Patint des del Principat. Els focs són un càstig massa gran. Plorar per veure tanta terra convertida en cendra i patint de que no vaja a més posant en perill també a les persones. Paraules poques: Al vostre costat.
Publicat el 1 de juliol de 2012
Un cel vermell i una pluja de cendra
Dies de dol al meu País. Els boscos de l’interior es cremen, els bombers, després de quatre dies, no poden més. Els voluntaris comencen a ajudar i fan front al foc descontrolat.
La riquesa natural que hem gaudit de dia, i també de nit, i que era el nostre pulmó, es converteix en cendra i s’en va per tot el país cobrint-ho tot, cases, camps, cotxes i persones, com per acomiadar-se i recordant-nos que la seua marxa ens afecta a tots.
No tinc més paraules. Les que em queden són de ràbia i d’impotència.
Foto: Posta de sol a Burjassot el divendres 29. Sobre el cementeri de Burjassot el Sol s’amaga sobre un fons de fum i cendres. Enric Marco.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Societat per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent