Saturn, amb els seus anells quasi desapareguts, continua a la constel·lació zodiacal de Leo mentre Júpiter cada vegada ix més prompte per a poder-lo gaudir millor en els propers mesos de l’estiu que ja s’acosta.
I. és que l’estiu comença el 21 de juny, moment en que les hores d’insolació seràn màximes i la nit serà la més curta de l’any.
Segueix…
És veritat que fa més calor en juliol que en juny. És clar, però això té més a veure amb l’escalfament de l’aigua marina i de l’aire que amb questions astronòmiques. De fet, el 4 de juliol la Terra assoleix la seua màxima distància al Sol.
Els planetes comencen a ser visibles. Saturn continua sent el rei de la nit. Des de la posta de sol es pot veure a la constel·lació zodiacal de Leo. L’observació amb un telescopi ens el mostrarà sense anell ja que aquest es troba quasi perpendicular a la nostra visió i es fa difícil veure’l. No us perdeu tampoc el ball dels seus satèl·lits, des del més gran Tità fins el més menut.
Els altres planetes s’han de veure de matinada. El més matiner és Júpiter que apareixerà per l’horitzó est cap a les 2 hores a principis de mes mentre que al final el podrem veure a partir de la mitjanit.
Més tard, a principis de mes, cap a les 5 de la matinada Venus apareixerà junt al planeta Mart. Del 19 al 25 de juny els dos planetes faran una mena de ball còsmic ja que es trobaran ben a prop un de l’altre. Bon moment per tractar de fer una bona fotografia.
La Lluna estarà en el seu ple el 7 de juny, en quart minvant el 15 mentre que el 22 serà nova i el 29 quart creixent.
El rover (vehicle robot) Mars Science Laboratory de NASA, el llançament del qual està previst per al 2011, ja té un nom gràcies a una estudiant de sisé curs de Kansas. La xiqueta de dotze anys Clara Ma de l’escola primària Sunflower de Lenexa, envià el nom guanyador, “Curiosity“. Com a premi, Ma guanya un viatge al Jet Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA en Pasadena (Califòrnia), on serà invitada a firmar amb el seu nom directament sobre el rover mentre siga muntat.
Mentre tant el rover Spirit que ara mateix ja està a Mart s’ha enfonsat en un terreny massa tou i els enginyers tracten de treure’l d’allí.
Imatge: Venus i Mars de Botticelli, 1483. National Gallery, Londres. Venus i Mart, Déu de la Guerra, jauen un front a l’altre en el Jardí Sagrat de la Deessa de l’Amor. El tema és que el poder de l’amor pot sobrepassar la força física del guerrer.