Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 13 de juny de 2008

La mitologia grega i romana en la meua llengua

El Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal ja es pot trobar en versió catalana. Aquesta obra és el llibre de referència d’estudiosos de la cultura antiga grego-llatina però altres matèries també se n’ha fet ús.

Aquest llibre és el meu llibre de capçalera que faig servir per a poder parlar amb correcció dels mites del cel estrellat, dels embolics dels déus de l’Olimp que després han quedat congelats en el dibuix de les constel·lacions actuals.

Ja fa any que tinc la versió en castellà i he patit força pels dubtes que he tingut en adaptar al català algun nom especialment complicat.

Segueix…

 

La mitologia greco-llatina sempre m’ha fascinat. Des que, de ben menut, vaig llegir la Ilíada d’Homer, plena d’acció, d’elegies, d’intervencions divines que ja no m’ho he deixat estar (ací, la Ilíada completa en castellà).

 

Aquests mites encara em sorprenen ja que els déus de l’Olimp, tot i que immortals, representen perfectament tot el ventall de les passions humanes. I aquestes, després de 2500 anys, encara són les mateixes de la societat actuals. L’enveja, la passió, l’amor, la bellesa, el vici, etc són passions actuals però similars a les de l’antiguitat. En aquest aspecte la humanitat no ha canviat en 25 segles de convivència i 250 anys de tecnologia.

A més, més endavant, en captivar-me la passió de l’astronomia vaig redescobrir els déus de l’Olimp al firmament. La persecució perpètua de l’Escorpí a Orió, el drama d’Andròmeda i molt d’altres estaven marcats al cel. Són, com sol dir, els contes dels xiquets de l’antiguetat dibuixat en un llenç perenne.

I ara, des de escric aquest bloc i faig els articles a la revista comarcal Quinzedies, haig de contar sovint els mites relacionats amb la descripció de les constel·lacions mensuals.

Com he dit al principi, el Diccionario de mitologia griega y romana de Pierre Grimal ha estat el meu llibre de consulta primer. Llegint qualsevol de les entrades pots adonar-te de les múltiples versions d’un mateix mite.

Ara ja es pot trobar en versió catalana. Una meravella. Ja no hauré de traduir jo els noms dels déus i semidéus, dels herois i les nimfes a la meua manera. No em tornarà a passar que no traduïsca bé el nom del nou planeta nan Eris, que amablement em corregí Raül, un lector.

Així que enhorabona als especialistes Montserrat Franquesa, Joaquim Gestí i Andreu Martí
(professors de llengües clàssiques), que n’han fet la traducció. I també gràcies a l’editor Josep Cots d’Edicions de 1984 que ho fet possible.

Quina alegria….



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Literatura | s'ha etiquetat en , per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent