Tant a la Terra com a l’espai, avui en dia, disposem dels telescopis més avançats. Les nostres observacions són més detallades i el nostre coneixement més precís. Però, malgrat els avanços, l’astronomia té un problema. No és una ciència experimental com ho puga ser la química. El procés de validació dels models proposats per a explicar una observació no pot ser reproduït als laboratoris.
Tanmateix, aquesta mancança s’ha anat esmenant darrerament. No podem reproduir un forat negre al laboratori, ni fer explotar un estel com a supernova, per raons de les escales implicades, en conseqüència, tractem de fer-ho virtualment. Si som capaços de fer mons virtuals en les consoles, per què no reproduir l’evolució de l’univers en conjunt?
Per això cal una simulació del fenomen astrofísic que ens interessa. Mitjançant l’ús de sofisticats programes o codis numèrics, es construeix una xarxa tridimensional en la que cada punt té associats els valors de temperatura, pressió, velocitat… i es fa evolucionar en el temps.
La simulació aconseguida serà bona si reprodueix les observacions i, encara més, si prediu fenòmens no observats. Les simulacions astrofísiques, per tant, esdevenen d’aquesta manera, un laboratori virtual on testejar els resultats obtinguts amb els telescopis.
Aquestes simulacions necessiten utilitzar superordinadors amb milers de processadors. Un càlcul típic pot utilitzar la capacitat de milers d’ordinadors domèstics i durar dies o setmanes.
La Universitat de València compta amb un potent grup d’Astrofísica i Cosmologia computacional al departament d’Astronomia i Astrofísica. A la Fundació Valenciana d’Estudis Avançats (Pintor López, 7, València), alguns dels seus membres explicaran les seues troballes, tots els dijous fins a Falles, en un cicle de conferències coordinat pel catedràtic José Maria Ibáñez. El pròxim 10 de febrer, el professor
Vicent Quilis parlarà de la formació i evolució de l’Univers i de les tècniques usades per a realitzar les complexes simulacions cosmològiques així com també dels resultats obtinguts.
Imatge: Procés de transformació d’una galàxia. Vicent Quilis.
Gràcies per al teu bloc, m’interessa molt el que comentes sobre la transformació de l’univers amb la seva evolució i creació, la complexitat de la bellesa còsmica,
et deixo aquesta informació, gràcies.
Aquest divendres 11 de febrer presentació en acústic del tercer disc de Pere Vilanova, Una Magrana d’Astres (Poemes de Carles Duarte musicats) a l’Astrolabi
a les 22,30h
C/ Martínez de la Rosa, 14
L3 – L5 Diagonal
FGC Gràcia
Fins divendres!
ESCOLTA EL NORD, ESCOLTA PERE VILANOVA:
TITANS (2008)
ALL THE HEAVY DAYS ARE OVER (2008)
Com no disposem de la teua adreça de correu, servisca este
comentari per informa-te que el teu bloc és un dels finalistes dels 2ns Premis
blocs de les Comarques Centrals del PV i ens agradaria que assistires a la
cerimònia de lliurament dels premis que se celebrarà el proper dissabte, 19 de
febrer, a les 18h. a la Casa
de la Cultura
de l’Alcúdia de Crespins. En
este enllaç (http://elpenjoll.blogspot.com/2011/02/dia-del-judici-final-dels-2ns-premis.html) tens més información sobre l’esdeveniment. També et
preguem que ens envies un correu electrònic a elpenjoll@gmail.com confirmant-nos
l’assistència o no a este acte. Si tens algun dubte, suggeriment o consulta, fes-nos-la
saber.
Salutacions,
El Penjoll
(elpenjoll.blogspot.com)