Publicat el 21 de juny de 2009
L’estiu…
El Sol ha assolit a les 7h 46 min (hora local) la seua altura màxima a l’esfera celeste. Avui haurà eixit pel seu punt situat més cap al nord-est i es pondrà pel punt situat més cap al nord-oest. El Sol estarà més temps dalt l’horitzó i així tindrem el dia més llarg de l’any. Comença l’estiu!
Us deixe un poema noucentista dedicat a l’estiu trobat a la revista ‘La Ilustració Catalana : periódich desenal, artistich, literari y científich’ en la seua edició del 20 de juny de 1881. L’he posat tal com està, en ortografia prefabriana:
El sol fa’l el plè; lluhint totes ses gales,
á sos petons, com nuvia, lo cor se sent bullir;
no s’ou més armonia que’l cant de les cigales,
y ‘ls aucellets de l’ombra no gosan á sortir.
Oh, hermosa, quín mitx dia! quin reposar la vida!
la siesta sota ‘ls arbres s’hi fa tan dolsament!
si ‘ns cansa pera ajèurens lo llit de l’herba humida,
nos en donará un altre la sorra del torrent.
Corrèmhi, que’m foguejan, com dos estius alhora,
lo sol sobre ma testa, tos ulls sobre mon cor.
No’m mires pas, qu’en flames esclata, y ja’m devora
la plenitut de vida, qu’es plenitud d’amor.
F. Matheu
á sos petons, com nuvia, lo cor se sent bullir;
no s’ou més armonia que’l cant de les cigales,
y ‘ls aucellets de l’ombra no gosan á sortir.
Oh, hermosa, quín mitx dia! quin reposar la vida!
la siesta sota ‘ls arbres s’hi fa tan dolsament!
si ‘ns cansa pera ajèurens lo llit de l’herba humida,
nos en donará un altre la sorra del torrent.
Corrèmhi, que’m foguejan, com dos estius alhora,
lo sol sobre ma testa, tos ulls sobre mon cor.
No’m mires pas, qu’en flames esclata, y ja’m devora
la plenitut de vida, qu’es plenitud d’amor.
F. Matheu
Francesc Matheu fou un poeta de la renaixença i vinculat a l’organització dels Jocs Florals. S’enfrontà a les noves corrents de la cultura catalana acceptant a contacor les noves normes lingüístiques de l’Institut d’Estudis Catalans.
Bon estiu!
Imatge: ‘La Ilustració Catalana : periódich desenal, artistich, literari y científich‘ – Any II Número 35 (20/06/1881)
Comparteix això:
Respon a Victòria Cancel·la les respostes
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sistema solar per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Avui el dia més llarg ha estat clement i ha fet un bon estar pel món. Bona nit i gràcies del poema.
O sigui que la nit més curta no és la de St. Joan com es diu sovint?
A que es degut que celembrem doncs la nit del 23? Una errada de càlcul, ha canviat l’eix terrestre o és una data arbitrària agafada per canvis de calendari?
Bon estiu!