Aquests petits residus celestes són coneguts com les Llàgrimes de Sant Llorenç ja que cauen prop del 10 d’agost. El nom científic és la pluja d’estels de les Persèides.
Si voleu veure com cauen, aquesta nit i la nit de demà, busqueu un lloc fosc, lluny del cel brillant de les ciutats, espereu que es ponga la Lluna, cap allà a les 2 de la matinada i estirats a terra, mirant al cel en direcció a l’est deixeu passar el temps. Pot fer-se llarga l’espera però només veure un “estel” caure ja s’ho val. Millor si esteu amb l’amic o l’amiga….
Segueix…
Ací parlaré només de les condicions d’observació d’enguany.
Si comenceu aviat l’observació a un lloc fosc, tot just després de la posta de Sol d’avui, 11 d’agost, ja ben fosc, podreu veure els primers meteors. Aleshores la constel·lació de Perseu, d’on sembla que surten, estarà encara sota l’horitzó o molt baixa. Mirant a l’est veureu com apareixen fregant l’horitzó.
Més endavant a la nit, Perseu s’elevarà al firmament i els meteors vindran cap a tu des de més alt.
A la nit podreu també admirar Júpiter i la Lluna, ben prop a la constel·lació de Sagitari, altrament dita la Tetera. Quan es ponga la Lluna, cap a les 2 de la matinada, les condicions d’observació seran millors i els meteors més dèbils podran veure’s.
Que ho passeu bé. Jo no sé si veuré alguna cosa. Ací a la Safor està ple de núvols alts.
Foto: Joe Westerberg, Joshua Tree National Park, California, 11 d’agost 2007