Primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya
La contaminació lumínica produïda per la llum artificial nocturna és cada vegada més estudiada des del punt de vista mediambiental. Aquesta llum nocturna actua com a agent contaminant, primerament esborrant les estrelles del cel, després alterant ecosistemes nocturns sensibles. També pertorba els cicles circadiaris dels humans, modificant els patrons de son amb conseqüències nefastes per a la salut humana. Cal tenir en compte que qualsevol llum nocturna causada per l’activitat humana s’ha de considerar contaminant. Així els llums dels carrers, de les botigues, dels aparadors, de l’enllumenat de monuments, etc. contamina i, és qüestió nostra, determinar quin grau d’afectació podem permetre al medi natural i a la vida silvestre.
Algunes administracions públiques han estat pioneres en l’estudi del problema com ara la Generalitat de Catalunya. Gràcies a l’impuls de l’associació Cel Fosc, liderada en aquell temps pel nostre company Pere Horts, i de diversos investigadors de la Universitat de Barcelona, es va aconseguir que ja el 2001 s’aprovarà la llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i el reglament posterior del 2015.
Deu anys després s’ha fet molt per caracteritzar la contaminació lumínica sobre tot el territori català. S’ha instal·lat una xarxa de detectors que mesuren el cel cada nit des del Pirineu fins al Baix Ebre per tindre en temps real com és l’afectació de la llum artificial nocturna. A més s’han fet també, i es continuen fent, mesures amb detectors mòbils per les principals carreteres catalanes. A més s’ha estudiat Catalunya de nit des de satèl·lits per abastar tot el territori, encara que aquestes mesures són puntuals i difícils de calibrar.
Per això era necessari realitzar un estudi més acurat per obtindre informació de tota la Catalunya nocturna. A partir de les dades anteriors, i sobretot de l’Inventari de les instal·lacions d’enllumenat públic municipal de Catalunya 2024 (Instal·lacions de via pública de titularitat municipal) fet públic fa uns mesos, s’ha fet ús d’un programa de simulació a partir del model Illumina, que simula la propagació de la llum artificial tenint en compte les característiques físiques de la llum nocturna i la composició de l’atmosfera per a estendre els valors de la contaminació lumínica a tot el territori. El nou inventari de les instal·lacions d’enllumenat públic municipal de Catalunya, que proporciona una radiografia detallada de les instal·lacions, ha esdevingut clau per desenvolupar el projecte. Amb una resolució de moment d’1 km2 , zones inaccessibles com ara muntanyes, boscos, ciutats (no té sentit mesurar sota les làmpades), s’ha aconseguit, després de moltíssimes hores de càlcul, completar la vista de l’afectació de la llum artificial nocturna a tot Catalunya.
Diversos diaris se’n feren ressò d’aquest avanç en la modelització de la contaminació lumínica a tot el territori.
Roger Rubió del Diari de Girona m’entrevistà fa uns dies.
Aquest és el mapa de la contaminació lumínica de Girona i Catalunya, Roger Rubió, 24 juliol 2025.
Entre altres coses vaig dir:
«A Catalunya hi ha una llei de contaminació lumínica molt potent, els límits estan ben explicats», assegura Marco. Aquest reglament de protecció del medi nocturn prohibeix l’ús de fanals que tenen el feix de llum apuntant cap amunt i limita, entre d’altres, les hores que poden estar encesos els llums (ornamentals) del carrer. I Enric Marco ho té clar: què poden fer els ajuntaments? Doncs, «complir la normativa».
Publiquen el primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya, Vilaweb, 24 juliol 2025
Catalunya publica el primer mapa de contaminació lluminosa realitzat per un superordinador, El Periódico, 24 juliol 2025.
Primer mapa global de la contaminació lumínica a Catalunya desenvolupat mitjançant modelització avançada
Nota de premsa de IEEC -UB
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha publicat el primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya elaborat a partir d’un model matemàtic avançat que simula la propagació de la llum artificial mitjançant les característiques físiques de la llum artificial a la nit i la composició de l’atmosfera. El treball, emmarcat dins la campanya d’avaluació de la qualitat del cel nocturn 2024, l’ha desenvolupat l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) amb recursos i dades de la secretaria de Transició Ecològica i amb el suport de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), i suposa un pas endavant en l’avaluació i la gestió d’aquest tipus de contaminació ambiental, amb efectes perjudicials per a la biodiversitat, la qualitat del cel nocturn i el descans de les persones.
