Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 20 d'abril de 2010

Llamps al volcà Eyjafjallajökull

Volcà Islàndia

L’activitat del volcà actiu Eyjafjallajökull situat al sud d’Islàndia està colapsant el trànsit aeri d’Europa. Les seues cendres, formades per roca polveritzada amb una grandària menor de 2 mm, s’estan escampant per tota Europa en haver estat injectades a gran altura on els vents són més forts i constants.  Les imatges del satèl·lit MODIS de la NASA de reconeixement de la Terra ens permeten veure  el doll de gas i pols del volcà islandés encarant-se cap a Europa i fins i tot la pols volcànica escampant-se sobre Europa Central.

El que és sorprenent també és la seua producció de llamps. Ja s’ha observat en moltes erupcions d’altres volcans la capacitat per fer descàrregues elèctriques. Juli Peretó parla en el seu bloc del poder d’aquestes per sintetitzar materials orgànics abiòtics com els que eren produït a la Terra primitiva.

El mecanisme que causa els llamps no està clar del tot però és molt probable que siga el resultat del fregament de la cendra i de gotetes de lava que acumulen electricitat estàtica de càrrega oposada. Quan la diferència de potencial és elevada els electrons es descarreguen de forma violenta mitjançant un llamp. Aquest fenòmen és semblant a que s’observa en les tempestes de sorra o en les tempestes normals.

Segueix…

L’erupció de l’Eyjafjallajokull és una ocasió per estudiar el fenomen de prop i amb material adient. És el que ha fet un equip de la Universitat de Mines i Tecnologia de New Mexico (New Mexico Tech) que acaba d’arribar a Islàndia per estudiar el fenomen.

Vesubi

Per a la investigació usaran uns sofisticats equips de ràdio que situaran en sis estacions al voltant del volcà. Els raigs emeten forts polsos de ràdio que es poden mesurar de dia o de nit i fins i tot a través de l’espés núvol de cendra.

Es pretén fer un mapa tridimensional de les descàrregues elèctriques. Comparant els temps en que arriben els senyals a cada  receptor els investigadors podem triangular la posició de la font de ràdio sobre el cràter del volcà i  reconstruir l’estructura de les càrregues dins del núvol volcànic tractant així d’entendre la genèsi del  fenomen. A la dificultat de les mesures és obvi que cal sumar el perill causat pel volcà a estudiar i per això aquestes descàrregues elèctriques s’han estudiat poc encara.

De fet l’estudi dels llamps dels volcans és semblant a l’estudi dels llamps descoberts al planeta Saturn. El problema és que només tenim una estació allí, el receptor de ràdio de la nau Cassini que es troba orbitant el planeta. Mireu aquest vídeo de la NASA i escoltareu el so que produeixen els llamps saturnians. Com es diu al vídeo el so real és
troba més enllà de la capacitat de l’oida humana però s’ha sintetitzat per poder ser escoltat. Cap al final del vídeo podreu veure i escoltar els llamps.

Una explicació detallada de com poden produir-se els llamps als volcans pot veure’s a la web de ciència de l’astrofísic Ethan Siegel.

Foto: Llamps al volcà Eyjafjallajokull per Olivier Vandeginste.



Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Terra | s'ha etiquetat en , , , per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent