Quan Mart canvià de cara
El planeta Mart es va inclinar entre 20 i 25 graus fa uns 3000 o 3500 milions d’anys. I la causa va ser la creació de la seua extensa estructura volcànica, la major del Sistema Solar. A causa de l’extraordinària massa, el dom volcànic de lava de Tharsis va produir la rotació de l’escorça i el mantell respecte al nucli de Mart.
Fa uns 4000 milions d’anys Mart tenia una cara ben diferent de la que ara coneixem. L’hemisferi nord l’ocupava la gran plana nord mentre que l’hemisferi Sud estava ple d’altes muntanyes i cràters. Aquesta és la conseqüència de l’anomenada dicotomia marciana per la qual la part nord del planeta és més plana i profunda que la sud. De fet l’escorça del planeta és només de 32 km en les terres baixes del nord mentre que té 58 km en les terres altes del sud. Aquesta estructura va afavorir que en les primeres èpoques, quan Mart era humit, es formara el Gran Oceà Boreal, al nord, mentre que les muntanyes es trobaven al sud. Entremig, un poc al sud de l’equador, els rius que naixien al sud humit, feien un recorregut tortuós fins a desembocar en el mar del nord.
I és que l’atmosfera marciana d’aleshores no era tan minsa com l’actual que és només d’una centèsima de l’atmosfera terrestre. L’atmosfera era molt més densa i permetia núvols de pluja. Mart era un planeta ben apte per a la vida, encara que no se sap si va arribar a formar-se en les aigües septentrionals del planeta roig en la mateix època en que a la Terra es formaven els primers bacteris.
En la mateixa època començaren a elevar-se els enormes volcans de Mart per formar l’altiplà volcànic de Tharsis. Allí es formaren fa uns 3700 milions d’anys els volcans més grans del sistema solar, el major del quals és Olympus Mons, d’uns 22 km d’alçada. El creixement de l’enorme dom de lava de Tharsis durant el període Noèic (fa més de 3700 milions d’anys) va tindre conseqüències dramàtiques per al planeta. En aquella època l’activitat volcànica se localitzava a uns 20º de latitud nord. Aquesta fou de llarga durada ja que continuà durant uns 500 milions d’anys (entre 3700 i 3200 milions d’anys), en tot l’anomenat període Hespèric. I com a resultat d’aquesta activitat es formà l’altiplà que coneixem de més de 5000 km de diàmetre i d’uns 12 km de gruix. Es calcula que la massa d’aquesta enorme zona volcànica és igual a 1/70 vegades la massa de la Lluna i ocupa un 25% de la superfície marciana.
Amb tanta massa desplaçada cap a un costat, lluny de l’equador, és normal que l’escorça i el mantell de Mart bascularen amb el resultat que l’eix de rotació es desplaçà uns 20 o 25 graus respecte a la seua posició original. El dom de Tharsis es situà d’aquesta manera en l’equador, assolint així una nova posició d’equilibri.
L’estudi Late Tharsis formation and implications for early Mars, de Sylvain Bouley i col·laboradors, publicat en Nature, modifica la visió del Mart primitiu. Segons aquest treball, el període d’estabilitat de l’aigua líquida que permet la formació de valls fluvials és contemporani i, molt probablement, una conseqüència de l’activitat volcànica del dom de Tharsis. La gran inclinació que Tharsis va provocar en el planeta va ocórrer després que l’activitat fluvial acabés (fa 3500 milions d’anys) i després va donar la cara de Mart que coneixem avui. A partir d’ara, quan estudiem els primers dies de Mart, hem d’aprendre a pensar amb aquesta nova geografia.
Imatges
1.- Altiplà de Tharsis amb Olympus Mons dalt a l’esquerra. Mars Global Surveyor. NASA.
2. Una nova cronologia per al Mart primitiu. Sylvain Bouley et al.
3.- Mapa geològic de Mart.
Ja molts anys, quan vaig llegir una teoria que parlava de què les “piràmides” estaven situades de manera que impedien la Basculació del globus terrestre. Ciència-ficció es digué a aleshores però … Açò de Mart ho diuen en serio? Si és així, dóna serietat a la badomia de les piràmides? No serà que nosaltres som els extraterrestres? Potser som hereus dels déus grecs? Que no eren deus sinó nouvinguts d’altre mon. Diuen que la realitat supera la imaginació.
Les piràmides no pesen res en comparació a l’altiplà de Tharsis. Les piràmides són obra humana i ben grandiosa.
Enric
En el cas del nostre planeta,totes les extraccions de petroli i gas en l´hemisferi Nord,mines de ferro,de carbó,etc,la disminució del gruix del gel al casquet polar,el constant retrocés dels glaciars,l´arrossegament d´arids al mar….etc.,no poden influïr en un efecte semblant,de menys graus,és clar,i col.laborar en els actuals períodes climàtics una mica “canviants” ?
Si que té efectes sobretot la disminució del gruix del gel al casquet polar i sobre Groenlàndia. També són importants els grans terratrèmols que fa moure una mica la posició de l’eix de la Terra.
http://www.nasa.gov/topics/earth/features/japanquake/earth20110314.html
Enric
Molt interessant. Diria que cada cop pren més volada la possibilitat que, en el passat, hi hagi pogut haver vida a Mart. Sabem si s’està treballant específicament en aquesta direcció, com ara cercant traces de organismes fòssils o de activitat biològica?
De moment no. És una qüestió molt delicada ja que és molt difícil buscar vida a Mart sense contaminar-la amb bacteris terrestres. L’esterilització dels robots marcians no és perfecta i seria una llàstima trobar vida a Mart i que realment fora de la Terra.
Enric