
Estava previst des de feia temps i s’ha complit. Les lleis de la mecànica espacial són immutables i precises. La segona etapa d’un coet Falcon 9 de l’empresa Space X ha impactat finalment a les 8:35 CEST (hora central europea) sobre el limbe esquerre de la Lluna.
En gener de 2025 una missió rutinaria d’un Falcon 9 que enviava dos satèl·lits a l’espai no acabà com tocava. La segona etapa del coet, ja buida de combustible, no va caure cap a la Terra, cremant-se en fregar l’atmosfera sinó que algun impuls suplementari la va fer deixar l’òrbita terrestre i, al llarg termini impactar contra la Lluna.
L’objecte de 4 tones de massa, 12 metres de llargada i 4 de diàmetre impactà amb una velocitat d’uns 2 km/s en les proximitats del cràter Einstein. Les restes s’hauran volatilitzat, creant un núvol de gasos i deixalles, i un cràter d’uns 20 a 30 metres.
L’hora del xoc, ja de dia a Europa, feia difícil l’observació des de la península Ibèrica, però al llarg del dia s’anaren coneixent algunes imatges s’aconseguiren algunes imatges i vídeos impactants.
La nau Danuri de Corea del Sud (Korea Pathfinder Lunar Orbiter) sobrevolà a uns 35o km posteriorment la zona de l’impacte i aconseguí fotografiar una marca fosca en la superfície lunar que passos anteriors no mostraven.

Un grup d’astrònoms de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia, liderats per José María Madiedo, expert en asteroides i pluges de meteors, van aconseguir captar el plomall de materials de l’impacte. El plomall és difús però massiu. Els models preveien una ejecció de material d’unes 400 tones de regolita, pols lunar, que eixirien del nou cràter.
Ara cal esperar que la nau Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO), que orbita la Lluna des d’una altura d’uns 50 km, passe d’ací a unes setmanes per tindre més informació de la nova estructura lunar artificial.
En el programa Amunt i Avall de la Ràdio d’À Punt m’entrevistaren dimecres 5 d’agost per preguntar-me sobre l’impacte del tros del Falcon 9 sobre la Lluna. I quines efectes podria tindre sobre la Terra. Vaig aconseguir parlar més dels efectes de les grans constel·lacions previstes en òrbita terrestres, la pèrdua de la nit i les possibles conseqüències sobre l’alta atmosfera terrestre de la caiguda massiva de satèl·lits.
Ho podeu escoltar en el següent enllaç.
Programa de la Ràdio d’À Punt. Amunt i avall
Amunt i avall: La caiguda de la segona etapa d’un Falcon 9 sobre la Lluna. Conseqüències i la proliferació de constel·lacions de satèl·lits.
A partir del minut 24:30
https://www.apuntmedia.es/programes/amunt-i-avall/complets/05-08-2026-amunt-avall-cinquena-part_135_1887646.html