Pols d'estels

Si bé pel País Valencià la primavera ja va arribar als carrers de la capital amanida pels colps de la policia, la primavera astronòmica ha arribat avui, de bon matí, a les 6:14 h.El Sol, vist des de la Terra, en el seu camí anual per l’eclíptica al nostre voltant, acaba de creuar l’equador celeste en passar des de l’hemisferi sud a l’hemisferi nord de la volta celeste. I aquest moment rep el nom d’equinocci de primavera i és el moment en que comença la primavera.

Com el seu nom indica, la jornada de l’equinocci té una durada igual d’hores de llum i de fosca, 12 hores per a cadascun. I això passa així donat que el Sol es troba situat avui a sobre de l’equador celeste i ix, per tant, exactament per l’est i es pon per l’oest amb exactitud. I aquest fenomen passa a tots els punts de la Terra, llevat dels indrets pròxims als pols nord i sud. En aquests indrets el Sol va fregant l’horitzó tot el el dia.

Això és el que diuen els llibres i sempre conte jo, però la realitat és una mica més complicada. Seria cert si el Sol fora només un punt brillant però realment el Sol és un disc extens que fa mig grau d’angle d’amplada al cel.

I per aquesta causa la llum del Sol es fa present uns minuts abans des del moment en que el seu disc guaita per l’horitzó est fins que amaga completament el disc per l’oest en la posta.

I podem fer uns càlculs ràpids. L’esfera celeste gira completament (360º) en aproximadament 24 hores. Per tant els estels es mouen al cel amb una velocitat d’uns 15º per hora. Així la meitat del disc solar que veiem a l’eixida abans de veure el punt central del Sol i la meitat del Sol que encara veiem després de la posta del seu punt central fan, plegats, un angle de 0,5º, és a dir 30′ d’angle. Segons el que he explicat abans, el temps que triga l’esfera celeste en girar aquest angle, amb una senzilla regla de tres, és d’uns 4 minuts de temps.

Per tant, avui, 20 de març, la llum de dia durarà 12 hores, tal com diuen tots els llibres d’astronomia. Però realment hi haurà encara uns 4 minutets més de regal a causa de l’extensió del Sol en el cel.

Hi altres efectes que fan incrementar una mica més la durada del dia. El més important, apart de l’anterior, és la refracció atmosfèrica. Aquest fenòmen fa aparèixer el Sol en una posició més alta que la real. I en el matí la part superior del disc solar apareixerà uns quants minuts més prompte que el disc real surta de sota l’horitzó. De la mateixa manera en la posta encara podem gaudir del disc solar encara que aquest ja s’ha post realment.

Aquests dos efectes plegat, l’extensió del disc solar i la refracció atmosfèrica, causaran que el dia de hui, equinocci de primavera, el dia dure 12 h. més uns 7 minuts.

Va, no malbarateu el dia, passegeu, gaudiu-lo, i penseu que allà lluny s’albira ja l’estiu.

Foto: Posta de Sol, vist des de la Vallesa, Parc Natural del Túria. 15 de juny 2011. Enric Marco.