Pols d'estels

Ha arribar l’estiu, els núvols han marxat i les activitats en defensa de la nit s’han reactivat en l’entorn dels parcs naturals valencians. I, enguany, el primer parc visitat ha estat el Parc Natural del Túria que tant malparat ha quedat pels efectes de la gota freda del 29 d’octubre passat.

Divendres passat, 27 de juny, fórem invitats a la població de Bugarra, la Serrania. Aquesta població castellanoparlant situada en la conca del riu Túria, en el vessant nord de la serra de Xiva, forma part del Parc Natural del Túria. Lluny de l’àrea metropolitana de València ja permet veure un cel nocturn d’una certa qualitat. En aquesta població no era la primera vegada que hi estàvem. A Bugarra ja hi vam estar fa uns anys, el 28 de juny de 2019, abans de la pandèmia, i, com ara, també hi férem una xarrada i una observació.

Amb moltíssima calor al carrer, ens situàrem a la sala de plens de l’ajuntament on de mica en mica s’hi acostava el personal interessat pel problema ambiental que produeix la llum artificial nocturna. Presentats pel tècnic del parc, parlàrem de la importància de la preservació del cel per qüestions de patrimoni cultural, de protecció del medi ambient i també de millora de la salut humana. La llum no natural en la nit és un agent contaminant que pertorba els ecosistemes. Férem referencia al treball publicat fa uns dies en que es demostra  com s’avança la primavera i es retarda l’hivern per a la vegetació de les àrees urbanes a causa de la contaminació lumínica.

Però també esmentarem el mite d’associar llum i seguretat, fent referència al darrer article de Paul Marchant (To Determine if Changing to White Light Street Lamps Reduces Crime: A Multilevel Longitudinal Analysis of Crime Occurrence during the Relighting of Leeds, a UK City) que detalla com la ciutat de Leeds canvià unes 80000 lluminàries a LED blancs amb l’argument que baixaria la delinqüència un 20% i, després d’uns anys, l’estudi demostrà que la davallada dels delictes ha estat pròxima a zero.  No, instal·lar més llum no implica estar més segurs al carrer.

Finalment la xarrada acabà explicant com la contaminació lumínica afecta al Parc Natural del Túria, sobretot a les àrees més pròximes a València. Un cas d’escàndol són els llums d’Aigües Potables de València amb llums blanques de 6000 K enmig del parc natural. Aigües amunt del riu el cel nocturn millora per la baixa densitat de població i per les fortes campanyes de conscienciació i les declaracions de zones Starlight.

Una vegada acabada la xarrada ens dirigirem a una pista forestal que voreja la muntanya que domina la població pel nord, l’Altico del Palomo. A l’est la població de Pedralba, a l’oest llunyà Gestalgar i el seu castell enllumenat i on estiguérem l’any passat.  Tanmateix, sota la muntanya on ens trobàvem una nau industrial envia llum a la muntanya, però un parc fotovoltaic amb tres reflectors de llum de seguretat intensíssims n’envia molta més. L’Altico del Palomo sempre resta enllumenat mentre desenes d’avions fan el gir sobre el poble quan s’enfilen cap a l’aeroport de Manises.

Mentre sopàvem tots plegats sota la llum de la Lluna, conversàrem sobre contaminació lumínica i astronomia. L’observació del nostre satèl·lit amb un tall il·luminat de només 2 dies agradà tothom. Després veiérem el cúmul globular M13 en Hèrcules i la nebulosa anular de la Lira. I com solem fer, mentre la gent mirava pel telescopi, vaig contar històries mitològiques de Zeus gravades en les constel·lacions del cel.

Assenyalant la posició de la nebulosa de la Lira amb un làser. Ángel Morales-Rubio

Ja cap a la una de la matinada la gent començà  a marxar. Però estàvem integrats per una llum potent cap a l’est, que vista pel telescopi era una creu flamejant (segurament causada per les turbulències). En tornar veiérem la creu enllumenada al cim d’una muntanyeta prop de Vilamarxant.

Les fotos són d’Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.