Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

El cel de febrer 2009

El cel de febrer permet encara veure les constel·lacions més belles del firmament: el grup format pel gegant caçador Orió, els seus gossos, Ca Menor i Ca Major, on es troba l’estel Sírius, i més avall Lepus, la llebre. A més les Plèiades es troben ben altes, protegides per Taurus, el Toro.

També, però, podem trobar la la petita constel·lació de Columba, el Colom. Aquest ocell que va portar la branca d’olivera a Noé, és ara considerat símbol de la pau.

Finalment l’Any Internacional de l’Astronomia està en marxa. La inauguració a París ha posat a caminar la festa de l’astronomia mundial on commemorem els 400é aniversari de la primera observació astronòmica.

I el números astronòmics de l’Once ja estan al carrer….

Segueix…

El cel de febrer permet encara veure les constel·lacions més belles del firmament: el grup format pel gegant caçador Orió, els seus gossos, Ca Menor i Ca Major, on es troba l’estel Sírius, i més avall Lepus, la llebre. A més les Plèiades es troben ben altes, protegides per Taurus, el Toro.

Més prop de l’horitzó podem trobar, lluny de boires, de llums i d’obstacles muntanyosos, la petita constel·lació de Columba, el Colom. Aquesta és una creació de l’astrònom holandès Petrus Plancius, que l’any 1592 agrupà algunes estelles que no tenien constel·lació assignada. El nom primerament proposat va ser Columba Noachi, o siga, el Colom de Noé, el que va portar una branqueta d’olivera en el bec per a avisar de la baixada de les aigües del Diluvi Universal. Aquesta zona del cel no té estels notables.

Poca activitat planetària podrem veure a l’oest a la posta del Sol durant aquest mes. Només Venus serà visible. Aquest planeta continuarà ben brillant i alt. Un telescopi menut o uns prismàtics ens mostraran les fases d’il·luminació que presenta com descobrí Galileo fa 400 anys.

 

Poc abans de l’eixida del Sol a l’est podrem veure, amb sort, Mercuri. Els últims dies del mes s’hi afegiran a la nostra visió els planetes Júpiter i Mart, però tots tres ben prop de l’horitzó.

 

Saturn, el planeta dels anells, eixirà per l’est poc abans de les 22:00 hores al principi del mes mentre que a finals de febrer ja serà visible cap a les 20 hores.

 

El dia 3 la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 9, i quart minvant el 16. El dia 25 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

 

L’Any Internacional de l’Astronomia ja ha començat a tot el món i té com a finalitat fonamental la divulgació d’aquesta ciència entre la població en general. Si el 15 de gener es feia l’obertura mundial a París, a la seu de la UNESCO, el passat 27 de gener es feia la inauguració espanyola a la seu del CSIC a Madrid. La benvinguda a les activitats de l’Any va ser donada per representants de l’Agència Espacial Europea, per la presidenta de l’organització a Espanya, Montserrat Villar, per Catherine Cesarsky, presidenta de la Unió Astronómica Internacional, entre altres i finalment el Príncep Felip, gran aficionat a l’astronomia des de xiquet com ell mateix va dir, va cloure l’acte amb un discurs molt emotiu.

 

Una inauguració molt més popular es farà el pròxim 19 de febrer al Teatro-Auditorio de Cuenca on s’interpretarà un concert amb l’orquestra simfònica d’Albacete i un vídeo multimèdia astronòmic procedent del planetari de Chicago.

 

L’Agrupació Astronòmica de la Safor organitzarà diversos actes, als quals els lectors d’aquestes cròniques del cel esteu convidats. El proper 7 de març traurà els telescopis al carrer en la primera de les Festes de les Estrelles que es faran durant aquest 2009.

 

I continueu comprant números de l’Once els dissabtes de febrer. Són bells motius per contribuir a l’Any Internacional de l’Astronomia i fins i tot poden resoldre’t la vida!

 

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de febrer de 2009, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Solament caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 28 a les 21:38 hores.

 

Figura: Mapa celeste per al mes de febrer 2009. Vàlid per al dia 1 de febrer a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

 



  1. Els dies de vent he vist estels ben brillants, a ull nu. Encara no he montat el telescopi però ho farem i si no ens en sortim …ja saps… ja t’ho diré.

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El cel del mes per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent