
L’eclipsi ja havia passat i la joia ens omplia per haver estat testimonis de la meravella celeste. Ja sabíem que la meitat sud del País Valencià no s’havia pogut veure res per culpa dels núvols. La Safor i les Marines es perderen l’ocultació del Sol per la Lluna. I també estava nuvolós en el mar Balear on els passatgers del viatge en vaixell preparat per veure l’eclipsi no veieren la fase parcial, encara que el núvol impertinent es desplaçà a temps per deixar veure la fase de totalitat. Des de Tavernes res, però si te n’anaves a Sollana es veia tot. Això ja ho vaig avisar, estar dins o fora de la banda de totalitat no era igual. Que només viatjant 20 km cap al nord es podria veure tot. No pensava en els núvols però el dia 12 també valia. Moure’s era tot, com del cel a la terra.
Mireia Bayarri, periodista de À Punt, del magazín de la ràdio pública Amunt i avall, em trucà per conéixer la meua valoració com a astrònom: com ha sigut l’observació des de terra, què ha tingut d’especial aquest eclipsi, què hem pogut veure i quines conclusions o curiositats ens deixa el fenomen.

Vaig parlar de la meravella de l’eclipsi, amb la corona de color daurat, de l’alegria del públic assistent, la majoria gent molt jove. Del que havíem aprés però també que havíem sentit emocionalment.
Va ser aleshores quan la periodista em preguntà que en pensava de la gent que no havia mirat l’eclipsi perquè li semblava perillós o dels que no s’havien tret les ulleres d’eclipsi en el moment de la totalitat. Potser, vaig dir, hem posat massa èmfasi en la protecció solar i, molt menys en el moment, sense perill ocular, de la totalitat. Perdre’s aquest moment seria com comprar l’entrada al concert del teu grup preferit i quedar-te a la porta.
Entrevista post-eclipsi. 13.08.2026 | Amunt i avall | Segona Part
A partir del minut 15:40
https://www.apuntmedia.es/programes/amunt-i-avall/complets/13-08-2026-amunt-avall-segona-part_135_1888763.html