Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

El cel de desembre de 2012

La fredor s’ha instal·lat i amb ella ha tornat el cel ras que permet una visió clara del firmament. Les pluges passades han netejat l’atmosfera i el nostre país torna a ser lliure de núvols.

La tardor s’acaba a final de mes i al desembre les més belles constel·lacions celestes es faran presents a les hores còmodes del capvespre. Orió, els dos Cans, Auriga, Taure, amb les seues nebuloses i cúmuls estel·lars ens poden donar hores d’observació amb el telescopi o amb uns prismàtics amb trípode per evitar el moviment. No us perdeu l’espectacle d’admirar la Nebulosa d’Orió o els cúmuls d’Auriga.

Fins a cinc planetes seran visibles a ull nu durant aquest mes. Tanmateix la majoria ho seran a la matinada i caldrà veure’ls ben d’hora.

Mart es podrà observar només uns 6 graus per damunt de l’horitzó sud-oest un poc temps després de la posta del Sol. Com ja passa des de fa setmanes, Mart anirà movent-se sobre el cel cap a l’est fent l’efecte que no es mou pel firmament. El seu període de visibilitat serà d’unes dues hores després d’amagar-se el Sol. Ara bé, no cal que feu molt d’esforç per veure’l ja que realment no paga la pena. Actualment es troba prop del punt de la seua òrbita més llunyà a la Terra amb la qual cosa amb qualsevol telescopi d’aficionat només serem capaços de veure un puntet brillant sense taques de relleu ni casquet polars. Caldrà esperar que torne a veure’s bé d’ací un any almenys.

La visibilitat de Mercuri, per contra, serà màxima aquest mes. El planeta fugiser, difícil de veure al cel, es deixarà veure molt bé a la matinada cap a l’est-sud-est, unes dues hores abans de l’eixida del Sol. Aquesta serà la millor vista del planeta d’enguany. Això si, cal alçar-se de bon matí, per admirar-lo en la constel·lació de la Balança.

El 4 de desembre Mercuri es trobarà en el punt de màxima elongació oriental, és a dir, la separació entre Mercuri i el Sol serà màxima, arribant a allunyar-se del Sol fins a 25 graus.

L’observació de Mercuri a l’alba serà possible fins el 21 de desembre en que el planeta comence el camí cap a la direcció solar i desaparega dins de la fulgor solar.

Per cert, fa pocs dies s’ha detectat gel d’aigua en l’interior d’alguns cràters situats en les zones polars de Mercuri mitjançant observacions fent servir la sonda Messenger, actualment en òrbita al voltant del primer planeta.

El resplendent Venus també brilla en el cel de l’horitzó est. A principi del mes, dues hores i mitja abans que isca el Sol, el podrem veure. Situat a la dreta de Mercuri i més baix que Saturn, també es troba a la constel·lació de Balança. A destacar: una fina Lluna decreixent es situarà junt al planeta la matinada del dia 11 de desembre, oferint un espectacle molt bell i digne de foto.

Saturn serà el rei de la segona part de la nit. De matinada el podreu veure en la constel·lació de la Verge, on s’hi ha estat des de fa ja tres anys. Aquesta situació va a canviar aquest mes i el planeta començarà a moure’s pel cel a partir del dia 7 de desembre. I en uns pocs dies Saturn entrarà en la constel·lació de la Balança. Per si no el trobeu al cel, la nit del dia 10 de desembre la Lluna s’hi situarà ben a prop.

El tres planetes Mercuri, Venus i Saturn, des de l’horitzó est cap a amunt, formaran una línea recta de planetes en les últimes hores de la nit, cap allà les 7 del matí, abans de l’eixida del Sol, en la primera quinzena del mes.

Actualment Júpiter és el rei de la primera part de la nit. Ara mateix es troba prop de l’ull roig del Taure, Aldebaran i del cúmul estel·lar de les Hiades i és una meravilla  visual del mes. La nit del 25 de desembre, dia de Nadal, la Lluna s’hi afegirà a la festa situat-se just al costat dret del planeta. Aquest tipus de conjunció és molt usuals i el passat mes de novembre ja en vàren veure dues.

Al telescopi, com sempre, el planeta gegant és un goig de veure, amb la seua cort dels quatre satèl·lits galileans, i el dia de Nadal podeu veure-ho en família…..

Recordeu, també, que l’hivern començarà el pròxim 21 de desembre a les 12:12 h. hora local. A partir d’aquell dia començarà finalment a créixer la durada del dia.

Com a notícia rellevant caldria destacar que entre els pròxims dies 6 al 9 de desembre l’Agrupació Astronòmica de la Safor acollirà el XX Congrés Estatal d’Astronomia a les instal·lacions de la seu de la Universitat Politècnica de València a Gandia. Els astrònoms aficionats de tot l’estat, molts d’ells de Catalunya, s’acostaran a la capital de la Safor per compartir experiències en nombroses activitats. Si esteu per ací, podríeu acostar-vos.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Des 6 16 31
Lluna nova Des 13 9 41
Quart creixent Des 20 6 19
Lluna plena Des 28 11 21

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2012, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el mapa el podeu tindre en francés i en anglés.

Foto: Cràter Chao Meng-Fu. Les zones fosques podien tindre gel d’aigua.



  1. Bon dia, m’agrada molt tota aquesta informació. Sóc un profà, no en tinc ni ideia d’estels, però darrerament i gràcies al teu blog mire més el contaminat cel que tenim. M’he fixat que a les vesprades, quan el sol es pon, a llevant ix un “estel” relativament brillant i que va pujant la cúpula fins assolir el màxim cap a mitjanit. Després no se quin recorregut farà perque me’n vaig a dormir, però s’asembla molt al del sol en hivern. Saps quin estel és i si es veu tot l’any?

Respon a Josep Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El cel del mes per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent