La Lluna de l’equinocci de primavera fa la cort a Saturn
Rafel Montaner | Levante, València
Avui el dia i la nit duren el mateix a causa de l’equinocci de març que marca el començament de la primavera en l’hemisferi nord i de la tardor en l’hemisferi sud. Aquest esdeveniment astronòmic succeirà a les 17.57 hores, el moment just en el qual el Sol travesse l’equador celeste en el seu moviment aparent cap al nord, per aquest motiu coincidisquen pràcticament les mateixes hores de llum que de foscor. Els equinoccis són els dos únics dies de l’any, el de tardor serà el 23 de setembre, en els quals l’astre rei apunta en la seua eixida i posta a l’est i l’oest geogràfics.
Aquest inici astronòmic de la primavera ens regalarà aquesta nit un bonic espectacle celeste, l’aproximació aparent en el cel de la Lluna a Saturn. «Qui avui no siga capaç de trobar el planeta dels anells a simple vista haurà d’anar a l’oftalmòleg», bromeja Enric Marco, investigador del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, en el seu blog «Pols d’estels».
Aquest «ball» de la Lluna amb Saturn es podrà seguir «sense necessitat de cercar un cel fosc lluny de les zones urbanes, doncs la Lluna ja és molt brillant», aclareix l’astrònom. Una nit sense núvols és l’únic requisit bàsic, encara que els que vulguen veure els anells del sisè planeta del Sistema Solar si que hauran d’equipar-se «amb un telescopi o uns prismàtics amb trípode que evite les vibracions».
Alineació de cinc planetes
Marco explica que aquest març «tenim la sort de comptar amb fins a cinc planetes alineats» en el firmament. És a dir que «aquesta mateixa nit es pot veure, des de l’est a l’oest: Mercuri, una mica abans de l’eixida del Sol; Venus, des d’unes hores abans del clarejar; Saturn, a partir de la mitjanit: Mart des de les 21.30; i Júpiter, que ja és visible mirant cap al sud en la posta del sol».
El nostre satèl·lit, a causa del moviment de rotació terrestre, igual que el Sol també ix per l’est i es posa per l’oest. No obstant això, el seu recorregut per la cúpula celeste vària cada nit a causa de la seua pròpia translació en la seua orbita al voltant de la Terra. Cal saber que la Lluna tarda 28 dies terrestres a completar la seua òrbita al voltant del planeta blau. «Si aquest moviment de 360 graus ho dividim en 28 dies, el resultat és que la Lluna es mou en el cel uns 13 graus cap a l’est cada dia», aclareix Marco.
Tot açò suposa que, d’una nit a una altra, canvia la posició del nostre satèl·lit enfront dels estels.
És a dir, continua l’investigador, que si la Lluna «estava al costat de Mart el 18 de març, i anit es trobava entre Mart i Saturn, avui estarà molt pegada a Saturn». El gegant dels anells és, segons l’investigador, «un estel molt brillant» però localitzar-la en el firmament és tot un misteri per als poc avesats en el coneixement de la volta celeste.
No obstant això, aquesta nit serà difícil perdre’s entre les constel·lacions amb la gran referència d’una Lluna en quart minvant cortejant Saturn. El «bes» entre ambdós «pretendents», el seu frec més pròxim, serà a les 3.23 hores.
La Luna del equinoccio de primavera corteja a Saturno, Rafel Muntaner, Levante, 20 de març 2014.
Disculpa, Enric, però crec que un astre ix i es pon (l’orto i l’ocàs). I quant al punt de l’horitzó per on ix, la variació de l’orto del Sol al llarg de l’any fa que efectivament l’expressió “el Sol ix per l’est” valga tan sol per als dos equinoccis, posició de l’horitzó intermèdia entre la del solstici d’hivern (sud-est) i la del solstici d’estiu (nord-est), que són simètriques.
Per tant, seria més adequat dir que en general el Sol ix per orient (que abarcaria la zona de l’horitzó entre el nord-est i el sud-est). Anàlogament seria la posta del Sol per occident.
Per cert, en el meu poble tenim un carrer d’Orient, i a Barcelona hi ha curiosament una avinguda de la Meridiana (direcció nord-sud) i una altra del Paral.lel (amb direcció est-oest).