Pols d'estels

El final de la crisi i de tot plegat no serà aquesta setmana. La humanitat se salvarà aquesta vegada de la violència cega del cosmos. Tot i que l’asteroide 2012 DA14 només passarà gairebé fregant la Terra el pròxim divendres 15 de febrer, el fet ens fa recordar que en el passat l’extinció dels dinosaures fa uns 67 milions d’anys i el fenomen de Tungunska el 1908 van ser el resultat d’un impacte directe amb un cos provinent de l’espai.

L’asteroide 2012 DA14 va ser descobert la nit del 22 de febrer de 2012 per l’equip del prolífic Observatori Astronòmic de Mallorca des del seu Observatori robòtic de la Sierra de la Sagra a Andalusia. Aquest observatori s’ha especialitzat en el seguiment d’aquests tipus d’objectes perillosos per a la Terra i cada mes és capaç de detectar 600 nous asteroides i realitzar 50.000 mesures astromètriques.

2012 DA14 està classificat com un objecte NEO (Near Earth Object) que significa que té una òrbita molt pròxima a la de la Terra però a més a més és un cos tipus Apol·lo. Aquest últim tret implica que l’objecte creua dues vegades l’any l’òrbita de la Terra, cap a meitat de febrer i cap al mes d’agost. La seua inclinació orbital és d’uns 10 graus i, per tant, d’agost a febrer la seua òrbita es troba sota l’òrbita terrestre mentre que cap al 15 de febrer passa a girar al voltant del Sol per dalt del camí de la Terra.

El període orbital de 2012 DA14 és de 366.264 dies i és tan semblant a l’any terrestre que la diferència és només d’un dia.

Aquest asteroide té una grandària calculada de 35 a 75 metres. El diàmetre dels objectes dels quals no se’n té cap imatge s’estima a partir del seu albedo (percentatge de llum solar reflectida) i això depén molt de la seua composició, dada que és, ara per ara, una incògnita.

Aquest objecte és similar en grandària al que causà l’explosió de Tunguska, de la qual ja vaig parlar l’any 2008, en el centenari del fenomen, o fins i tot al que causà el famós cràter d’Arizona, el cràter Barringer o Meteor Crater.

Tanmateix aquesta vegada la humanitat pot estar tranquil·la. El MCP (Minor Planet Center) i els centres de càlcul d’òrbites més importants del món han determinat, a partir de les observacions obtingudes per l’OAM i d’altres observatoris d’arreu del món que 2012 DA14 només fregarà la Terra. La distància mínima de l’encontre serà d’un 30.000 km des de la superfície terrestre, molt per sota dels satèl·lits geoestacionaris com el Meteosat, per exemple.

L’asteroide tindrà la seua màxima aproximació a la Terra el divendres vinent, 15 de febrer, a les 20:26 (hora oficial). En aquest moment la velocitat serà de 7,8 km/s.

L’aproximació de l’asteroide serà tan gran que l’atracció gravitatòria del nostre planeta es farà sentir i li pertorbarà la seua òrbita. Un fet curiós que es pot veure en el magnífic vídeo adjunt a aquest apunt creat per Chirs Laurel.

L’encontre pròxim li reduirà el període orbital i aquest quedarà en només 317 dies, convertint-lo en un asteroide tipus Aten, del mateix grup que el famós asteroide Apophis.

2012 DA14 no xocarà aquesta vegada però una ullada a les efemèrides de l’asteroide mostra altres encontres molts pròxims per al 15 de febrer del 2046 i per a finals del segle XXI, en els anys 2080 i 2087.

Condicions d’observació

L’observació de 2012 DA14 serà difícil. L’objecte és molt petit i poc brillant i no serà observable a ull nu. Uns bons prismàtics seran l’instrument òptic adequat per a seguir-lo. Un telescopi no serà útil en aquest cas, donada la gran velocitat de l’objecte, ja que caldria reajustar-lo contínuament.

El punt de màxima aproximació a la Terra es produirà sota l’horitzó nord-est des del nostre país i serà, per tant inobservable.

L’eixida per dalt de l’horitzó ocorrerà cap a les 21 hores però caldrà esperar encara fins a les 21:15 quan l’asteroide ja estarà prou alt. Llavors es trobarà sobre el cúmul de la Cabellera de Benerice i es podrà observar còmodament. Es mourà ràpidament per les constel·lacions de Canes Venatici, Ursa Maior, Draco i Camelopardalis durant tota la nit en què recorrerà uns 60 graus de cel, que són més que l’angle cobert per dos mans juntes ben obertes. Una gran distància angular en molt poc de temps, com correspon a un objecte que passa tan a prop.

L’asteroide serà observat simultàniament des de molts observatoris del món, tant en llum visible com en ràdio. Els astrònoms de l’Observatori de la Universitat de València tractaran d’observar-lo des de l’Observatori d’Aras de los Olmos, a la comarca dels Serrans.

En els pròxims dies donaré informació molt més concreta sobre les condicions d’observació així com també alguna carta celeste amb la trajectòria al cel.

Vídeo: Magnífica simulació de l’òrbita i aproximació a la Terra de l’asteroide 2012 DA14 per Chirs Laurel, creador dels programes Cosmographia i Celestia.

Imatge: Esquema del pas de l’asteroide 2012 DA14 per les proximitats de la Terra el 15 de febrer de 2013. Com es veu passarà per dins de l’òrbita dels satèl·lits geoestacionaris. Veieu més gran. Crèdit: NASA.