Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 8 de març de 2009

Matinal d’astronomia a l’escola

L’Any Internacional de l’Astronomia està generant molt d’interés en el món educatiu. Moltes escoles participen de les activitats realitzades per les associacions d’aficionats a l’astronomia o pel departaments d’astronomia de les universitats.

Però hi ha indrets on el tema de l’any (amb permís de Darwin i de l’evolució) és l’eix transversal d’aquest curs acadèmic. Totes les activitats docents giren al voltant de l’espai i dels viatges espacials. És el cas del Col·legi Rural Agrupat Ribera Alta a Sant Joan de l’Ènova (Ribera Alta). Entres al centre sota un enorme cartell de l’Any Internacional, els nens preparen per al carnestoltes vestits amb dibuixos de planetes i telescopis i esperen que els explique com funciona un coet o les intimitats i les fúries solars….

Segueix… 

 

L’escola rural es troba a Sant Joan de l’Ènova, a la comarca de la Ribera Alta, un poble molt menut situat entre Manuel i Castelló de la Ribera. Integra a uns 30 xiquets i xiquetes de 3 a 14 anys, d’infantil a primària. És, per tant, com una gran família on tots es coneixen i les classes són molt receptives.

Carmen m’ha contactat per fer una sèrie d’activitats a l’escola. Cada any es busca un tema com a eix transversal del curs acadèmic. Enguany s’ha decidit dedicar-lo a l’Any Internacional de l’Astronomia (AIA). Carmen m’ha convidat a fer activitats a la seua classe d’infantil però també per a la classe dels majors.

Només entrar al col·legi passe per sota d’un immens cartell de l’AIA pintat pels xiquets. Els xiquets de la classe d’infantil van entrant mentre vaig preparant el material. Cadascú crearà el seu coet que després llançarem des del pati. Primer pintaran el fuselatge de paper del coet menut. Depenent de l’edat fan una barreja de colors més o menys aconseguida o dibuixen coets o planetes. Ho retallen i ho peguen sobre uns potets de rodets fotogràfic que he portat.

Una vegada fets, anem al pati per veure quin de tots pujarà més amunt. Una pastilla efervescent farà de combustible dins d’una mica d’aigua. Els gasos produïts en l’interior augmentaran la pressió interna del pot i aquests eixiran per la seua part més feble, la tapa. Si els posem amb la tapa cap per avall, la força exercida pels gasos cap avall llençarà el coetet cap amunt. Depenent de la quantitat d’aigua i de la grandària de la pastilla el coet pot arribar a 3 o 4 metres d’altura.

Els nens es posen en rogle amb les seues obres i les professores i jo els anem posant combustible sòlid. I els potets van saltant. El semblant meravellat i la boca oberta dels xiquets indica que s’ho estan passant d’allò més bé.

I ara amb un coet d’aire comprimit cal fer el llançament definitiu. Aquest coet està constituït per un tub on s’injecta aire amb una bomba fins que és impossible unflar més. Llavors quan se solta de la subjecció de la plataforma de llançament, ix disparat cap amunt. És necessari posar aigua al tub per donar-li massa ja que el coet ha de tindre prou moment lineal per pujar alt. En la tenda m’asseguren que així arriba fins a uns 30 metres.

En un camp pròxim sense arbres situem la plataforma de llançament, posem aigua i la mestra injecta aire. Les dues xiquetes guanyadores dels coets individuals són les encarregades de fer el dispar. Emocionades per emular les gestes de la NASA i la ESA s’acosten nervioses, toquen lleugerament el dispositiu i fiu…… El coet surt disparat cel enllà, arruixant-nos d’aigua a tots els presents.

A cap de pocs segons cau en un jardí pròxim. Èxit del primer llançament. Els xiquets en volen més. Per això repetim l’experiència unes quantes vegades més.

Després de l’esplai les activitats se centren en els majors. A ells els explique el funcionament del Sol i la seua interacció amb la Terra, el que ara es coneix com oratge espacial. L’important, però, són, les múltiples preguntes dels escolars.

He trobat l’experiència molt positiva. És important estimular, des de ben menuts, possibles vocacions cap a la ciència.

Foto: La mestra injecta aire al coet. Enric Marco



  1. Molt bé, la jornada astronòmica a San Joanet (que és com li diguem la gent de la rodalia a aquest poblet tan encantador).

    A vore si ens pogueres assessorar, per fer alguna cosa similar al nostre poble.

    Si d’acàs, ja intentarem contactar amb  tu.

    Ciao

Respon a kirik Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de IYA2009 | s'ha etiquetat en per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent