Avui el Sol, en el seu camí per l’eclíptica, ha travessat la línia de l’equador celeste. Ha acabat l’hivern i torna la primavera.
Tanmateix l’oratge s’ha proposat que no ho gaudim gens. Ja fa més de 3 setmanes que plou amb diverses intensitats i no hem pogut fer cap observació astronòmica. Ja ens hem perdut l’eclipsi lunar del passat 14 de març i no sé si també perdrem l’eclipsi solar parcial del 29 de març.
Vist des de la superfície terrestre, l’inici de la primavera ocorre quan el centre del disc del Sol, en el seu camí aparent pel cel, l’eclíptica, travessa el cercle de l’equador celeste. Això ha passat avui a les 10:01 hora local. Com a conseqüència d’aquest fet, el Sol ha eixit exactament per l’est, seguirà la línia de l’equador celeste i es pondrà exactament per l’oest. Això ho podeu veure al gràfic adjunt, en que el cercle anomenat equinox marca l’equador celeste, el camí que seguirà el Sol avui. Això significa que el Sol estarà 12 hores per damunt de l’horitzó i per 12 hores per baix, d’ací ve el nom d’equinocci, igualtat de la nit. Però compte, que això és així si no es té en compte l’atmosfera de la Terra. Aquesta distorsiona el camí dels raigs del Sol i ens mostra el seu disc quan encara està per sota de l’horitzó.
Així, per tant, si avui calculem les hores de llum a partir del moment de l’eixida del disc del Sol, aquestes no seran 12 hores exactes a causa de la refracció de la llum. He fet la meua imatge del fenomen per que estiga encara més clar. Recordeu que quan veieu el Sol eixir, realment està encara sota l’horitzó.
Efectivament el Sol sempre sembla haver eixir uns minuts abans de l’hora que tocaria en un món sense atmosfera. D’aquesta manera el dia en que realment les hores de llum i nit, l’anomenat equilux, són exactament 12 hores no serà avui sinó fa tres dies, el 17 de març.
Imatge:
Pluja, Tomasz Sienicki, 2003, Wikipedia Commons.