Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 3 de març de 2010

El cel de març 2010

L’oratge tan dolent dels últims mesos no ens vol deixar i no ens permet veure els cels nets i clars típics de l’hivern. Caldrà esperar una mica més.En les estones sense núvols podrem admirar encara la bella nebulosa d’Orió i totes les que l’acompanyen en el seu caminar celeste. A més a més tindrem la sort de tindre tres planetes visibles al cel durant aquestes nits: Mart, Saturn durant la nit i Venus, a la posta de Sol.

Alguns cometes, com el 81P Wild, també seran visibles, però només per a astrònoms experts.

I l’exploració marciana continua. Encara que el robot Spirit ja no pot moure’s, el robot bessó Opportunity encara va circulant per la superfície mentre que la sonda europea Mars Express estudiarà la composició del satèl·lit Fobos.

El pròxim dia 20 a les 18:32 l’hivern tan llarg que hem tingut acabarà i començarà finalment la primavera.

I per acabar recordar que el diumenge 28 de març canviarem l’hora a l’horari d’estiu. Caldrà avançar el rellotge una hora, passant directament de les 2:00 a les 3:00 i, per tant aquest dia tindrà només 23 hores.

Si mirem acuradament cap a l’oest, una vegada el Sol ja s’ha post, podrem veure el planeta Venus. Ara es presenta com a estel del vespre ja que es troba situat a l’esquerra del Sol vist des de la Terra. A mesura que avance el mes el planeta s’anirà separant més i més de la nostra estrella.

Mart està encara sofrint el fenomen de la retrogradació. Fins al dia 10 encara es mourà, cada dia, cap a l’oest, entre les constel·lacions del Cranc i els Bessons. A partir d’aquest dia, Mart s’aturarà i es mourà en el sentit contrari, cap a l’est, en l’anomenat sentit directe.

L’explicació d’aquest fenomen de la retrogradació que va portar de bòlit els astrònoms antics que propugnaven un univers geocèntric s’explica pel fet que la Terra ha avançat Mart en la seua òrbita i per això sembla que vaja enrere. Per tant es comprén fàcilment dins de la teoria heliocèntrica.

Saturn eixirà una mica més tard per l’est. Ara es troba situat al muscle de la Verge. A principi del mes ja el podrem veure a partir de les 20:30 i a finals de mes dues hores abans ja serà visible.

Alguns cometes seran observables si disposem d’un bon telescopi. Per exemple el cometa 81P Wild, visitat el 2004 per la sonda Stardust, el nucli del qual podeu veure a la figura, tindrà una magnitud 9.5. Ja en vaig parlar fa temps de la pols cometària que portà a la Terra la sonda. Mireu l’enllaç anterior. Però cap a l’estiu podrem veure algun cometa a ull nu, si es compleixen les previsions.

La Lluna presentarà la fase de quart minvant el dia 7 de març. Serà nova el 15, creixent el 23 i finalment nova el 30 de març.

I aquesta és per a nota. El dia 16 de març, a partir de les 19 hores i fins que es ponguen, una vegada amagat el Sol i cap a l’oest, podrem veure una finíssima Lluna junt al planeta Venus. A veure qui és el valent/a que ho observa. Espere els vostres comentaris…

A partir d’avui, 3 de març, la nau europea Mars Express va a realitzar una sèrie d’aproximacions successives a la més gran de les llunes de Mart, Fobos. Arribarà a aproximar-se fins a 50 km amb la qual cosa podrà determinar el seu camp gravitatori i fins i tot la seua composició. Ja en parlarem.

Foto: 81P Wild. Aquestes imatges del núcli del cometa periòdic 81P Wild o Wild 2 van ser preses per la sonda Stardust el 2 de gener de 2004. Jet Propulsion Laboratory.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El cel del mes per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent