L’autor envoltat per les dues muses, Mercè Climent i Beatriu (Π) Palmero, semblava que no s’hi trobava. Elles feren una semblança poètica de Francesc, llegint trossos de l’obra que deixà bocabadada l’audiència.
Després se sortejà un exemplar de l’obra que, coses de l’atzar, li tocà a un servidor. Gràcies deessa Fortuna, que en la teua advocació de Huiusce Diei, em permetràs llegir el Camí d’amor, en temps de crisi…
Doncs resulta que Francesc Mompó treballa al mateix poble que jo, allà a l’Horta Nord. Encara ens farem alguna visita….
Després del sopar, sempre deliciós, la conversa amable continuà al saló, on Jordi Albinyana ens entretingué millorant en directe les il·lustracions de Pell de pruna amb noves il·lustracions ben suggeridores. Això és un artista….
Gràcies Enric, són molt amables les teves paraules. Recorda que quan compres loteria en vull una participació. La deesa fortuna et té molt present.
Una abraçada i fins la pròxima