Pols d'estels

Arriba l’abril, el primer mes complet de la primavera. Els ocells ja fan el niu, la flaire de la flor de taronger envaeix les estances de la casa i les hores de llum són cada vegada més llargues. Enguany ja no estem confinats a casa i potser penseu que ara podem gaudir completament de la natura, no com l’abril de l’any passat. Tanmateix per als amants del cel no tot són flors i violes. La restricció de mobilitat no ens permet de sortir de casa més enllà de les 22:00 h i no podem traure els telescopis a llocs foscos per observar el cel estrellat. Ni observacions populars, ni fotografia nocturna, ni mesures de la brillantor celeste són possibles a hores d’ara. Caldrà esperar temps més propicis.

Els planetes són aquest mes difícils de veure. Només Mart és visible al cel en hores vespertines, abans de les dotze de la nit, mirant a l’oest. El planeta roig ha perdut molta de la seua brillantor de l’estiu ja que de mica en mica va allunyant-se de la Terra. El dia 17, però, la Lluna se situarà ben prop del planeta.

Aqueixa nit una Lluna creixent s’afegirà al triangle format per tres objectes ben vermells: el planeta Mart en l’extrem superior i dos estels gegants rojos, Betelgeuse (Orió) a l’esquerra i Aldebaran (Taure) a la dreta, a la part inferior.

Un altre fenomen interessant serà l’aproximació del planeta Mart al cúmul estel·lar M35 que podreu veure les primeres hores de la nit del 27 d’abril. El planeta s’hi acostarà fins a uns 0,5º, una distància equivalent al diàmetre de la Lluna plena. Amb un telescopi amb pocs augments es podran veure junts al mateix camp. Però també és una oportunitat per veure-ho amb uns prismàtics si no disposeu de telescopi. Es veurà més menut però serà visible.

Els altres planetes caldrà cercar-los a la matinada. Júpiter i Saturn es troben ara mateix a la constel·lació de Capricorni. Mirant al sud-est, a les 6:30 del matí, podreu veure els dos planetes gegants prop de l’horitzó. Un telescopi menut o fins i tot uns prismàtics permeten veure els satèl·lits de Júpiter. L’anell de Saturn és més difícil de veure. Només un telescopi permet apreciar amb tota la seua bellesa el ball ordenat de les roques i gels al voltant de l’equador del planeta.

El mes d’abril és el més de la pluja d’estels dels Lírids. Els Lírids són un eixam de meteors el punt radial dels quals és a la constel·lació de la Lira. Els meteors dels Lírids es poden veure entre el 16 i el 26 d’abril de cada any. El pic de més intensitat serà el 22 d’abril. La font de la pluja són les partícules de pols que el cometa C/1861 G1 Tatcher genera en el seu llarg període. És la pluja d’estels més antiga observada ja que hi ha constàncies d’observació dels Lírids des del 687 aC. S’esperen un màxim de 18 meteors a l’hora, vistos des de llocs foscos.

Fa uns dies tinguérem la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera. I avui el mes d’abril comença amb el dijous sant. Diumenge que ve serà diumenge de Pasqua, la festa més important de la cristiandat la ubicació de la qual  en el calendari anual té un transfon astronòmic. I la prova és que sempre és lluna plena per Setmana Santa.

Ja ho contava fa un temps en l’entrada Lluna plena per Pasqua que us recomane.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un senzill mapa del firmament del mes d¡abril de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges:

1.- chas B Foto de l’Ajuntament d’Estocolm i pluja d’estels dels Lírids. Olympus Live Composite – f/1.8 for 35 seconds at 1 second base exposure ISO 1250. CC BY 2.0
2-4.- Stellarium.
5.- Radiant dels Lírids. Wikipedia Commons.