’internet i de la política 5 dies (5 dies!!), et trobes un diari a una parada de bus, encens la televisió i connectes l’ordinador, i no pots deixar de comentar alguna cosa: 1- El Periodico de Catalunya obre amb una notícia de
The tour ultime és possiblement la prova de ciclisme en carretera més dura del món. Més de 4000 km non stop. Una bestialitat, vaja. A les 11.00h d’avui un estartidenc, l’Amat Artigas, l’ha iniciat. Després de molt preparar-se ha sortit de Oisterwijk, Holanda, per creuar tot França i escalar una colla de ports mítics del Tour de França
Una forquilla de més de 30 dies entre els dos darrers escrits. Més d’un mes de nul.la activitat blocaire. I en només 4 dies d’agost descobreixo la revolució de la blocosfera t@rruellenca i un rejovenit a l’ombra del Tamariu que, a part de la bona literatura de sempre, és una delícia per a la vista.
A l’altre banda del Montgrí hi ha molta activitat. Fins i tot diria que la cosa està excessivament moguda. Aquí no gaire, més aviat poca cosa. A Torroella la tenen més grossa, la blogosfera de T@rroella és més grossa que l’Escalosfera. Uns 15 blocs que vol dir 3 o 4 més que "nosaltres" (recompte poc científic,