Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

La mort del milicià, una icona de la Guerra Civil revisitada

La foto El milicià mort realitzada per Robert Capa a la batalla de Cerro Muriano el 5 de setembre de 1936, prop de Còrdova, ha estat objecte d’estudi en el documental La sombra del iceberg.  Considerada una icona de la Guerra Civil espanyola la foto representa la mort d’un combatent republicà. Aquesta mort i les seues circumstàncies han estat qüestionades en el documental des de diversos punts de vista per diversos experts,  com un forense, alguns fotògrafs professionals i un astrofísic. Això ha dut als directors Hugo Doménech i Raúl Riebenhauer a pensar que la fotografia va ser realment una genial posada en escena.

La guerra ja fa mes i mig que dura però a Europa encara pensen que els combats són només petits enfrontaments. A Cerro Muriano, el 5 de setembre de 1936, el fotògraf hongarès Robert Capa, junt amb la seua novia Gerda Taro, també fotògrafa, va a fer la fotografia que mourà consciències a tot Europa.  Aconsegueix captar la imatge de la mort d’un milicià a causa de les bales feixistes. Publicades pocs dies més tard a la revista francesa Vu i més tard a la nord-americana Life les democràcies occidentals veuran la lluita de la República en directe, representada per aquesta mort.

Setenta anys més tard el professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat Jaume I,  Hugo Doménech i el periodista Raúl Riebenhauer roden el documental La sombra del iceberg amb l’ajut de Xavier Crespo de la productora Dacsa. En aquesta obra qüestionen diversos aspectes de la fotografia, des que el milicià no estiguera realment mort, que no fora realment Federico Borrell, anarquista d’Alcoi, com s’havia suggerit fa uns anys o fins i tot que la foto no fora de Capa, sinó de la seua novia, ja que la parella enviava conjuntament els carrets de les fotografies a la redacció sense diferenciar-los.

L’astrofísic que ha participat en el documental és un servidor. Fa un any i mig els directors del documental en van contactar per demanar-me una informació puntual (saber si l’hora actual –2 h davant de l’hora solar– coincidia a l’hora l’any 1936 –just a l’hora solar–) i vaig quedar atrapat en l’entusiasme per estudiar uns dels primers episodis dramàtics de la guerra. A partir de l’ombra observada en la fotografia, amb algunes poques assumpcions raonables i amb alguns càlculs, vaig arribar a la conclusió que la fotografia es va fer entre les 9 i les 10 del matí. La crònica oficial, redactada pel mateix Robert Capa, diu que la fotografia es va fer durant l’ofensiva franquista que començà a partir de les 5 de la vesprada.

El documental va ser emés, en la seua versió en valencià (L’ombra de l’iceberg), la primera vegada per la segona cadena de la televisió valenciana, Punt2, el 19 de març de 2007, a les 12 de la nit, just quan totes les falles cremaven als carrers de València i altres pobles i tota la gent estava al carrer. Visca la nostra televisió! Així i tot va ser vist per unes 16000 persones.

El documental és en realitat multilingüe ja que cada persona entrevistada parla la seua llengua. S’hi poden escoltar diferents accents del català, des d’Alcoi, de València, de la Safor, de Barcelona a més del francés, castellà i anglés. La veu en off és la que dóna les versions valenciana o castellana.

Ara el documental s’ha presentat a uns quants festivals internacionals. En el Festival Internacional de Ciutat de Mèxic ha guanyat el primer premi. També s’ha presentat al II Festival Internacional de Cinema de Roma i als festivals internacionals de l’Havana i de San Francisco.

El divendres passat, 19 d’octubre, es va presentar al públic valencià a la XXVIII Mostra de València en la seua secció de documentals. Hi vaig assistir, junt amb nombrós públic, per veure en la pantalla gran l’aventura de l’autòpsia d’una de les millors fotografies del segle XX. Si va ser realment una posada en escena, és a dir que el milicià estava posant davant Capa abans de la batalla, no té ara mateix cap importància ja que el que realment interessa és l’ús que es va fer de la fotografia que era el despertar les consciències per la causa republicana. I això ho va aconseguir plenament.

A l’estrena hi vam anar alguns amics i familiars. La meua amiga poeta argentino-saforenca Adriana Serlik també em va acompanyar. Al seu bloc reflexiona sobre la películ·la.

Si teniu oportunitat de veure el documental no us el perdeu. És el meu debut a les pantalles cinematogràfiques.



Respon a pellikana Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cinema | s'ha etiquetat en per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent