Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Publicat el 23 de juny de 2012

Alan Turing fa 100 anys

Avui hagués complit 100 anys. Però Alan Turing, (23 de juny de 1912 – 7 de juny de 1954), el matemàtic genial que obri nous camins inexplorats en moltes branques de la ciència, va morir amb només 41 anys. Havia contribuït al desenvolupament teòric de la informàtica i de la inteligència artificial i participat en la construcció dels primers ordinadors, va fer una contribució fonamental en l’esforç de la guerra amb el desencriptatge dels missatges de la Marina nazi, d’aquella famosa màquina Enigma, i, fins i tot, els últims anys de la seua vida va fer aportacions fascinants a la biologia.

Tanmateix la seua condició declarada d’homosexual, en una Anglaterra conservadora assetjada primer per la barbàrie nazi i després esporuguida per l’amenaça soviètica, el va portar davant d’un tribunal que l’obligà a hormonar-se. Sembla que morí per menjar-se una poma amb cianur.

El primer ministre britànic Gordon Brown va admetre l’any 2009 que la seua contribució a la història de la Segona Guerra Mundial va ser fonamental.

I va afegir:
«El deute de gratitud que tenim amb ell fa que siga més horrible encara la inhumana manera en què va ser tractat. […] En nom del govern britànic, i de tots aquells que viuen en llibertat gràcies a la feina de l’Alan, estic orgullós de dir: ho sentim, mereixies alguna cosa molt millor.»

El Centre de Cultura Contemporània, Octubre, a València, li va dedicar un cicle de conferències (*)la primavera passada, mentre que avui, per tota la xarxa, corre tot un seguit d’homenatges.

Google, seguint la seua tradició de celebració d’efemèrides, ha canviat el seu logo per un dia per un divertit joc informàtic.

La revisió del seu cas, a la vista de la criminologia moderna, qüestiona la causa de la mort i apunta, més bé, a una causa accidental.

La BBC, en l’aniversari de la seua mort, en parla en Alan Turing: Inquest’s suicide verdict ‘not supportable’. Us pose un resum de l’article traduït lliurement al català.


El professor expert en Alan Turing, Jack Copeland, dubta de l’evidència presentada en la investigació de la seua mort el 1954. Creu, més bé, que l’explicació alternativa de la mare de Turing és igualment probable.

Turing tenia cianur a casa per a realitzar experiments químics en una petita cambra. Havia estat fent electrólisi i galvanització de culleres amb or, un procés que requereix cianur de potassi. Turing també havia mostrat sempre una inclinació experimental, i aquestes activitats no eren inusuals per a ell.

En una ocasió, un experiment havia causat greus xocs elèctrics.

I, a més, se sap que tastava els productes químics per identificar-los.

Potser havia posat accidentalment la poma en un bassal de cianur.

O potser, més probablement, havia inhalat accidentalment els vapors de cianur del líquid bombollejant.

El professot Copeland assenyala que l’habitació tenia una “forta olor” de cianur després de la mort de Turing, que la inhalació condueix a una mort més lenta que la ingestió, i que la distribució del verí en els òrgans de Turing era més coherent amb la inhalació de que amb la ingestió.

Jack Copeland afirma que una mort accidental és certament consistent amb totes les circumstàncies conegudes en l’actualitat.

El problema, es queixa, és que la investigació es va dur a terme tan malament que fins i tot l’assassinat no pot ser descartat. Un “veredicte obert” seria la seua posició preferida.

Res d’això excusa el tractament de Turing durant els seus últims anys, diu el professor Copeland.

Turing va ser perseguit“, va dir a la BBC, i va afegir: “No obstant això, es va mantenir alegre i divertit.

Potser hauríem simplement encongir-nos d’espatlles, i centrar-nos en la vida de Turing i el seu treball extraordinari“.

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Ciència | s'ha etiquetat en , per Enric Marco | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent