Pols d'estels

Extasiats, meravellats, esbalaïts, fascinats, encisats. Només ens ixen adjectius admiratius per explicar el fenomen que fa ja uns dies admiràrem en la Tierra de Campos, en el bell mig de la Castella històrica, ben a prop de la línia central de la banda de totalitat de l’eclipsi del 12 d’agost.

La ubicació per veure de manera còmoda l’eclipsi, trobada i preparada des de feia més d’un any per Marcelino Álvarez, secretari de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, ha estat perfecta. Marcelino es recorregué la comarca, poble per poble, per cercar una terrassa elevada mirant a l’oest i prou gran per encabir tot el grup que vindríem des de la Safor i d’altres indrets i, tota la gent del poble que hi estiguera interessada.

Així que la gran plaça situada al darrere de l’església de Maria Magdalena de Población de Campos orientada cap a l’oest ha sigut ideal per situar els 30 membres de l’Agrupació i els que vingueren a veure el fenomen de la trobada celeste de la Lluna i el Sol.

A les 18 h ja començàrem a muntar sense pressa els nostres instruments: dos telescopis Seestar, un telescopi solar altazimutal Acuter, càmeres fotogràfiques, un Solarscope i d’altres telescopis. La calor era sufocant, però sort de les dues ombrel·les que ens proporcionaren ombra. Teníem temps encara, ja que ens quedava una hora i mitja per a començar l’espectacle. Al costat de la mostra zona d’observació ja s’havien situat altres astrònoms i fotògrafs que desitjaven captar també els moments màgics de l’eclipsi.

Ja a les 19 h els joves del poble havien ocupat el centre de la plaça. Sobre tovalloles s’estiraven i feien xivarri. Però esperàvem que durant la totalitat el silenci s’imposara.

Parcialitat

A partir d’aquest moment el temps corria de pressa. Tocaren les 19:33. Amb un Sol ben alt, el punt C1 va arribar. El disc de la Lluna fregà per la dreta el disc solar. L’eclipsi parcial havia arribat. L’espectacle començava.

Des de feia uns minuts i de manera regular,  ja estava fent fotografies del Sol amb el telescopi SeeStar, però el petit mos que la Lluna li feia al Sol encara no es feia visible. En un instant sí, per la banda inferior dreta la curvatura del disc solar semblava trencada, senyal que la Lluna ja atacava. Més fotos del moment. A partir d’aleshores feia fotos cada 5 o 10 min. Volia reservar-me espai per al vídeo de la totalitat. Però la realitat s’imposaria i seria finalment una altra cosa.

Al meu costat els fotògrafs Núria i Omar començaven a disparar per captar els primers moments de l’eclipsi. Durant una hora estaríem captant la progressió del cobriment del disc solar per la Lluna. I, mentre aquest temps passava, vam traure l’esbromadora de cuina per provocar les ombres d’eclipsi. La llum minvant del Sol que passava pels foradets de la paleta produïa unes imatges de l’eclipsi sobre superfícies blanques. Però per tal que isqueren bé calia “enfocar-les” o situar-les a una determinada distància de la pantalla. Rosa va visitar llavors els joves del poble per explicar-los l’experiència i que es feren fotos amb les ombres solars. Les samarretes clares i els pantalons blancs eren les pantalles improvisades de l’esbromadora solar.

De sobte, en augmentar la foscúria ràpidament, els projectors LED que enllumenaven l’església s’engegaren automàticament. No estava previst que, per un dia, no es posaren en marxa. Una remor de renecs s’escampà per la plaça. En aquell moment encara no feia mal però, si no s’hi posava remei, admirar el moment de la totalitat seria un desastre. Remei? fugir d’ací? Per sort, les lluminàries romangueren enceses només uns minuts. Algú del poble, que sabia on era la caixa dels connectors dels llums dels fanals, va aconseguir apagar-los.

L’altra experiència interessant de l’eclipsi parcial era captar les imatges de l’eclipsi formades per la llum que passava entre les fulles dels arbres. Aquestes imatges no resultaren tan vistoses, ja que no hi havia arbres pròxims i el Sol estava massa baix i feble per fer imatges a terra. Tanmateix encara poguérem aconseguir una imatge tènue del fenomen.

L’hora esperada de l’encontre celeste s’acostava. El tros de Sol que apareixia en la tablet del SeeStar ja era un fil molt prim. La gent jove del poble ja ho mirava expectant amb les ulleres d’eclipsi. Estàvem a minuts de la totalitat. I, a partir d’aquest moment, el temps s’accelerava.

Totalitat

Eren les 20:28, l’hora fixada. El moment de treure els filtres del telescopi i de les càmeres de fotografia. I de treure’s les ulleres d’eclipsi. Nerviosisme. La Lluna s’encaixava just sobre el Sol. Arribà la totalitat.

