Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 1 d'agost de 2014

El cel d’agost 2014

Just al bell mig de l’estació de l’estiu, acabant projectes i feines diverses abans de tancar la paradeta i agafar vacances, el cel s’entesta a romandre clar i seré, tacat de tant en tant d’algun núvol fugisser. Ja sé que a Catalunya els núvols i les tempestes s’ensenyorejaran dels cels els pròxims dies però, això és un afer del qual no puc fer-hi res. Tant de bo, pugués portar-ne unes poques pluges cap al meu País Valencià, a hores d’ara tant assedegat.Mirant cap al Sud, només fer-se fosc, aquest mes podrem gaudir de la vista de les constel·lacions zodiacals, l’Escorpi, Sagitari i Capricorn. De l’Escorpi dir que va ser el monstre que envià Zeus per acabar amb el pesat i repel·lent gegant caçador Orió, assejador de les belles Plèiades. L’ull rogenc del monstre rivalitza en brillantor i color amb el planeta Mart, Ares per als grecs. D’aquí que el nom de l’estel reba el nom d’Antares, és a dir l’anti-Ares.Si seguim la figura de l’Escorpi des d’un lloc elevat i fosc i amb l’horitzó sud ben lliure d’obstacles, podreu endevinar la seua forma corba amb l’agulló enrollat al final del cos. Just al costat de l’agulló, un observador normal en bones condicions d’observació podrà endevinar a ull nu una boireta difusa, que amb el telescopi es revela en tot el seu esplendor. És el cúmul obert de Ptolomeu, M7, ja que la descobrí l’astrònom grec allà per l’any 130. El cúmul consta d’unes 80 estels i es troba a uns 980 anys llum de distància.Els planetes continuen fent els seus moviments errants pel cel.Saturn, prou estàtic, en la constel·lació de la Balança, continuarà sent el planeta més interessant d’observar durant l’agost. Al telescopi la seua visió és espectacular aquests dies. Els anells ben dibuixats encerclen el disc planetari on s’hi poden endevinar núvols, tot acompanyat per la lluna gegant Tità i les més menudes Rea i Dione.

Però l’últim dia del mes podreu gaudir d’un interessant fet. La nit del 31 d’agost a l’1 de setembre la Lluna s’hi aproximarà força a Saturn. A les 21:59 del 31 d’agost serà a només 0,4º (distància centre-centre), per tant a menys d’un radi lunar de la vora de la Lluna. Dues llumeneres brillants al cel, ben pròximes!

El planeta Mart continua amb la cursa esborrejada pel firmament. El planeta roig es troba prop de la Terra i, per tant, el seu moviment sobre el fons del cel és molt ràpid. De dia en dia anirà movent-se cap a l’est. Si a meitat de juliol es trobava al costat de Spica (Virgo), ara al principi del mes d’agost es troba a mitjan camí entre aquesta estrella brillant i Saturn. Serà, però, el 25 d’agost, quan el planeta vermell i el dels anells facen un encontre ben pròxim, situant-se a 3,4º l’un de l’altre, Saturn dalt i Mart baix.

A més a més, els primers dies d’agost, de l’1 al 4, la Lluna s’anirà situant entre els planetes i Spica. Per tant, serà un bon referent per trobar-los al cel.

Els altres planetes s’hauran de veure a la matinada. Mirant cap a l’est, a partir de les 6 del matí, a primeries de mes o més tard en passar els dies, podreu veure la lluminaria de Venus, com a estel del matí. Cada dia que passe anirà eixit cada vegada més tard  mentre va aproximant-se al Sol. El dia 18 d’agost, a partir de les 6:30, s’hi trobarà a només 0,2º del planeta Júpiter. Serà com dues llums foses en una única llumenera. Interessant de veure i de fotografiar. Caldria destacar que en aquell moment els dos planetes passaran per damunt del cúmul estel·lar M44, el Pessebre. Però, és clar, això només serà visible amb telescopi. Ara bé, veure un planeta envoltat de centenars d’estels és una visió que no s’oblida.

La nit del 12 al 13 d’agost la Terra travessarà l’òrbita del cometa Swift-Tuttle i des d’un lloc fosc es podrien veure fins a 100 meteors per hora. Serà la tradicional pluja d’estels de les Perseides. Tanmateix enguany la Lluna plena haurà sigut només dos dies abans i, per tant, el cel estarà molt brillant, amb la qual cosa la visibilitat dels meteors serà molt dificil. Caldrà esperar un altre any.

La Lluna serà més interessant. El 10 d’agost podrem gaudir de la  segona “SuperLluna” de 2014. Veurem el nostre satèl·lit més gran del normal degut a dos fets que es produiran de manera quasi simultània: la nit del dia 10 tindrem Lluna plena i, a més a més, aquesta es produirà només 26 minuts després del perigeu, moment de màxima aproximació a la Terra en la seua òrbita el·líptica. El 10 d’agost a les 19:43 la Lluna arribarà al perigeu, a la distància a la Terra de 356896 km, 1364 km més prop que la SuperLluna de juliol. Així que veurem la Lluna una mica més gran encara. A fixar-s’hi.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart creixent Agost 4 02 49
Lluna plena Agost 10 20 09
Quart minvant Agost 17 14 26
Lluna nova Agost 25 16 12

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’agost de 2014, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.



  1. Des del terrat de casa puc veure molt bé el cel i ja he près nota de com serà aquest mes d’agost, com sempre faig fa ja uns anys …. Sí estem immersos en un temps de tempestes i pluja, no gaire usual en un estiu, però que ens fa respirar millor que d’altres anys. Recorda que tenim una trobada pendent a les senyoretes, no ?

Respon a Victòria Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de El cel del mes | s'ha etiquetat en , per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent