Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 4 de gener de 2026

La ciència del 2026

Concepció artística d’Artemis I: separació de l’etapa superior. NASA/Liam Yanulis. BY-NC-ND 2.0

L’any 2026 ja ha començat a caminar i és costum d’aquest bloc descriure els pròxims avanços en ciència, especialment en els camps de l’astronomia i astronàutica.

Increment dels viatges a la Lluna

Aquest any la Lluna serà una destinació preferent per a diverses agències espacials. Cap al mes de març s’enlairà finalment la segona prova del programa Artemis per tornar a posar humans sobre la Lluna. La missió de l’Artemis II serà circumnavegar la Lluna en un viatge de 10 dies. La tripulació estarà formada pels astronautes de la NASA Reid Wiseman, Victor Glover, i Christina Koch, juntament amb Jeremy Hansen de l’Agència Canadenca de l’Espai.

Xina està preparant-se per a enviar durant el mes d’agost la sonda lunar Chang’e-7 que hauria d’aterrar prop del pol sud lunar. La seua missió és cercar aigua i mesurar sismes lunars.

Llunes marcianes i més enllà

Malgrat l’interés per la Lluna, Mart no deixa de ser prioritari per a l’exploració espacial. Japó enviarà la Martian Moons eXploration (MMX) per explorar les diminutes llunes marcianes, Deimos i Fobos. Recollirà mostres dels satèl·lits i les retornarà a la Terra el 2031.

Però obtenir més coneixement més enllà del Sistema Solar també hi ha missions preparades. La nostra Agència Espacial Europea (ESA) llançarà a finals d’any la missió caçaplanetes PLATO. El propòsit és estudiar més de 200 000 estrelles brillants per identificar-hi planetes “bessons de la Terra”, dins de la zona d’habitabilitat del sistema planetari, és a dir, amb temperatures que permeten la formació d’aigua líquida. La nau s’enviarà al punt de Lagrange L2, un punt d’estabilitat gravitatòria situat a 1,5 milions de la Terra en direcció oposada al Sol.

Dibuix artístic de la missió Plato de l’ESA, que descobrirà planetes potencialment habitables al voltant d’estrelles similars al nostre Sol. ESA/ATG Europe

La primera missió lunar índia Aditya-L1, llençada el 2023, i que ara està situada al punt de Lagrange L1, un punt d’estabilitat gravitatòria situat a 1,5 milions de la Terra en direcció al Sol continuarà observant l’atmosfera solar durant el present màxim solar.

Nous telescopis espacials

Mentrestant, el telescopi espacial Nancy Grace Roman de la NASA es llançarà a la tardor del 2026 o a la primavera del 2027. Estudiarà el cosmos a la recerca d’energia fosca i matèria fosca, alhora que perfeccionarà les seues habilitats d’imatges d’exoplanetes. Va ser un dels projectes cancel·lats en 2025 per l’administració Trump però encara es discuteix al Congrés del Estats units si ho serà finalment o no. Aquest telescopi va ser un regal de l’Oficina de Reconeixement Orbital  (NRO), una de les 16 agències d’espionatge dels EEUU i especialitzada en l’observació de la Terra. Els va fer arribar a la NASA el 2013, eren nous de trinca i no havien arribat mai a ser llançats a l’espai. Són similars al Telescopi Espacial Hubble però amb un camp d’observació més gran.

La Xina està a punt de llançar Xuntian, un telescopi espacial amb capacitat per acoblar-se amb l’estació espacial xinesa Tiangong, per a ser reparat o per manteniment.

Eclipsi de Sol del 12 d’agost 2026

I no ens oblidem de l’eclipsi de Sol del 12 d’agost observable en bona part de la península Ibèrica. Ja n’he parlat en algun article en aquest bloc.

 

Molta de la informació d’aquest article prové de:

Science in 2026: the events to watch for in the coming year, Miryam Naddaf, Nature, 18 desembre 2025.

Science Carries On. Here Are Our Top Topics for 2026, 16 desembre 2025.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ciència | s'ha etiquetat en , , , per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent