Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Un satèl·lit a la deriva

UARS

Aquesta nit pot ser molt llarga per a l’equip de vigilància del cel dels Estats Units. El satèl·lit UARS (Upper Atmospheric Research Satellite) cau descontrol·lat cap a la Terra i l’han de vigilar de prop per conéixer el punt d’impacte.

El satèl·lit va ser llençat el 1991 a bord del transbordador Atlantis i la seua missió va ser estudiar l’alta atmosfera, la capa d’ozó, els vents i la  radiació solar. Encara que havia de treballar només durant tres anys va ser operatiu fins el 2005 a causa dels bons resultats obtinguts i de les ampliacions pressupostàries. Fa sis anys la missió va acabar i va caldre baixar la seua òrbita, inicialment a uns 580 km, a una inferior per a que el fregament amb l’atmosfera el frenara, caiguera finalment a la Terra i, d’aquesta manera, eliminar un objecte inservible que podria ser un perill per a satèl·lits en funcionament.

I és que actualment hi ha uns 22000 objectes d’origen artificial majors de 10 cm al voltant de la Terra, dels quals només uns 1000 són naus operatives. La resta és el que s’anomena fem espacial i gran part va caiguent de mica en mica cap a la Terra, a raó d’un tros al dia.

L’UARS tenia una massa original de 5668 kg i en la seua caiguda els trossos que no es cremaran completament no arribaran ni al 10% d’aquesta massa, uns 532 kg. S’ha estimat que la nau es trencarà i uns 26 trossos arribaran a terra, els més massius dels quals seran d’uns 158.3, 60.6 i 45.8 kg respectivament. I la velocitat d’impacte d’aquests objectes s’ha calculat en uns centenars de quilòmetres per hora. Això és, més o menys com l’energia cinètica d’un motorista anant ràpid per l’autopista. Res de l’altre món.

La NASA calcula el risc de morts humanes en 1 en 3200, cosa que és ben poc encara que, per als satèl·lits moderns dissenyats per destruir-se de forma més eficient en la reentrada, el risc d’impacte causant morts és només d’1 en 10000.

Si bé aquest matí la NASA havia comunicat que la zona probable d’impacte era Papua-Guinea i el sud del Pacífic, a la vesprada ha fet saber que l’orientació del satèl·lit ha canviat i la seua caiguda s’ha alentit. Ara sembla que hi ha un petit risc que algun tros caiga sobre els Estats Units. Estarem a l’aguait a veure que passa.

Actualització final:

El satèl·lit de la NASA per a la Recerca de l’Atmosfera Superior (UARS) va caure a la Terra entre les 5:23 i les 07:09 (hora local valenciana) del dissabte 24 de setembre. El Centre Conjunt d’Operacions Espacials a la base de la Força Aèria de Vandenberg  a Califòrnia ha comunicat que el satèl·lit entrà a l’atmosfera sobre l’Oceà Pacífic. L’hora precisa del reingrés i el lloc encara no es coneixen amb certesa.

Update #10
Fri, 23 Sep 2011 04:45:08 PM GMT+0200

As of 10:30 a.m. EDT on Sept. 23, 2011, the orbit of UARS was 100 miles by 105 miles (160 km by 170 km). Re-entry is expected late Friday, Sept. 23, or early Saturday, Sept. 24, Eastern Daylight Time. Solar activity is no longer the major factor in the satellite’s rate of descent. The satellite’s orientation or configuration apparently has changed, and that is now slowing its descent. There is a low probability any debris that survives re-entry will land in the United States, but the possibility cannot be discounted because of this changing rate of descent. It is still too early to predict the time and location of re-entry with any certainty, but predictions will become more refined in the next 12 to 18 hours.

Update #15
Sat, 24 Sep 2011 09:46:42 AM GMT+0200

NASA’s decommissioned Upper Atmosphere Research Satellite fell back to Earth between 11:23 p.m. EDT Friday, Sept. 23 and 1:09 a.m. EDT Sept. 24. The Joint Space Operations Center at Vandenberg Air Force Base in California said the satellite penetrated the atmosphere over the Pacific Ocean. The precise re-entry time and location are not yet known with certainty.

Imatge: Gràfic del satèl·lite i de la seua òrbita.
Informació adicional al document de la NASA: Re-entry and Risk Assessment for the Nasa Upper Atmosphere Research Satellite (UARS).



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Exploració de l'espai | s'ha etiquetat en per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent