Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 3 de maig de 2008

El cel de maig de 2008

Bon mes per veure Mercuri, el planeta fugisser que només es veu a vegades poc després de la posta de Sol cap al l’oest. Aprofiteu ara que és visible.

Si mirem cap al sud-oest i alçant prou el cap veurem el planeta roig, Mart. Els primers dies de maig es trobarà alineat amb Càstor i Pol·lux, els estels principals de Gèminis, formant una línia de tres punts, en la qual Mart serà el punt brillant de l’esquerra.

I recordeu que Leda, seduïda per Zeus transformat en cigne, va pondre dos ous dels quals van nàixer dues parelles: Pòl·lux i Clitemestra i Càstor i Helena. Aquesta última serà famosa més tard per fugir a Troia junt amb Paris. 

Segueix…

La constel·lació del Lleó Menor (Leo Minor) és una petita regió del cel entre l’Óssa Major i el Lleó. No pertany al conjunt de constel·lacions clàssiques que compila Ptolomeu al segle II, sinó que fou l’astrònom polonés Johannes Hevelius qui la creà, el 1687, per omplir un buit entre aquelles constel·lacions més grans. Està formada per estels dèbils.

Aquesta constel·lació no té assignat cap estel principal. Sembla que, per un error d’Hevelius, no hi ha cap estel que reba el nom d’Alfa Leo Minor. Tanmateix sí que existeix l’estel Beta Leo Minor. Hi ha certa confusió entre els historiadors de l’astronomia del perquè de tot plegat, ja que Hevelius sí que sembla que posà a l’estel més brillant el nom de Praecipua, la principal.

L’objecte de major interés és la galàxia NGC 3003, que es veu pràcticament de gairó. Fa uns anys s’hi observà una supernova.

Aquest mes, mirant cap a l’oest poc després de la posta del Sol, veurem perfectament  Mercuri com un punt brillant prop de l’horitzó. Ara, això sí, la seua visió no durarà més d’una hora després de la posta. L’última setmana de maig, però, anirà acostant-se cap al Sol fins que serà inobservable.

Si mirem cap al sud-oest i alçant prou el cap veurem el planeta roig, Mart que ara brilla més que la majoria d’estrelles i està situat a la constel·lació de Geminis. Serà visible durant tot el mes i els primers dies de maig es trobarà alineat amb Càstor i Pol·lux, els estels principals de Gèminis, formant una línia de tres punts, en la qual Mart serà el punt brillant de l’esquerra. Tanmateix, a cada dia anirà movent-se ràpidament en direcció a la constel·lació de Càncer. El dia 10 de maig la Lluna passarà ben a prop del planeta. Els dies 22 i 23 de maig Mart passarà sobre el cúmul obert d’estels M44 o Praesepe, el cúmul del pesseble. Bon moment per traure el telescopi per veure-ho o per fer-li una fotografia.

Júpiter és veurà ja a la matinada. Cada vegada ix més prompte i serà l’astre més interessant de l’estiu.
 
El dia 5 de maig tindrem una Lluna en fase de nova. El 12 de maig la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment tindrem lluna plena el dia 20, i quart minvant el 28.

L’Agència Espacial Europea (ESA) està buscant nous candidats per a ser astronautes europeus. Si us sentiu capacitats per anar a l’espai, i compliu les condicions, no ho dubteu. Apunteu-vos!

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de maig de 2008, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura: Mapa celeste per al mes de maig 2008. Vàlid per al dia 1 de maig a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Foto:  Grup de San Ildefonso, que mostra a Càstor i Pol·lux (o, segons altres autors, a Orestes i Pílades). Grup escultòric romà en marbre blanc de Carrara al voltant de l’any 10 dC. Museu del Prado, procedent de la Colecció Reial.



  1. No sé perquè, sempre havia cregut que Mart només es veia en els mesos d’estiu -especialment l’estiu de 2003, si no recorde malament, que es va veure de molt a prop-. I que era per això que els romans feien la guerra a l’estiu…

Respon a martainsa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El cel del mes per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent