A la tardor, ni fred ni calor
Finalment ha arribat la tardor. Avui 22 de setembre, a les 16:21, el Sol en el seu moviment anual al cel creuarà l’equador celeste venint de l’hemisferi celeste nord. Serem, doncs, en l’equinocci de tardor. L’estiu haurà acabat i el camí cap a l’hivern ja es troba ben clar.
Les calorades estiuenques ja són passat i s’imposa poc a poc l’oratge suau de la tardor. Les ombres s’allarguen en un Sol que cap vegada fa un camí més curt al cel. I precisament avui, l’astre rei està recorrent el cercle màxim celeste, l’equador del cel, tall sobre la volta celeste feta per la projecció cap a l’univers del pla de l’equador terrestre. El Sol, per tant, recorre el camí de la meitat del cel, el cercle que divideix els hemisferis Nord i Sud celestes.
La tardor que ens espera mostrarà un ball constant dels planetes sobre el cel del vespre i de la matinada.
Com ja fa mesos que dura, el planeta Mart continuarà la cursa desenfrenada fugint de la lluïssor del Sol i recorrerà dia a dia, durant la tardor, les constel·lacions de Sagitari, de Capricorni i d’Aquari. Per tant, el planeta aconseguirà l’efecte de veure’l sempre, a la posta del Sol, aproximadament al mateix lloc, cap al Sud-Oest.
Saturn, que ha compartit amb Mart el protagonisme planetari al cel durant el passat estiu sobre la constel·lació de l’Escorpi, acabarà desapareixent en l’horitzó oest durant el mes de novembre, acostant-se a la direcció solar. Mentrestant podeu encara admirar-lo en octubre durant uns 45 minuts després de la posta del Sol.
El planeta que ens alegrarà els capvespres d’observació serà el brillant Venus. En octubre es deixarà veure ben prop de l’horitzó oest després de la posta del Sol. Serà, però, en novembre i sobretot desembre quan el puguem veure ben alt al cel del vespre.
Per gaudir de l’observació de Mercuri i Júpiter al cel caldrà buscar-los en la claror prèvia a l’eixida del Sol. L’11 d’octubre, cap a les 7:30, els dos planetes es creuran i passaran a només 3/4 part d’un grau (1,5 discos lunars) un de l’altre poc abans de l’alba. Júpiter, però, s’anirà allunyant del Sol i cap al final del mes de desembre ja eixirà per l’horitzó est cap a les 3 de la matinada, unes 5 hores abans de l’alba.
En la tardor també cal destacar la pluja d’estels dels Leònids que ocorrerà la nit del 17 al 18 de novembre. De vegades és espectacular, rivalitzant en bellesa amb els Perseids. Tanmateix no és tan coneguda per l’intens fred que fa ja en novembre que no invita gens a passar la nit al ras.
Finalment faig notar que la nit del 14 al 15 de novembre podrem gaudir d’una superlluna, fenomen que ocorre quan la Lluna es troba en el perigeu (punt de màxima aproximació a la Terra) al mateix temps que està en fase de plena. Aquest dia el nostre satèl·lit es veurà més gran i brillant. Admireu la Lluna aquest dia sobretot a l’eixida per l’horitzó est, cap a les 18:30.
Bona tardor.
Imatge: Arròs a punt de segar a la marjal de Cullera, la Ribera Alta. Tardor 2013. Enric Marco.
En la cultura occidental actual, tendim a dividir el pas de l’any segons els moments extrems en el moviment aparent del sol entorn de la terra. Aquestes divisions, doncs, es basen en l’astronomia. I donen quatre estacions del mateix nombre aproximat de dies.
Però això, en el cas del nostre país –i també dels altres–, té un defecte important. Que no hi té en compte la climatologia.
Els xinesos, més savis, divideixen l’any en cinc estacions, d’acord amb les característiques climatològiques del pas de l’any.
Jo crec que nosaltres podríem ben bé dividir l’any, si tinguéssim en compte la climatologia, en sis estacions d’uns dos mesos cada una. Serien:
Gener i febrer – estació freda (hivern)
Març i abril – estació de sortida de l’hivern (primavera)
Maig i juny – estació càlida (estiu)
Juliol i agost – estació de calor extrema (canícula)
Setembre i octubre – estació de ni fred ni calor (serenor)
Novembre i desembre – estació progressivament freda (tardor)
Aquesta divisió correspon bastant al saber popular. Recordem allò de “Una flor no fa estiu” – que vol dir que l’estació de les flors és l’estiu (maig). Recordem que, de juliol i agost, ja els romans en dèien la canícula. I els xinesos, de l’estació que ve després de l’extrema calor, en diuen l’estació del mig, que jo en dic, com a proposta de nom, serenor – per ser una estació generalment molt plàcida i de bona temperatura.
Segons aquesta divisió de l’any en sis estacions, no podem pas dir que “A la tardor, ni fred ni calor”.
Però és que segons la divisió oficial en quatre estacions, tampoc no es pot dir, això. Perquè la tardor va del 21 de setembre al 21 de desembre, i al novembre i el desembre no fa calor, certament, però de fred ja en fa.
I això és tot. Espero no haver-vos molestat.
J. B. Maurici