Cada any és una loteria saber quan tindrem les vacances de Pasqua i si la meteorologia ens acompanyarà per eixir a menjar-nos (revallar diuen al meu poble) la mona al camp.
I és que a tots ens mareja que cada any les seues dates vagen variant de posició al calendari. De vegades el diumenge de Resurrecció, o primer dia de Pasqua, cau a finals de març i d’altres cau a finals d’abril. Per això es diu que la festa de la Pasqua és mòbil -no com la de Nadal, que sempre és el 25 de desembre.
La ubicació en el calendari d’aquesta festa religiosa té un fons astronòmic i va lligada a la lluna plena. L’assumpte és molt antic ja es va tractar al concili de Nicea de l’any 325, que presidia el llavors emperador Constantí. Per definir aquesta festa cada mossèn a la seua parròquia hauria de poder determinar el dia de Pasqua tot sol. I allí es va optar per fer una definició astronòmica.
Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera (o siga, que caiga a partir del 21 de març, inclòs).
En parlem al programa de Ràdio Uni.
Podcast, Ecos del Cosmos, 11 d’abril 2014
En el programa de hui parlem de la data de Pasqua, com es defineix, quin és l’origen d’aquesta festivitat i la seua relació amb l’astronomia. Definim el concepte de fases de la Lluna i a més a més les nostres seccions habituals d’Actualitat Astronòmica i l’Astropregunta.
Imatge: Mona de Pasqua d’Alberic comprada el diumenge de Rams al forn de Regina. Enric Marco.
Li deixo un parell d’enllaços que en parlen de la péssah:
fr.wikipedia.org/wiki/Pessa%27h
http://www.es.chabad.org/generic_cdo/aid/109838/jewish/Pesaj.htm
A l’audio parleu del dia shabat (dissabte), com a dia de “descans”. El que dieu en referència als cristians [no tots] i al dia de descans, és cert (el canvi de dia de descans per part de l’Església apostata). Heu de tenir en compte, però, que unes Esglésies cristianes (els adventistes del setè dia i un corrent molt minoritari dels baptistes, entre altres minories) continuem tenint el dissabte com a dia de descans, tal com és Llei a Èxode 20:8-11, en recordatori a Gènesi 2:2 i 3.
Atentament