Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Vénen cometes i com la BBC fica la pota

Sembla que el 2013 pot ser recordat per l’arribada de dos cometes nous a l’interior del sistema solar interior. Aquests cossos estan formats per una agregació no massa compacte de gels de diversa composició (aigua, monòxid de carboni, diòxid de carboni, amoníac, etc..), pols i un petit núcli rocós. Són relíquies de l’origen del nostre sistema solar que pràcticament no han estat tocats ni han evolucionat per cap procés físic o químic. El lloc d’origen d’aquests cometes d’òrbites obertes, parabòliques o hiperbòliques, o de períodes òrbitals de milers d’anys és un repositori esfèric que envolta el Sistema Solar amb milions de cossos similars anomenat Núvol d’Oort situat entre 5000 ua (1 ua = unitat astronòmica = 150.000.000 km) a uns 100.000 ua del Sol. Estan realment lluny ja que això és una distància equivalent a la quart part de la distància a l’estel més pròxim. Un encontre amb una estrella pròxima desestabilitza el núvol i és aleshores quan alguns d’aquests cossos cauen en direcció al Sol.

El cometa C/2011 L4 Panstarrs, descobert el 6 de juny de 2011 en un programa de cerca d’objectes potencialment perillosos  per a la Terra (NEO), sembla provenir d’aquest núvol. En el pas pel periheli, la mínima distància al Sol,  el cometa passarà a només 0.3 ua del Sol, és a dir a 45 milions de quilòmetres, més a prop del Sol que el planeta Mercuri. Aquell dia, el 10 de març, serà invisble per als habitants de la Terra donada la  proximitat de C/2011 L4 Panstarrs al Sol. Però pocs dies després, ja se’ns farà visible per Falles. Els experts en cometes esperen que llavors ja haja desenvolupat una cua llarga i que expulse molt de gas.

El cometa començarà a veure’s a ull nu, des del 14 de març poc després de la posta de Sol, per l’horitzó oest però molt prop de l’horitzó.  En passar els dies anirà guanyant en altura i es podrà arribar a observar unes dues hores després de la posta de Sol, ja en el mes d’abril i maig. En separar-se del Sol la seua brillantor, però, baixarà ràpidament i ja, al final, només serà visible amb telescopis.

Actualment el C/2011 L4 Panstarrs es troba a la distància de l’òrbita de Mart. Ara només està a l’abast dels telescopis profesionals i amateurs. Ben aviat, però, gaudirem de la seua vista en els pocs cels que encara no estiguen contaminats lumínicament.

El segon cometa el C/2012 S1 ISON va ser descobert el 21 setembre de 2012 per Vitali Nevski, Bielorússia i Artyom Novichonok, Rússia, amb un telescopi de 40 cm d’abertura de la xarxa científica òptica internacional rusa (International Scientific Optical Network) ISON.

El seu pas pel periheli està previst per al 28 de novembre de 2013 passant a només a 0.012 ua (1.800.000 km) del centre solar, és a dir a 1.100.000 km de la superfície del Sol. Per aquest fet C/2012 S1 Ison se’l considera un cometa rasant. Passarà tan a prop de la nostra estrella que s’espera que l’intens calor solar sublime gran part dels seus elements volàtils. Serà llavors quan es faça més brillant i la sua brillantor siga tan gran com la de la Lluna plena. Però malauradament serà també el pitjor moment per a veure’l ja que en estar tan prop del Sol la lluïssor d’aquest no ens el deixarà veure.

Aquesta brillantor extrema és la que ha portat a ser notícia destacada en els diaris i mitjans de comunicació aquest últims dies començant per la BBC. Sembla que va ser aquest mitjà qui va difondre la notícia que ISON serà més brillant que la lluna plena i que arribarà a veure’s fins i tot de dia. Arturo Quirantes, del bloc científic Naukas, en l’article Cuando la BBC se equivoca: el caso del cometa Ison, criticava la incompetència de la BBC en la difusió de la notícia. És el típic nyap periodístic: que la notícia no et llance a perdre el titular…

Després del seu pas pròxim pel Sol, si ISON sobreviu a les forces de marea solar i al calor intens sense disgregar-se ni trencar-se, serà llavors quan podrem gaudir de veritat de la vista de la cabellera i la cua o cues del cometa.

ISON presenta també una òrbita oberta, indicant que és un nou cometa que prové del núvol d’Oort. Actualment es troba a la distància de Júpiter i només és accessible amb telescopis professionals.

L’estudi dels elements orbitals del cometa ISON ha sorprés els astrònoms ja que alguns d’aquests elements són similars als del Gran Cometa de 1680. Aquest fet indica que els dos cometes provenen d’un mateix cos original molt més antic que es va fragmentar. Aquest cometa de 1680 va resultar ser el més brillant del segle XVII i, fins i tot, es pogué observar de dia. A veure si tenim sort amb el seu germà.

La Terra creuarà l’òrbita del cometa ISON la nit del 14-15 de gener del 2014 i potser, llavors, podrà veure’s una nova pluja d’estels causada per les restes expulsades del nucli cometari.

ISON serà visible des de finals d’octubre fins a meitat de gener del 2014, primer a la matinada, abans de l’eixida del Sol, cap a l’est i després, també, a la vesprada, a partir de Nadal, després de la posta del Sol, cap a l’oest. És curiós però, a finals de desembre es veurà per la matinada i també per la vesprada.

El punt de màxima aproximació a la Terra ocorrerà el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre de 2013. En aquell moment ISON es trobarà només a 0.42 ua (63.000.000 km) de la Terra.

I per acabar caldria fer notar que aquests cometes dels quals he parlat no són els únics al cel. Aquestes nits pot observar-se el cometa LINEAR C/2012 K5. L’amic Joan Manel Bullon l’ha fotografiat aquest dies. Fixeu-vos en les dues fotos separades un interval temporal de 18 minuts. S’observa clarament com el cometa es mou ràpidament entre les estrelles en el cel de l’Alt Túria.

Continuarem parlant-ne.

Foto de portada: Cometa LINEAR C/2012 K5. Observat per Joan Manel Bullon, a l’Observatori de La Cambra, a Aras de los Olmos, l’Alt Túria, el 8 de gener 2012 en dues fotografies separades per 18 minuts. Amb permís.

Foto 2: Posició del cometa C/2011 L4 Panstarrs poc després de la posta del Sol del dia 14 de març de 2013. Simulació amb Stellarium.

Foto 3: Posició del cometa C/2012 S1 ISON poc després de la posta de Sol del dia de Nadal de 2013. Simulació amb Stellarium.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sistema solar | s'ha etiquetat en per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent