Pols d'estels

Quins esports farem a Mart quan hi arribem? El primer que ens ve al cap és esquiar en les zones polars marcianes plenes de neu. La NASA, però, ha anat una mica més enllà. Ha trobat la manera de practicar el surf de neu en latituds més temperades i de manera natural. I a més a més, ha fet ciència en treure l’entrellat als estranys barrancs observats en les dunes del planeta vermell.

A diferència dels barrancs terrestres, aquests barrancs marcians són rectes i lineals i poden arribar a tenir uns 2 km de llargària.

L’explicació lògica en la Terra seria atribuir-los a l’erosió causada per l’evacuació ràpida d’aigua líquida d’una tromba d’aigua, per exemple. Tanmateix a la superfície marciana no hi ha aigua líquida. La baixa pressió atmosfèrica fa que l’aigua líquida bulli a temperatura ambient i passe directament a gas en un fenomen anomenat sublimació.

Els barrancs formats per avingudes d’aigua sempre mostren al seu final una acumulació de roques arrossegades per l’aigua. En el cas dels barrancs lineals marcians només s’observa un forat o depressió al final.

Els científics de la NASA han arribat a la conclusió que els causants dels estranys barrancs són causats per blocs de gel sec, també anomenat gel carbònic, és a dir, diòxid de carboni (CO₂) congelat. Jo en vaig fer servir en la Nit Temàtica a Ca les Senyoretes dedicada al cometa Halley.

A l’hivern aquesta zona de Mart es cobreix de gel sec que se sublima a la primavera. Des de les parts més altes de les dunes els trossos de gel van caient per les vessants fins arribar a la part més baixa.  Com que es van sublimant, es produeix una capa de gas de CO₂ entre el gel i l’arena que fa minvar la resistència al moviment, de manera que el tros de gel rellisca cap avall desplaçant el material als costats i amb el resultat de dibuixar un canal rectilini. Si en arribar a la part baixa de la duna encara queda gel, aquest s’anirà desfent i es formarà una depressió en el terreny a mesura que desapareix.

És fàcil veure si aquesta hipòtesi funciona o no. Així que els investigadors van comprar gel sec, es van plantar al desert d’Utah i van soltar els trossos des de dalt de les dunes.

Com s’observa al vídeo adjunt, l’experiment deixa ben clar que la hipòtesi és realista. Es forma el canal recte i el forat final com s’havia previst.

És clar que l’aigua sòlida també podria ser la causant dels canals marcians. Tanmateix les condicions de pressió i temperatura afavoreixen la hipòtesi del CO₂ congelat. A la temperatura de la superfície marciana en aquestes latituds, l’aigua sòlida roman sòlida i no se sublima. Si el gel d’aigua fora el causant dels canals hauríem trobat trossos de gel als final dels barrancs, cosa que no s’ha vist.

“Sempre he somiat en anar a Mart“, va dir Serina Diniega, científica planetària del Jet Propulsion Laboratory de la NASA a Pasadena, Califòrnia, i autora principal d’un informe publicat a la revista Icarus. “Ara somnie fer surf de neu en una duna de sorra marciana sobre un bloc de gel sec.”

Així que si mireu el vídeo, us adonareu que, possiblement en el futur, l’esport favorit dels colons terrestres a Mart serà buscar aquestes formacions orogràfiques i deixar-se lliscar suaument damunt de les solitàries dunes marcianes.

Imatge: Barrancs lineals captat per la càmera HiRISE de la missió de la NASA MarsReconnaissance Orbiter.  Crèdit: NASA/JPL-Caltech/Univ. of Arizona.

Més informació:

Dry Ice “Snowboards” on Mars, Science News, 11 juny 2013.