En uns segons vam passar de l’expectació del que vindria, a la incredulitat de veure un cel diferent, que no havíem vist mai, amb l’emoció de ser-ne testimonis. Fins i tot amb abraçades i besos entre parelles pels moments vitals compartits.

Un fet que no passà inadvertit fou el vol de la cigonya del campanar per sobre de la gent allí aplegada en el moment de la totalitat. Casualitat? S’havia sentit pertorbada per la foscor sobtada?

Va venir una nit suau, diferent de totes les nits de la nostra vida. El cel semblava de plom, estrany, fictici. I allà lluny es veia un cercle negre, d’una negror pregona, envoltat d’una llum blanquinosa, no estàtica, sinó canviant. Aleshores ens adonàrem de la magnitud del fenomen celeste, que només es podria comparar a d’altres fenòmens naturals com l’explosió d’un volcà o els moviments de la terra en un terratrèmol. La reacció natural davant de l’eclipsi, per tant, seria esglaiar-se. Es comprén que les societats antigues tingueren por i es refugiaren en els centres de culte pregant als deus que tornara la llum del Sol.

Encara que sabíem totes les fases de l’eclipsi perquè les havíem estudiades i explicades en les desenes de xarrades que havíem fet pertot arreu, tot i així no va deixar de sorprendre’ns quan ho vam veure en directe.

Uns segons abans del punt C2, quan el disc lunar tocava el punt esquerre del Sol, ja amb les ulleres fora, vam poder distingir clarament l’estructura de l’anell de diamants. Un punt brillant i gros sobre l’esquerra superior del disc solar que anava reduint-se fins desaparéixer completament. Era el moment de les perles de Baily, que no havíem aconseguit veure encara, però va sorgir una estructura inesperada. Es va percebre una lluentor rogenca situada exactament a l’esquerra del disc solar (a les 9 h) que va resultar ser una immensa protuberància solar, tan grossa que es podia veure a ull nu! El color roig denotava que brillava en la llum de l’hidrogen α en la cromosfera.

Seguidament la totalitat es va fer completa i la corona solar es va desplegar al màxim. El Sol a Población de Campos estava a quasi 9º d’altura, així que no hi havia cap obstacle que la tapara. Ens va sorprendre l’extensió de la corona solar però, sobretot, que no fora estàtica. Durant uns moments es va fer més densa, amb els plomalls magnètics més punxeguts.

Després d’uns crits inicials s’imposà el silenci davant de l’acció de les forces de la natura en directe. El temps semblava aturat però en realitat corria de pressa. En un tres i no res, el minut i 46 segons de totalitat es van esvair i la Lluna acabà el seu pas per la part central del Sol. Va arribar al punt C3, quan el disc lunar va tocar l’extrem dret del disc solar. La totalitat s’havia acabat.

Parcialitat

Llavors tornava l’anell de diamants, ara per la part inferior dreta, i l’encontre celeste continuava ja com a eclipsi parcial. Al contrari del que passà a la costa mediterrània, ací el Sol encara estava prou alt per a poder observar com la Lluna anava abandonant el Sol. I podíem continuar fent fotos de la trobada celeste fins quasi la posta de Sol.

A les 21:18 h amb un azimut de 290º, el Sol, amb un petit mos lunar, es va pondre darrere de les llunyanes muntanyes de Galícia.

L’espectacle havia acabat. La gent del poble va començar a marxar mentre que els més joves posaven música, per primera vegada, amb uns grans altaveus.

Era l’hora de fer-nos la foto de grup dels astrònoms de la Safor i associats. N’érem una trentena. Després, en una altra foto s’ajuntaren els membres de l’Asociación Cultural Peñas, col·lectiu creat el 2017 per dinamitzar la vida social i cultural del poble. Porto, membre de l’Associació, se’ns presentà i ens demanà que els acompanyàrem a la nit al poliesportiu per veure els Perseids.

Sopàrem a l’hotel un menú especial i brindàrem amb xampany per l’èxit en la planificació i observació de l’eclipsi. Hi va haver alguns problemes d’última hora, alguns instruments no van funcionar i el retard en treure el filtre del SeeStar va impedir captar el principi de la totalitat. Tot i així estàvem ben satisfets.

Laura Álvarez va pintar un bell mural en el jardí de l’hotel que representava l’encontre celeste del Sol i la Lluna, la renovació de la vida, simbolitzada amb una dona embarassada i la transformació que experimenta la flor dent de lleó (Taraxacum officinale).

Perseids

Després del sopar encara teníem ganes de més i, invitats per l’Asociación Cultural Peñas, ens presentàrem al poliesportiu per explicar les constel·lacions d’estiu i les mitologies associades.  En una de les meues fotos fetes amb el mòbil, a més de captar la Via Làctia de l’entorn del triangle d’estiu, vaig atrapar un meteor Perseid.