Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

I el cometa passà sense pena ni glòria

Hubble-siding-spring-mars-br3

Tot just fa just una setmana el cometa Siding Spring passà fregant Mart i encara estem esperant les fantàstiques imatges que s’anunciaven.

Doncs no les veureu perquè el cometa, tot i les espectatives, ha estat molt menys actiu del que s’esperava. Com ja he contat alguna vegada, els cometes són inconstants i just uns dias abans l’activitat de C/2013 A1 (Siding Spring) havia caigut en picat.

Però que se n’ha fet de les imatges? El dia després de l’encontre, la NASA va estar atabalada revisant tots els sensors de les diverses missions en òrbita marciana per veure si havien tingut algun dany a causa de la pols cometaria. Al llarg del dia els informes que anaven arribant dels equips encarregats de cada instrument de cada missió eren tranquil·litzadors. No s’havia detectat cap problema. Amb previsió del que podia passar les òrbites dels satèl·lits s’havien modificat per a que aquests no estigueren just sota les “bombes” cometàries sinó a resguard, quasi amagats darrere el planeta Mart.

Després vingué l’anàlisi de les imatges i dades preses. I resultà que el cometa no va mostrar la seua millor imatge en arribar al planeta roig. Cosa cada vegada més habitual en tractar-se d’un cometa. La seua activitat d’emissió de partícules i les seues cues van ser molt menors de l’esperat.

I és que les previsions va ser massa optimistes. Les observacions telescòpiques des de la Terra feien preveure per al cometa Siding Spring un nucli d’un quilòmetre de diàmetre però sembla que aquest realment no arriba a tindre 500 metres. La càmera HiRISE a bord de la nau Mars Reconaissance Orbiter amb una resolució de 138 metres/pixel va obtenir una increible imatge del nucli cometari de 2 a 3 pixels!  Tot i així, és la primera imatge d’un objecte totalment nou dins del sistema solar interior que prové del núvol d’Oort.

Comet-Siding-Spring-Mars-MRO-Orbiter-View-HiRISE-PIA18618-br2En la imatge adjunta podeu veure, a la part superior, la primera imatge del nucli d’un cometa de llarg periode, que ve, per tant, del llunyà núvol d’Oort.

A la part inferior trobem les imatges de tota la cabellera o coma cometària, núvol de pols i gas que embolica el nucli d’un cometa. Totes aquestes fotos provenen de la càmera HiRISE del satèl·lit Mars Reconnaissance Orbiter del 19 d’octubre de 2014.
El satèl·lit MAVEN, acabat d’arribar al planeta roig, es va estrenar amb una imatge en l’ultraviolat de la cabellera del cometa presa dos dies abans de l’encontre, quan encara estava a uns 8,5 milions de quilòmetres.

Mars-MAVEN-comet-siding-spring-IUVS-CSS-HYyA-PIA18619-br2L’Espectrògraf d’Imatges Ultraviolades ( IUVS ) mostra com la llum solar (en blau) es dispersa en la coma del Siding Spring. Aquest enorme núvol d’hidrogen atòmic  prové de les molècules d’aigua (H2O) que se sublimen en el nucli de gel i que es trenquen en àtoms d’hidrogen i oxigen per la llum ultraviolada solar.

I que passà amb els robots situats sobre la superfície de Mart? Sembla que només es tenen imatges des del robot Opportunity. Tanmateix només pogué fer fotos amb la seua càmera de gran camp (PanCam) que tampoc és cap meravella. A més a més les va haver de fer dues hores i mitja abans de l’aproximació màxima del cometa ja que a l’hora de l’encontre ja era de dia a la zona on s’hi troba actualment. A més a més feia poc va haver-hi una tempesta d’arena i la visibilitat no era òptima. La que mostrem ací és una foto d’una exposició de 10 segons.

Comet-Siding-Spring-Mars-Exploration-Rovers-Opportunity-Observation-Pancam-annotated-long-PIA18591_br-sEl cometa passà sense pena ni glòria si ho mirem des del punt de vista de l’observador extern. Tanmateix els sensors en òrbita marciana recolliren precioses dades d’un cometa verge i antic que ens donaran noves pistes sobre l’origen i formació del sistema solar, que ve a ser com conéixer d’on venim. Ja en parlarem.

Imatge 1:  Composició de dues fotos des del telescopi espacial Hubble de Mart i el cometa Siding Spring a la posició més pròxima entre ells a una separació de 1.5 segons d’arc o 1/12 del diàmetre angular de la Lluna.

Imatge 2: Primera imatge resolta d’un cometa de llarg periode. Crèdit: NASA / JPL-Caltech / University of Arizona

Imatge 3: Coma en ultravioleta del cometa. NASA/Laboratory for Atmospheric and Space Physics/Univ. of Colorado

Imatge 4: Observació des del rover Opportunity. NASA/JPL-Caltech/Cornell Univ./Arizona State Univ./TAMU



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sistema solar | s'ha etiquetat en , per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent