Recordant la Xesca a Búger

Ja ha arribat el dia. Demà partim a la meua illa més estimada, Mallorca, per reunir-nos una colla de blocaires, familiars, amics i lectors de Xesca Ensenyat que fa tres anys ens deixà. Ens trobarem a Búger, petita població  del raiguer de Mallorca. Allí dissabte i diumenge celebrarem les I Jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat.Ens trobarem un grapat d’amics, als quals ja coneixem la cara però també d’altres  dels quals només conec el seu bloc. Per exemple no conec la Marieta, ni la Carme-Laura Gil. Victòria Secall, El pèndol de petites oscil·lacions, i Roser Giner, Chào ông Viêt Nam són les organitzadores de l’esdeveniment. La llista completa de persones que hi serem la podeu trobar al bloc de la Roser, al programa oficial i final i al bloc Blocs i Literatura que s’ha obert especialment per a l’ocasió.

Si aquest cap de setmana esteu per Mallorca ja sabeu on podeu anar. I si l’oratge ho permet, farem alguna ullada al cel amb el telescopi.

 

Ja en són 500

Ja fa molts anys d’això. Aquell apunt sobre el cel d’abril de 2005 va ser el primer. Però aleshores jo no pensava que arribaria tan lluny. Haguera estat ben normal que m’hagués cansat ja fa temps. Però, ja veieu, l’apunt anterior en que parle de l’observació del cel durant aquest mes de febrer ha estat l’apunt número 500. Un número redó que fa pensar.Han estat cinc-cents apunts, dels quals la gran majoria són escrits originals, principalment sobre notícies del cel, però també sobre el meu país que viu des de fa massa anys una emergència nacional.

Pel camí ens han anat deixant bons amics i companyes inestimables com la Xesca i la Sílvia. Un camí, aquest de +Vilaweb, que hem construït nosaltres, amb les nostres idees i amb els nostres escrits. I és que em considere que forme part d’una comunitat virtual però ben real amb desitjos compartits de redreçament nacional. I, pel que em toca, tracte que la ciència en la meua llengua hi estiga present i siga part de la nostra cultura.

Per tot això, pel que em toca, però sobretot perquè m’agrada, continuaré escrivint sobre la Pols d’estels i, també, sobre el meu País.

Finalment vull donar les gràcies a tots vosaltres que em llegiu. Espere no decebre-us mai, encara que ja sé que no sempre s’encerta. Perdoneu-me per endavant per aquests casos.

Dibuix de Doug Savage, Savage Chickens.

 

Sílvia Martínez, en record d’una trobada real


Era l’any 2008. Alguns començaven a escriure els seus blocs i d’altres ja feia uns quants anys que n’escrivien. Tots contàvem les nostres cabòries a la xarxa i ens parlàvem i coneixíem virtualment,  i un dia els amics de +Vilaweb decidirem que calia passar de l’amistat virtual a la real. I un dissabte de final de març del 2008 els blocaires valencians i catalans ens trobàrem a mitjan camí. I allí, en Alcanar, entre els que venien del nord estava Sílvia, tan interessada en tot i en tots. A la foto la podem veure visitant la casa O’Connor, just al costat de l’ajuntament. Molts records, Sílvia, t’estimem.

 

D’arrapa i fuig a Barcelona. Una visita a Vilaweb

Vilaweb

No estava previst però davant d’un pont tan llarg no vam poder resistir-nos i dimecres a la vesprada ens decidirem i férem la reserva per internet. A les dotze de la nit arribàvem al nostre hotel habitual a Barcelona. I ara a casa recapitule. Han estat dos dies curts i intensos a Barcelona. Ha estat una visita d’arrapa i fuig.Feia temps que volia vindre a veure l’exposició La maleta mexicana. El redescobriment dels negatius de la Guerra Civil espanyola de Capa, ‘Chim’ i Taro que es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya fins el 15 de gener de 2012. Una gran mostra sobre els 4500 negatius retrobats de Robert Capa perduts a Bordeus poc abans de la invasió alemanya de França i recuperats a Mèxic l’any 2007.Fa uns anys vaig ser un dels especialistes que estudià la foto més famosa de Capa, La mort del milicià, per al documental L’ombra de l’iceberg de Hugo Doménech i Raúl Riebenhauer (2007) i estava interessat per veure l’obra del fotògraf hongarés i intrigat per saber si entre els negatius estava la foto icònica de la Guerra Civil, presa a la batalla de Cerro Murriano, Córdova, el 5 de setembre de 1936. Moltes batalles, moltes desfilades, vida quotidiana a reraguarda, a Madrid, Barcelona, València però cap a Cerro Muriano. Diuen que el negatiu del milicià no apareix….

La batalla de Terol, Brunete, la batalla del Segre amb milers de morts frapen però m’impressionà també veure llocs quotidians com la seqüència del multitudinari soterrament de Máté Zalka, conegut com el General Paul Lukács, el juny del 1937, a València amb la plaça de bous, l’estació del Nord i unes xicones alçant el puny en un primer pis del carrer Xàtiva.

I divendres de matí, hem passat per Vilaweb, al carrer Ferlandina, en ple raval, per fer unes compres de Productes de la Terra que temporalment es troba a l’avantsala del diari. A Vilaweb no estava el seu director, Vicent Partal, que ara mateix es troba a  Caerdydd (el nom gal·lès de Cardiff) en un encontre de televisons europees. Molt amablement, però, ens ha atés Jaume Prenafeta, director comercial de la casa. L’antiga fusteria, de la qual s’han conservat l’estructura i alguns elements, ha donat pas a una redacció molt confortable. Els periodistes, tots molt joves, treballaven en els continguts del diari mentre a la paret s’hi podia veure la BBC World i el 3/24 per estar sempre al moment de la notícia. Hem visitat totes les dependències i també la sala de conferències, oberta al públic i on parlen els Implicats. Un lloc molt acollidor i que tots els que posem continguts en +Vilaweb hauríem de considerar una mica nostre.

I ja de pas hem entrat al MACBA per veure les fotos dels guanyadors del World Press 2011. Un luxe per a una ciutat com Barcelona i una meravella per a un fotògraf aficionat com jo. Captar el dramatisme de la situació en una guerra és difícil i els periodistes d’ara fan com Capa als anys 30 i 40 del segle passat, implicar-se en els fets relatats a través de les seues fotografies.

I, per la nit s’hi veia molta gent a l’entorn de les Rambles, carrer Porta Ferrissa, Plaça de la Catedral i Plaça de Sant Jaume. La Fira de Sant Llúcia amb els típics caganers i el pessebre romànic de davant del Palau de la Generalitat eren els responsables, mentre que segons TV3 (una meravella perduda per als valencians, pitjar el botó i veure la nostra!) les tendes es queixaven que molt mirar però poc comprar.

Foto: Enric Marco i Jaume Prenafeta, a la redacció de Vilaweb. Enric Marco.

 

La ‘troballa’ del cràter d’Ausiàs March ha de fer-nos pujar l’autoestima’

Els periodistes de Vilaweb han parlat finalment amb l’astrofísic David Morrison. El grup d’experts que ell va coordinar va fer la proposta del nom d’Ausiàs March per a un cràter de Mercuri a finals dels anys 70. I per a Vilaweb he escrit aquesta opinió contundent que ha aparegut avui a la portada del diari.


Enric Marco: ‘La ‘troballa’ del cràter d’Ausiàs March ha de fer-nos pujar l’autoestima

L’astrònom valora que el poeta de Gandia fos reconegut per la NASA posant un nom en un cràter de Mercuri

Quan em vaig assabentar de l’existència d’un cràter a Mercuri dedicat a l’escriptor més conegut i important de la nostra cultura vaig quedar perplex. Com podia ser que jo no m’haguera assabentat, i encara més estrany que no ho sabera ningú del meu entorn del mon acadèmic i cultural, tant de València o Palma com de Barcelona?

Després, reflexionant vaig veure que podria ser normal que fóra així. Els castellans segur que tampoc saben que a Mercuri hi ha un cràter anomenat Cervantes però no passa res. Consideren que això és normal, una cultura d’estat camina sola. És el que toca.

I ara ens ha passat el mateix. No ens adonem que la nostra cultura pot passejar-se tranquil·lament pel món com fan les altres cultures amb més parlants. Els nostres escriptors, pintors, músics, científics són perfectament exportables. Això de manera conscient ho sabem, encara que inconscientment tenim dubtes encara.

Doncs no. Que el cràter March estiga ben a prop del cràter Zola o del Shakespeare és una metàfora que el nostre país està avançant i ja està al nivell d’altres cultures més conegudes del món com la francesa o l’anglesa.

D’altra part el fet del cràter implica una relació clara entre ciència i cultura. Jo sempre he defensat que la ciència no és més que una part de la cultura dels humans, amb què tractem d’esbrinar com funciona el món i l’univers.

Una ciència forta aquí que és conscient de les seues arrels i del poble al qual vol servir. Igual que la literatura, la ciència al nostre país ja es troba molt amunt en els rànquings internacionals. I si abans nosaltres havíem de viatjar a fora per fer la tesi, fer una estada post-doctoral o investigar, ja són molts els científics estrangers que vénen a fer la seua investigació al nostres laboratoris. L’intercanvi va normalitzant-se.

