Fa 100 anys passà ben prop
Aquell dia la Terra i els seus habitants van tindre molta sort.Un cos rocós d’uns 40 metres de diàmetre va xocar contra el nostre planeta en les inaccessibles i, per sort, deshabitades terres de Sibèria.
Milers de quilòmetres quadrats i milions d’arbres foren arrasats.
Ara acaba de complir-se un segle des de l’esdeveniment còsmic més important que ha sofert la Terra en temps històrics conegut com l’impacte de Tungunska.
Segueix …
Són les 7:17 del matí del 30 de juny de 1908. Un home seu tranquil al porxo de casa seua a Vanavara, Sibèria. Ell encara no ho sap però serà el principal testimoni d’un esdeveniment còsmic. De sobte una enorme explosió al cel, a uns 80 km més enllà, el llença cap enrere amb una intensa ona de calor que li crema la camisa.
Aquest impacte del petit meteoroide contra la Terra és l’únic del qual es van poder recollir testimonis de primera ma. De fet, la primera expedició científica que l’estudià no hi arribà fins 1927. La primera dècada del segle XX a Rússia va ser tot menys tranquil·la. Les revoltes, manifestacions, la Primera Guerra Mundial, els fets d’octubre de 1917, la formació de la Unió Soviètica i la guerra civil després no van ajudar gaire per a la investigació de l’impacte.
L’any 1921, Leonid Kulik, el cap de la col·lecció de meteorits del museu de Sant Petersburg, va dur una expedició a Tungunska que va fracassar per les dures condicions atmosfèriques.
Fins 1927 Kulik no aconseguí arribar al punt central de l’impacte. Els habitants no volien parlar-ne al principi ja que creien que havia estat una visita del seu déu Ogdy.
No calia tampoc de moment. Milions d’arbres estaven cremats i situats de manera radial. De manera natural apuntaven al centre de l’explosió. Curiosament al centre els arbres estaven drets, sense branques ni fulles, tal con posts telefonics. Aquesta curiosa diferència entre els extrems i el centre de l’explosió es causada per l’enorme ona de xoc que arranca les branques dels arbres centrals deixant els trons pelats. Això mateix es va poder veure a l’explosió nuclear d’Hiroshima.
Però no s’observà cap cràter. Això desconcertà de moment els investigadors.
Finalment Kulik aconseguí fer parlar els testimonis. El més interessant va ser l’home llençat cap arrere i cremat.
“De sobte en el cel nord… el cel es va partir en dues parts i allà dalt del bosc la part nord del cel aparegué coberta amb foc… En aquest moment va haver un bang en el cel i un gran espetec … Aquest va ser seguit per un soroll com pedres caient del cel o com pistoles disparant. La terra tremolà”
L’explosió no va ser només un fenomen local. L’impacte es registrà a sismògrafs a Anglaterra. Es formaren densos núvols sobre la regió que a la nit reflectien la llum del Sol quan estava sota l’horitzó. Es conta que la gent a Àsia podia llegir el diari a la mitjanit fora de casa. Milers d’animals moriren en l’impacte però sembla que cap persona resultà morta.
Els científics han estat 100 anys avançant teories per explicar l’esdeveniment.
Don Yeomans, de la Oficina d’Objectes Pròxims a la Terra, del Jet Propulsion Laboratory de la NASA diu que “La teoria generalment acceptada és que el matí del 30 de juny de 1908 una gran roca d’uns 40 metres entrà a l’atmosfera terrestre i explotà al cel“.
S’estima que el petit asteroide entrà a l’atmosfera a una velocitat d’uns 18000 quilòmetres per hora. La fricció elevà la temperatura al voltant de l’objecte fins a 25000 graus. Finalment a les 7:17 a una altura d’uns 10000 metres la pressió i temperatura fragmentaren l’objecte i el destruïren. Tanmateix l’ona de pressió continuà fins a terra deixant una energia equivalent a 185 bombes d’Hiroshima (veieu les simulacions de l’event).
Aquesta és la raó que no s’hi observara cap cràter. L’asteroide es va consumir en l’explosió.
Yeomans ha estimat que un objecte com el de Tunguska pot impactar contra la Terra cada 300 anys. Tanmateix no cal desvelar-se per això. Pot ser demà o d’ací a 1000 anys. Només és una estadística.
Aquell dia la gent va dir uf. Que hagués passat si hagués caigut al mig de la vella Europa o al mig del mar. Milers de persones hagueren mort o bé cremades o ofegades per l’immens tsunami.
Article basat en 100 Years of Space Rock: The Tunguska Impact.
Foto: Fotos com aquesta, presa per l’expedició de Leonid Kulik el 1930, mostra la caiguda radial dels arbres.
Hola! Malgrat que la versió del meteorit és la més versemblant, sempre m’ha fet molta gràcia aquella altra que en culpabilitza el gran inventor Nikola Tesla (personatge que vaig conèixer a través de la pel·lícula sobre prestidigitadors The Prestige, caracteritzat pel David Bowie). El tal Tesla va ser un gran investigador de l’electricitat, i un dels seus projectes era una arma d’energia dirigida que, segons ells, seria capaç de destruir una ciutat sencera. Tan convençut n’estava, que no només va arribar a enviar una carta sobre el projecte al president dels EEUU, Woodrow Wilson, sinó que també (i aquesta és la part que ens interessa) va dir al seu amic i explorador Robert Peary, de viatge cap al Pol Nord, que hi enviaria un raig per a què li expliqués què és el que havia vist. La data de l’explossió de Tunguska coincideix amb l’arribada de Peary al Pol Nord! A la pàgina en anglès (però no en la catalana ni castellana) de la Wikipedia sobre Tunguska se’n parla breument, però si al Google hi poses “Tesla Tunguska” te’n surten un fotimer, com per exemple aquest blog en castellà on està molt ben explicada la història. Salut!
Interessant i apassionant. Moltes gràcies!
Aquesta setmana destaquem a la portada de Vilaweb Gandia l’interessant bloc d’Enric Marco.