Tot circula i ens mostra diferents punts de vista, constants i canvis, un univers que ens atrau i ens deixa al lloc petit de l’espectador, no pas del protagonista, a la “nit dels ignorants”
Publicat el 7 de febrer de 2012
L’Óssa Major, de l’inrevés
Durant l’hivern, les baixes temperatures i la contaminació lumínica dels àmbits urbans reduïxen el temps que observem el cel nocturn. Tant és així que, sovint, oblidem que els moviments de rotació i translació del nostre planeta condicionen el lloc exacte de la volta celeste on contemplem les constel·lacions. Un dels exemples clars és l’Óssa Major, una de les més conegudes i fàcilment localitzable. Al llarg de l’estiu podem veure-la, al vespre, amb la punta del denominat carro cap avall, no obstant això, durant aquestes dates i al principi de la nit la trobarem completament del revés i durant la matinada, anirà canviant. Al matí presenta la mateixa disposició que en l’època estival, però no podem veure-la perquè a aquestes hores és ja de dia. L’òrbita de la Terra ens permet observar zones de l’univers distintes, segons les hores, mentre que al llarg de l’any accedim a constel·lacions diferents. «Cada mes, les constel·lacions surten dues hores més prompte, amb el que el firmament es desplaça 30 graus per l’efecte de la translació», explica Enric Marco, del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. L’Óssa Major, com destaca Marco, és una constel·lació circumpolar, de les que no es pon mai des de les nostres latituds i veure-la de cap per avall en aquests mesos ens permet comprovar que la Terra gira al voltant del Sol.
Maria Josep Picó, La Osa Mayor, del revés, Levante-EMV, 6 de febrer 2012.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sistema solar | s'ha etiquetat en Amics, Article, Maria Josep Picó per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent