Pols d'estels

El cometa 17P/Holmes era un cometa dèbil de magnitud 17, conegut només per especialistes cometaris i visible només amb grans telescopis. De sobte però, el dia 24 d’octubre la seua lluminositat augmentà mig milió de vegades fent-lo visible a ull nu i comparable a les estrelles de la constel·lació de Perseu, on ara mateix el

Llegir més

La darrera obra de Dava Sobel ens presenta els planetes sota diferents aspectes. Alguns a partir de la mitologia, d’altres a partir de la història del seu descobriment, a d’altres l’astrologia hi pren part. No vol ser exhaustiva sinó només fer petites pinzellades per animar a estudiar, estimar i conéixer els nostres veïns planetaris. Dava

Llegir més

Aquell llunyà mes d’abril del 2005, després de pensar-m’ho molt, vaig decidir obrir el meu bloc per escriure petites notícies referides als cossos del sistema solar i a la seua exploració. Més endavant vaig anant incorporant altres notes sobre la grisa política valenciana i altres temes relacionats amb la ciència en general. Ara, quasi sense adonar-me’n he escrit avui el

Llegir més

La pluja d’estels de les Persèides d’aquest cap de setmana pot ser espectacular. Si vos estireu a un lloc fosc, lluny de llums artificials, veureu la pols il·luminada del cometa Swift-Tuttle caient cap a vosaltres. El cometa Swift-Tuttle va ser descobert per Lewis Swift el 16 de juliol de 1862. De manera independent Horare Parnell

Llegir més

La constel·lació del Serpentari o Ophiuchus llueix al cel de juliol dalt de la constel·lació de l’Escorpí. A la posta de Sol i mirant cap a l’oest podrem veure una espècie de ball còsmic entre Venus, Saturn, l’estrella Regulus i la Lluna. Júpiter és veurà per l’horitzó sud durant tot el mes a partir de

Llegir més

El nou cos transneptunià 2003UB313 descobert més enllà de Plutó ja ha rebut nom. El cos popularment conegut per Xena es dirà a partir d’ara Eris. L’elecció d’aquest nom no és improvisat. Ja vaig contar en dos posts, aquest i aquest, com va anar la degradació del planeta Plutó i la polèmica que aquest fet

Llegir més

Altra vegada a la feina. Un mes sense accés fàcil a internet ja començava a pesar. Un mes en que han passat moltes coses en el món de l’astronomia. Per començar, Plutó ha deixat de ser un planeta. M’he de posar al dia en aquest bloc i aniré donant la meua opinió sobre aquest i

Llegir més

Aquesta setmana l’escola ha dedicat la seua Setmana de la Primavera a fer activitats per fer conéixer el firmament i els objectes celestes als seus alumnes. A finals del franquisme i principis de la transició un grup de professionals de l’ensenyament conscienciats va anar creant en el País Valencià, i sobre tot en la comarca

Llegir més

La inclusió de temes científics en la literatura catalana no és molt freqüent. Per això sobta que a la novel·la Senyoria de Jaume Cabré ho haja fet i a més se n’haja reeixit. L’astronomia a la novel·la és un dels principals fils conductors i les històries que des d’antic s’han llegit al firmament expliquen el

Llegir més

La Universitat de Bonn acaba d’anunciar la mesura del diàmetre de 2003UB313. Aquest nom tan estrany es refereix a l’objecte més conegut amb el nom de Xena. El planeta va ser descobert per Mike Brown (Caltech) i col·laboradors a finals del 2003 però ara se n’ha determinat el diàmetre. I sorpresa! Ha resultat ser més

Llegir més

Aquest mes la constel·lació de Perseu es troba ben alta al cel. Representa un dels mites més importants de les sagues dels herois i déus grecs. Un dia, Perseu, fill de Danae i de Zeus va prometre com a regal al rei Polidectes el cap de la Medusa. Aquesta era un monstre el coll del

Llegir més

El mes de setembre permet encara observar el gran triangle estival format per Vega, Deneb i Altaïr, estrelles principals de les constel·lacions de Lira (Lyra), Cigne (Cygnus) i Àguila (Aquila), respectivament. Aquest triangle és senyal inequívoc que estem en estiu i a les hores indicades el tindrem situat aproximadament sobre el nostre cap. La imatge

Llegir més