Una nova aurora il·lumina el cel nocturn
Dijous 10 d’octubre un flux de protons, electrons i ions solars, embolcallats per una bambolla magnètic tornà a impactar contra el camp magnètic i l’alta atmosfera terrestre. Unes hores abans, el 8 d’octubre, una enorme regió activa solar havia sofert diverses reestructuracions dels seus tubs de flux magnètic i com a resultat, milions de tones de plasma en forma d’ejecció de massa coronal eixiren llençats a l’espai.
Els científics del Centre de Predicció del Temps Espacial (SWPC) de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA) dels EUA van destacar el potencial d’una nova tempesta geomagnètica severa per a dijous (10 d’octubre) i divendres (11 d’octubre) amb probabilitat que aquesta tempesta fora de classe G4.
De fet la previsió de les zones on seria possible observar aurores era molt semblant a la causada per la tempesta geomagnètica del passat 10 de maig. En aquell esdeveniment les aurores s’arribaren a veure en latituds tan baixes com les Canàries. Seria la tempesta del dijous 10 d’octubre similar?
Per això molts astrònoms del nostre país es prepararen per observar una nova onada d’aurores des de la posta de Sol del dijous 10 a llocs foscos amb l’horitzó nord sense obstacles. I feren bé ja que la meravella celeste tornà a enllumenar els cels d’Europa. Els companys d’AstroAras, Juanma Bullón, Catalina Pasat, Luís Farinós i Roger Mira, des de l’observatori forestal de La Travina al terme d’Ares de los Olmos, la Serrania, aconseguiren unes fantàstiques fotos al llarg de la nit.
A la imatge de Luís Farinós, a banda del característic color rogenc de l’aurora, causada per les transicions de l’oxigen atòmic excitat a uns 250 km d’alçada, s’hi veuen pilars i un arc (SAR) que ho envolta tot. La primera vegada que ho veiem a latituds tan baixes, prova que la tempesta geomagnètica va ser molt intensa.
A les imatges de JoanMa Bullón s’hi veure també els pilars de l’aurora i l’arc SAR. Ells van estar observant l’aurora i l’evolució tot al llarg de la nit fins l’eixida del Sol.
Des de Gandia també s’hi va veure l’aurora, encara que la serra del Mondúver amagava part de la llum de la tempesta geomagnètica. Miguel Díaz de l’Agrupació Astronòmica de la Safor també va fer-ne fotos.
Aquesta vegada tampoc vaig poder veure en directe l’espectacle del cel. Estava amb la família al festival de cine fantàstic de Sitges per veure la pel·lícula Una ballena, mescla de cine negre i misteri marí. En acabar el film cap a les 23:30 i tornar al pàrquing varem entreveure, entre alguns llums intensos, una lluminositat rogenca cap a l’horitzó nord, l’aurora boreal en el cel de Catalunya.
Aquest cicle solar s’està mostrant molt intens. Per això no descarte que puguem tornar a gaudir de l’espectacle de les llums del nord.
Imatges: Gràcies a Miguel Díaz, Joanma Bullón, Catalina Pasat i Luís Farinós.