El cel de gener de 2026
Després d’uns dies de pluja forta comença finalment 2026, l’any de l’eclipsi. El cel nocturn deixa lluir els atributs, les veritables llums de Nadal: Orió, Taure, Auriga, els Bessons mentre Júpiter, planeta resplendent ens guaita des de l’horitzó oriental.
El cel de gener és sorprenent. Enguany, a més, adornat per les dues llumeneres Júpiter i Saturn.
Planetes
Al principi del mes els planetes interiors, Mercuri i Venus, continuen sent planetes matutins. Però aquest panorama canviarà al llarg del mes.
El 6 de gener Venus es trobarà en conjunció solar superior, alineat amb el Sol. El planeta passarà a només 0° 42´ de la direcció solar; al mateix temps, estarà al punt més distant de la Terra a 1,71 ua. Venus deixarà de ser un objecte matutí per a ser un vespertí. Però no el podrem veure encara ja que encara estarà massa prop del Sol durant aquest mes.
De manera similar el planeta Mercuri se situarà en conjunció solar superior el 21 de gener. Al mateix temps, estarà en el seu apogeu, punt més distant de la Terra, a 1,42 ua Mercuri deixarà de ser un objecte matutí per a tornar-se un vespertí. Però no el podrem veure encara ja que encara estarà massa prop del Sol durant aquest mes.
El 9 de gener Mart farà també el mateix i se situarà en conjunció solar. Mart passarà a 0° 56′ minuts d’arc del Sol, quasi al mateix temps estarà en apogeu, màxima separació amb la Terra, a 2,40 ua.
Els planetes gegants son ara els reis de la nit.
Júpiter ja ix per l’horitzó est just en fer-se de nit. De fet el 10 de gener Júpiter estarà en oposició. Júpiter, ben brillant al cel vespertí amb una magnitud -2,7) estarà situat al costat oposat al Sol, a 180º del Sol. Gener serà, per tant, un bon moment per a la seua observació la major part de la nit, en direcció de la constel·lació de Besson. El dia anterior el planeta haurà passat pel perigeu a una distància de 4,23 ua de la Terra.
Júpiter brilla moltíssim al cel. Però si algú el vol trobar fàcilment, el 3 de gener la Lluna plena se situarà ben prop del planeta per ajudar a identificar-lo.
Saturn és encara visible mirant cap al sud-oest prop de l’horitzó a la posta de Sol. El capvespre del 23 de gener la Lluna se situarà prop per ajudar a identificar-lo.
Fenòmens d’interés: Superlluna i periheli
Donat que la Lluna arribarà al perigeu, el punt més pròxim a la Terra, el primer de gener a les 22:44 h a una distància geocèntrica (des del centre de la Terra) de només 360182 km i que unes 36 hores després la Lluna serà plena, la grandària angular de la Lluna serà relativament més gran, d’uns 33,0 minuts d’arc. Així es que es produirà una superlluna, una Lluna lleugerament més gran del normal, fenomen que darrerament s’ha fet molt popular.
Per una altra banda el 3 de gener a les 18:15 la Terra arribarà al periheli, el punt més pròxim al Sol i se situarà a només 0,9833 ua de la nostra estrella.
Pluja de meteors
Gener 03. Pluja de meteors Quadràntids. Activitat entre el 12 de desembre i el 12 de gener, amb un màxim el 3 de gener. La taxa màxima observable serà de 120 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Boier. El cos menor 2003 EH1 i el cometa C/1490 Y1 són els responsables d’aquesta pluja, sent el millor moment des de les primeres hores del dia 3, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. La presència de la Lluna plena segurament disminuirà dràsticament el nombre de meteors.
La Lluna
La Lluna presentarà les següents fases en hora local:
| Fase | Mes | Dia | Hora |
| Lluna plena | Gener | 03 | 11 02 |
| Quart minvant | Gener | 10 | 16 48 |
| Lluna nova | Gener | 18 | 20 52 |
| Quart creixent | Gener | 26 | 05 47 |
Les efemèrides dels planetes i la Lluna són de l’INAOE, Mèxic.