Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Solstici d’hivern, el sol renaix

Avui, 21 de desembre, ha començat l’hivern. Des de les 13h 04m hora oficial estem en aquesta estació astronòmica.
 
És el dia del solstici d’hivern. El Sol, en el seu camí anual per l’eclíptica, ha assolit la seua altura mínina al cel. Com a conseqüència ben notable, el seu recorregut a la volta celeste serà ben curt i les hores d’insolació seran les mínimes de l’any. A més a més,  l’ombra dels objectes verticals serà la més llarga de l’any. 

Després d’aquesta data astronòmica tan assenyalada, començarà el cicle de les festes de Nadal, Any Nou i Reis. I com sempre sol passar, l’origen remot d’aquestes celebracions cal buscar-les en l’antiga Roma.

Segueix…

A l’hemisferi nord, el solstici d’hivern marca el moment en què el Sol assoleix la seua mínima elevació a migdia i que, per tant, la seua llum i el seu escalfor presenten els seus valors més menuts. 

A partir de demà el dia serà cada vegada més llarg i l’escalfor solar anirà augmentant dia rere dia. És el que els antics feren notar com un renaixement del Sol.

És per això que els romans celebraven a partir del 22 de desembre la festa del Natalis Solis Invictio Festa del Sol Invicte. S’encenien fogueres i torxes cerimonials i a l’alba, després d’una nit en vetla, la gent esperava el naixement del disc solar.

L’emperador Lluci Domici Aurelià va introduir el culte al Sol anomenat Sol Invictus el 270. Va fer que el déu sol fos la principal divinitat de l’imperi, i adoptant ell  mateix la corona radiada del déu solar. El Sol d’Aurelià presentava moltes característiques extretes del déu Mitra. Aurelià va inaugurar el temple de Sol Invictus el 25 de desembre del 274, en un festival anomenat dies natalis Solis Invicti “natalici del sol invicte”.

Alguns emperadors adoptaren la representació del Sol Invicte. Constantí mateix instaurà el dies Solis, dia del Sol, com a dia oficial de descans. L’anglés (Sunday) i l’alemany (Sontag) encara conserven aquest nom romà per referir-se al diumenge. 

De l’adopció i transformació d’aquest dia en el dia de Nadal per la nova religió oficial de l’Imperi Romà ja en parlaré en altre apunt.

Foto: Moneda de l’emperador Probe cap al 280, amb el Sol Invictus en una quàdriga, amb la llegenda SOLI INVICTO, “al sol invicte”. També es pot veure l’emperador (esquerra) portant una corona radiada, que també du el déu (dreta)



  1. Neix, reneix i comença a crèixer la llum del dia des del mateix instant que és la més minsa, tan dedins com defora. Per Nadal amb pas de pardal, per sant Esteve amb pas de llebre.

  2. Gràcies per tota aquesta interessant informació, cada dia s’aprenen coses noves.
    A casa sempre he sentit dir: Per Nadal, un pas de gall. Per Sant Esteve, un pas de llebre. Per any nou, un pas de bou i per Sant Sebastià, una hora hi va…

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sistema solar per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent