Pols d'estels

La nostra estrella està ràpidament enfilant el camí cap al màxim del seu cicle d’activitat solar. El nombre de taques observades sobre el disc visible del Sol o fotosfera van augmentant, les erupcions solars i les ejeccions de massa coronal omplin l’espai interplanetari de partícules carregades que, si estan ben situades sobre el disc solar, poden xocar contra la Terra causant tempestes geomagnètiques i produint belles aurores.

Tanmateix els físics solars ja s’han adonat que aquest cicle de 11 anys (el cicle 24, segons la nomenclatura solar) no serà com els anteriors. Serà, més aviat, un període d’activitat molt fluixa que no presentarà moltes taques solars ni erupcions. Les prediccions diuen que el nombre de taques i grups (nombre de Wolf) no passarà de 60 la primavera del 2013, data del màxim esperat. Això significa que serà el cicle solar més fluix dels últims cent anys. El perquè d’això no està encara clar. Quans misteris cal resoldre encara en el Sol…

Tanmateix, de tant en tant, podem observar fenòmens que evidencien que el Sol està actiu. Ahir, per exemple, l’astrònom aficionat Joanma Bullón, des del seu observatori La Cambra, a Aras de los Olmos (els Serrans), observà, en la cromosfera, una gran protuberància per la vora sud-oest solar, mentre que, curiosament no s’apreciava cap taca o grup de taques en la part inferior de l’atmosfera, la fotosfera, sinó només un gran camp facular.

Aquesta protuberància no ha durat gaire. Cap a les 11:30 TU (13:30 hora local) s’ha esvaït i una petita llengua de plasma solar s’ha escapat del Sol.

Les protuberàncies són material molt calent sostingut, a grans alçades en l’atmosfera solar, per intensos camps magnètics. Aquests camps no es veuen però es fan presents observant la forma que segueix el plasma calent i brillant que adopta la forma de bucle de les línies de camp.

Foto: A l’esquerra imatge de la cromosfera del Sol. A la dreta, detall de la protuberància. Joanma Bullon, amb permís.