Els valors de la Universitat: art i patrimoni. Els rellotges del Campus de Burjassot-Paterna
Dimarts 3 de febrer la rectora de la Universitat de València M. Vicenta Mestre Escrivá i la vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba, visitaren el Campus de Burjassot-Godella per presentar el programa Els Valors de la Universitat, Art i Patrimoni als Campus.
Els valors de la Universitat: art i patrimoni als campus és un programa del Vicerectorat de Cultura i Societat iniciat amb motiu de la commemoració del 525è aniversari de la fundació de la Universitat de València. El projecte convida artistes contemporanis a fer pintures murals als diferents campus de la UV i, des del compromís de la institució amb la seua funció cultural, proposa els valors universitaris com a eix temàtic per a la creació artística.
El programa, que s’inicia en 2024, s’obri a la diversitat dels llenguatges artístics actuals i atén les necessitats derivades de la conservació patrimonial dels espais arquitectònics en què es despleguen les intervencions. En aquest context, s’han incorporat progressivament altres tècniques de caràcter exempt en espais habitats per la comunitat universitària. Aquesta primera etapa està conformada per un total de setze obres, realitzades pels artistes Moisés Mahiques, Chema López, Calo Carratalá, Cachetejack, Isabel Gálvez, Ernesto Casero, Álex Gambín, Merche Pereira, Ana Císcar Cebrià, Ana Peñas, Joan Olivares i Julieta XLF.
A la fi de 2025 el programa s’ha vist eixamplat per la incorporació d’una sèrie d’obres propietat de l’IVAM, cedides mitjançant el comodat signat entre totes dues institucions. Estructurat en diverses fases, la primera s’ha conclòs amb la incorporació d’un total d’onze obres dels artistes Alberto Corazón, Miquel Navarro, Juan Asensio, Juan Carlos Nadal, Sanleón i Andreu Alfaro. Aquesta ampliació del patrimoni universitari ha permès, així mateix, restaurar i integrar obres d’art adquirides al llarg del temps pel Vicerectorat de Cultura i Societat, així com per altres programes de suport a la creació artística impulsats per la mateixa Universitat de València. Formulat amb voluntat de continuïtat en els pròxims anys, el programa té, entre els seus objectius, integrar aquest procés de repatrimonializació amb l’ampli patrimoni universitari i posar-lo a la disposició de l’estudiantat i de la ciutadania mitjançant itineraris patrimonials.
D’aquesta manera, Els valors de la Universitat: art i patrimoni als campus respon a la missió fonamental de la Universitat de València, centrada en la creació i transmissió de la cultura universitària, així com també en la conservació del patrimoni històric, artístic i cultural, amb la finalitat de democratitzar l’accés a la cultura.
Tres projectes artístics estan relacionats amb diversos aspectes de l’astronomia: el mural sobre Jeroni Munyós i la supernova, el rellotge solar i el tòtem i la corba analemàtica.
El nou mural que homenatja l’astrònom valencià Jeroni Munyós, està situat sobre una paret lateral de l’edifici d’Investigació ara Jeroni Munyós. El disseny de l’obra és de Isabel Gálvez, autora de la portada del llibre A la Lluna de València i pintat per Martín Forés. En el passeig per les obres va ser presentat per Vicent Martínez, catedràtic d’Astronomia del departament d’Astronomia i Astrofísica i pels autors.
El rellotge solar és una obra de Joan Olivares, quadranter d’Otos, i està situat en un jardinet enfront de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació. El rellotge, construït en acer inoxidable i perforat en làser, ens dona les hores solars, lunars i també és un calendari que permet determinar les estacions astronòmiques. Va ser presentat per Enric Marco, tècnic d’Astronomia del departament d’Astronomia i Astrofísica.
Finalment el tòtem, L’efímer i el transitori. Una equació del temps, situat al Parc Científic, davant de la cafeteria, és obra de Merche Pereira. Es tracta d’un rellotge analemàtic representat per un tòtem de culte al Sol, un rellotge que encarna la cosmologia, la cosmogonia i el culte des d’una base científica. Aquest rellotge analemàtic ens permet mesurar, en el recorregut d’un any, la variació de la posició del Sol en el cel cada dia al migdia. Així mateix, en el seu analema es veuen reflectits els solsticis, els equinoccis, les constel·lacions i els signes del zodíac, de manera que té un caràcter didàctic i interactiu. Es pretén fusionar la funcionalitat del rellotge amb la profunditat simbòlica del tòtem i crear una obra que celebra la seua natura efímera i transitòria. Va ser presentat per Amelia Ortiz, tècnica d’Astronomia de l’Observatori i per l’autora.
I al final va eixir el Sol i poguérem veure el Tòtem assenyalar l’analema.