600.000 hores de càlcul
El mapa abasta per primera vegada tot el territori català amb una resolució d’1 km² i s’ha generat, entre d’altres recursos, mitjançant un model de predicció científica d’alta precisió utilitzat internacionalment. Per calcular la brillantor del cel al zenit en més de 32.000 punts de Catalunya s’han emprat tres supercomputadors, un d’ells pertanyent al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), sumant més de 600.000 hores de càlcul.
El mapa global de brillantor del cel nocturn ja està disponible públicament al web del Departament i es preveu actualitzar-lo amb dades més precises durant els propers mesos, dins del marc d’un projecte que s’allargarà fins al 2026.
Els resultats mostren que les àrees amb més contaminació lumínica es concentren al litoral català, a les grans ciutats i a les zones industrials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, així com en alguns nuclis rurals amb forta activitat turística, a la Cerdanya, la Seu d’Urgell i a la Val d’Aran. Per contra, les regions de l’interior i del Pirineu i Prepirineu, especialment les zones especialment protegides envers la contaminació lumínica, com la zona del Montsec o els Parcs Natural de l’Alt Pirineu i el Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, mantenen un cel nocturn de qualitat excel·lent, amb una contaminació lumínica molt reduïda.
Més d’1,56 milions de punts de llum
La nova eina permet tenir una visió espacial més acurada sobre la situació actual pel que fa a la contaminació lumínica i, en el futur, ha de permetre avaluar com podria evolucionar la qualitat del cel nocturn en funció de canvis en l’enllumenat públic, nous desenvolupaments urbanístics o l’aplicació de determinades polítiques de protecció dels ecosistemes nocturns.
A diferència d’altres aproximacions basades únicament en imatges de satèl·lit, aquest projecte ha integrat també l’inventari públic d’enllumenat exterior de Catalunya, que ha realitzat la secretaria de Transició Ecològica, fet que permet avaluar de manera acurada els efectes a tot el territori. La integració d’aquesta base de dades ha suposat incloure en el model més de 200.000 combinacions de làmpades i lluminàries i ha estat clau per caracteritzar les fonts d’emissió de llum de forma detallada, amb més d’1,56 milions de punts de llum.
Sensors arreu del territori
El mapa es complementa amb les dades obtingudes en temps real per la Xarxa d’Observació de la Contaminació Lumínica (XOCL), també dins les actuacions previstes en la campanya d’avaluació de la qualitat del cel nocturn que, des de fa més de deu anys, recull informació sistemàtica sobre la brillantor del cel nocturn des de diferents punts del territori. Aquesta feina ha permès crear una base de dades contínua, clau per a l’anàlisi a llarg termini. Un cop consolidat el model de recollida de dades, els esforços actuals se centren a mantenir la xarxa, millorar-ne la connectivitat i ampliar-la amb nous punts de mesura.
La xarxa està integrada per diversos sensors instal·lats de manera fixa i repartits arreu del territori. Aquests dispositius registren la brillantor del cel al zenit, recullen dades cada pocs minuts i s’envien automàticament cap a un sistema de gestió centralitzat, que les rep, analitza i processa per avaluar la qualitat del cel nocturn de manera contínua i en temps real.
Preservar els espais més sensibles
El mapa permet conèixer l’estat del medi natural nocturn de forma extensiva, i està a disposició per a professionals de la conservació de la natura, del disseny de les instal·lacions d’il·luminació exterior i també per a la ciutadania en general. D’aquesta forma es pot conèixer les àrees amb millors condicions de cel nocturn per preservar-les i també per gaudir de l’astronomia amateur i la visió de les estrelles. Per exemple, en la recerca dels millors indrets per a observar la popular pluja d’estels coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, que ocorre a mitjans del mes d’agost.
La secretaria de Transició Ecològica té previst destinar fins al 2028 més de 9 milions d’euros en un altre projecte per reduir l’impacte ambiental de l’enllumenat exterior en espais naturals especialment sensibles a la contaminació lumínica. Aquest projecte es finança a través del Fons Climàtic, alimentat amb el 50% de la recaptació de l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles i el 20% de l’impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
El projecte preveu diferents accions amb l’objectiu de protegir els espais més sensibles envers la contaminació lumínica. En l’actualitat s’està realitzant:
- La implantació del Pla d’actuacions del Parc Natural de la Serra del Montsant.
- Els treballs d’inici per a la protecció del Parc Natural dels Ports.
- El Procés de participació per elaborar un pla per preservar i promocionar el cel nocturn del Montsec.
Les accions s’emmarquen en l’anomenada Llei de restauració de la natura europea, que estableix que caldrà implantar mesures per restaurar els hàbitats fins que es trobin en una bona condició ambiental i, per tant, entre d’altres, en bones condicions de foscor natural i qualitat acústica.