La llum acorrala els parcs naturals
Ja portem un any visitant els parcs naturals valencians i pujant a les seues muntanyes més altes. Hem passat moltes nits al ras per admirar les estrelles i maleir el qui posà aquells llums absurds que et furten la visió de la Via Làctia. Hem recollit milers de dades científiques amb el nostre detector SQM-L, calibrat, dissenyat i especialitzat en la mesura de la contaminació lumínica.
Vàrem començar estudiant els seus efectes causats per la ciutat de València i per la seua àrea metropolitana sobre el Parc Natural del Túria, situat a pocs quilòmetres del cap i casal. Allí, prop de l’aeroport, el cel nocturn és brillant i de color groguenc. Millor si anem cap a Pedralba on ja el cel és negre però mirant cap a l’oest veiem els llums omnipresents de València.
Després estudiàrem el Parc de la Calderona, a uns 20 km al nord de València. El cel es troba degradat per la proximitat de l’urbs valenciana, però també per Sagunt i el seu Port. Visitàrem també el Parc Geològic de Chera-Sot de Chera, l’entorn natural de l’Alt Túria i el Parc Natural de Puebla de San Miguel, al Racó d’Ademús. Uns cels ben foscos que cal preservar i que estan amenaçats per la imminents plantada d’un nou parc eòlic, segurament amb llums intensos blancs intermitents.
Però ens allunyàrem més cap al nord i al sud de València. A Castellfort, comarca dels Ports, admirarem un dels cels més foscos del nostre estudi mentre que la vessant sud del Benicadell no era tan fosca pels llums dels pobles de la Vall d’Albaida i, fins i tot, pels llums de la Ribera.
Hem vist llums absurds, enmig del no res, com els projectors intensos de l’estació de l’AVE de Requena, punt singular observat des del Parc de Chera-Sot de Chera. I hem mesurat, per primera volta, la contribució exagerada de l’il·luminació fallera al cel del Parc de la Calderona. Cal posar llums fallers que facen brillar el cel un 57% més?
Divendres 13, de vesprada, exposava el nostre estudi a la X Reunió Científica de la SEA. Dissabte, 14, al Levante, edició de l’Horta, es publicava un extens reportatge de Rafel Muntaner sobre els nostres estudis de contaminació lumínica.
Donat que l’article del diari reflecteix de manera molt fidedigna la nostra contribució, us pose la seua traducció al català. L’article original en paper el podeu tindre ací.
La llum acorrala els parcs naturals
Un estudi presentat en la biennal de la SEA alerta que la contaminació lumínica «afecta greument» els espais naturals del Túria i la Calderona. Els excessos de la il·luminació fallera degraden un 57% la qualitat del cel nocturn d’aquestes àrees protegides
RAFEL MONTANER, VALÈNCIA
La contaminació lumínica que emet València i la seua àrea metropolitana «afecta greument els parcs naturals del Túria i de la Calderona» alerta Enric Marco, investigador del departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. Marco, que també és vicepresident de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS), Ángel Morales, president de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, i Joan Manuel Bullón, membre de la AAS i un dels fotògrafs astronòmics més reputados d’Espanya, van presentar ahir en la desena biennal de la Societat Espanyola d’Astronomia (SEA) que acull València, l’estudi que han realitzat de la qualitat del cel nocturn de quatre parcs naturals de la Comunitat Valenciana i altres quatre àrees estratègiques per a l’observació astronòmica.
L’informe recull més d’un any de mesuraments de la brillantor o fons de cel nocturn en quatre parcs naturals —Túria, Calderona, Xera-Sot de Xera, La Pobla de Sant Miquel— la comarca de la Serrania, la franja de la serra de Javalambre que separa el Racó d’Ademús de la Comunitat, Castellfort i la Serra del Benicadell. Les dades recopilades mostren que «encara hi ha zones fosques, totes elles molt allunyades de València, que al tenir una magnitud visual de 6,2 és possible observar les més de 4.000 estrelles que pot veure l’ull humà», apunta Marco.
València és, segons un estudi de la Universitat Complutense de Madrid, la ciutat espanyola amb els carrers més il·luminats i, per tant, la qual més contamina lumínicament per habitant (el doble que Madrid o Barcelona). Per això, en els dos parcs més pròxims al «Cap i Casal» i la seua àrea metropolitana, el Túria i la Calderona, es localitzen àrees amb «una elevada contaminació lumínica on només es poden veure astres de magnitud 3 cap amunt, unes 200», lamenta Marco. Això, continua, «suposa que ens estem perdent el 80% de les estrelles visibles».
En ambdues àrees protegides, a més, s’ha observat que els excessos en la il·luminació fallera agreugen la contaminació. Així, en el parc del Túria, el fons de cel nocturn es degrada en falles en un ordre de magnitud, el que significa «que es redueixin en 2,5 vegades la quantitat d’estrelles visibles», compte Morales. L’impacte en la Calderona de la llum que aboquen cap amunt les instal·lacions falleres «fa que s’observe un augment de la lluminositat en el zenit del 57%, que creix fins al 151% a 45º d’altura en direcció a València», recalca.
Els investigadors, que han afegit al seu estudi el subtítol «on la llum no només molesta els astrònoms», alerten que aquesta contaminació lumínica, «a part de suposar un malbaratament econòmic, té un impacte mediambiental en alterar els cicles vitals de les espècies animals que viuen en elles».
Rotondes que resplendeixen en la nit
La sobreiluminació de les rotondes construïdes per la Diputació de València, com la de Beniatjar, té un gran impacte en el Benicadell, on arriba la llum de l’enllumenat de Sueca i altres municipis de la Ribera, a més de 40 km.
Altra amenaça per a les zones fosques —Castellfort, Javalambre i la Serrania— són, segons Marco, «els centelleigs intermitents dels pilots blancs dels molins de vent». Els astrònoms demanen que siguen llums siguen fixes i de color vermell, que no degraden el fons de cel.
La luz acosa a los parques naturales, Rafael Muntaner, Levante, l’Horta, 14 juliol 2012.
Foto: Panoràmica de la València nocturna des del Parc del Túria i des de la Calderona. Llums de l’estació de l’AVE de Requena, des del Parc de Chera-Sot de Chera. Rotonda de Beniatjar. Ángel Morales. Amb permís.