La ciència del 2014 segons Nature
Fa un any parlava que aquest 2013 que ha passat seria l’any en que en sabriem més de la natura de la matèria fosca. Però l’experiment Large Underground Xenon (LUX) a les instal·lacions del Sanford Underground Research a Lead, South Dakota — 370 quilògrams de xenó líquid a uns 1.5 kilometres de fondària en una mina d’or — no ha estat capaç de detectar cap partícula de matèria fosca passant a través de la Terra. Això posa límits més estrictes a la massa de les partícules que formen la matèria fosca i a les seues maneres d’interaccionar amb la matèria ordinària.
Si que va ser un èxit, però, la presentació el març passat de les dades de tres anys d’observació de la missió Planck. La matèria fosca resulta ser un 84% de la matèria de l’Univers mentre la hipòtesi de la inflació, la ràpida expansió del Univers després del Big Bang, s’ha confirmat. A més a més, l’Univers ha resultat ser una mica més vell del que es pensava.
La missió Kepler va fallar el passat més de maig després d’haver trobat uns 3500 planetes extrasolars.
El robot Curiosity de la NASA continua explorant el fons del cràter Gale a Mart. Ja ha fet més de 4.5 km en el seu camí cap a la muntanya Aeolis Mons.
A més a més l’Índia i els Estats Units enviaren en novembre d’enguany sengles naus al planeta roig. I en desembre va ser la Xina qui arribà a la Lluna amb la missió Chang’e 3 i el seu robot explorador Yutu.
Us deixe les previsions per a aquest any que comença. Evidentment alguns descobriments que ens sorprendran no estan aquí detallats. La ciència i els que s’hi dediquen, si no els deixen sense diners, sempre ens podran sorprendre.
Missions espacials
La nau Rosetta de l’Agència Espacial Europea serà la primera missió que aterrarà a la superfície d’un cometa. Si tot va bé, serà al novembre quan es posarà sobre el cometa Churyumov–Gerasimenko.
Mart rebrà dues missions noves: la nau orbital india arribarà al planeta en setembre. Cap a la mateixa època arribarà la nau nord-americana Maven. I finalment, Curiosity arribarà a la seua meta, les vessants de la muntanya Aeolis Mons de 5.5 km d’alçada, tot buscant aigua, com no podia ser d’altra manera.
Un millor clima
El Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic completarà finalment el seu 5é informe en novembre. Les troballes dels grups de treball II i III se centraran en els impactes del canvi climàtic i com les societats poden adaptar-se o mitigar aquests efectes (el grup I ja publicà els seus resultats l’any passat). Lluny de les negociacions formals, el Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon està esperançat pels “compromisos audaços” en les emissions en una cimera a Nova York al setembre. Un gran projecte de captura i emmagatzematge de carboni al Canadà la central elèctrica de carbó (Boundary Dam coal power-plant) a Saskatchewan – comença l’operació comercial a l’abril.
Fent ones
Les dades de Planck publicades el passat mes de març no deien res de la polarització dels fotons de la radiació de fons. Aquest 2014 l’Agència Espacial Europea donarà a coneixer aquestes dades. Ens dirà com la polarització d’aquests fotons varia en les diverses direccions del cel. Aquest patró es pensa que ha estat generat per la inflació, la ràpida expansió del Univers després del Big Bang. Si pot ser detectat, els seus detalls poden donar probes de les ones gravitatòries primordials, que haurien pertorbat l’espai-temps de l’Univers primitiu.
Imatge: Una visió artística de la nau Rosetta de l’Agència Espacial Europea, per a aterrar sobre un cometa. C. Carreau/ATG Medialab/ESA.