Fet i fet la “troballa” del cràter dedicat al poeta de Gandia ens ha de fer reflexionar i fer-nos pujar l’autoestima, ara que rebem per totes bandes. Som com els altres, ni millors ni, per descomptat, pitjors. I per això mateix hem de demanar el mateix tracte que els altres.

Enric Marco
Astrònom, Departament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València i autor del bloc de +VilaWeb Pols d’estels.

Ausiàs March, de Gandia a Mercuri

Finalment els periodistes de Vilaweb han aconseguit el que jo no vaig ser capaç de fer, parlar amb David Morrison, astrofísic de la NASA i preguntar-li el perquè de posar-li el nom del poeta de Gandia a un cràter de Mercuri. Va ser assabentar-se de la “troballa” i ràpidament el van cridar al seu despatx del SETI, a Califòrnia.

Us deixe ací l’article que apareix avui a la primera plana de Vilaweb. Gràcies a vosaltres, amics.


Al final del setembre proppassat el periodista Xavier Aliaga va signar un article al Quadern del País parlant del bateig d’un dels principals cràters de Mercuri, de setanta quilòmetres de diàmetre, amb el nom del poeta Ausiàs March.
Aliaga hi explicava que el mes d’abril d’enguany el president de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, s’havia adonat casualment d’aquesta circumstància i que n’havia parlat amb Enric Marco, del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i autor del bloc Pols d’estels. Cercant a l’hemeroteca i a internet van arribar a una data, el 1979, i a un nom, l’astrofísic nord-americà David Morrison. Hi hem parlat i ens ha explicat com va ser tot plegat. David Morrison, ex-alt càrrec d’uns quants departaments de la NASA i director del Carl Sagan Center for Study of Life in the Universe del SETI Institute, explica que era el responsable del grup de treball sobre la nomenclatura del sistema solar a la Unió Astronòmica Internacional quan la sonda Mariner 10 de la NASA va obtenir les primeres fotografies bones de la superfície de Mercuri, entre el 1974 i el 1975. ‘La principal categoria d’elements orogràfics a què calia posar nom a Mercuri eren els cràters d’impactes de meteorit. Vam considerar tot un ventall de possibilitats per als noms, des de grans astrònoms fins a ocells. Als mapes de la Lluna i de Mart s’homenatja astrònoms i científics, i vaig defensar de trencar aquella tradició i batejar els principals cràters de Mercuri amb personatges del món de les arts i la literatura: autors, pintors, escultors, poetes, arquitectes, etc.
D’aquest àmbit concret, matisa Morrison, el grup de treball que dirigia no en tenia prou coneixement, ‘sobretot des d’una perspectiva mundial’: ‘Per això vam consultar obres de referència i investigadors d’universitats per a elaborar una possible llista de noms.‘EL 1979 el grup dirigit per Morrison va aprovar la incorporació del nom d’Ausiàs March a la llista, però no li ve al cap a proposta de qui: ‘No recordo qui va suggerir Ausiàs March, però tots al grup vam reconèixer que seria una bona proposta, com a escriptor capdavanter en llengua catalana.‘A banda el poeta de Gandia, repassant la llista de cràters de Mercuri també es pot trobar el nom d’un altre artista del nostre país de renom internacional: el del pintor Salvador Dalí.

La blogosfera valenciana: jornada a l’AVL

Blogs-AVL

Ahir divendres, 27 de maig, vaig ser convidat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) a participar en una de les tres Taules Redones que es feien sobre L’ús del valencià en els blogs. Fa unes setmanes el periodista Sergi Pitarch, autor del primer estudi sobre la blogosfera valenciana, va contactar amb mi per participar en una d’aquestes taules.Jo vaig participar a la tercera, presentant Pols d’Estels, juntament amb els següents blocs: Des de Llíria cap a Ítaca, Malalt de falles, Lucrècia de Borja i estava moderada per Verònica Cantó. El títol era: Temàtiques contingudes en els blogs en valencià. Però la nota negativa va ser l’ausència de Lucrècia a la taula, perquè, encara que havia demanat que no es feren fotos, ni es gravarà la seua intervenció pel caràcter del seu bloc, l’AVL no va voler deixar de gravar l’acte…

 

En la 1a taula hi havia els periodistes Juan E. Tur i Sergi Pitarch, el portaveu del Bloc a l’ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu i estava moderada per Àngel V. Calpe de l’AVL. El títol d’aquestes intervencions era: El fenomen blog en l’àmbit valencià. Estat de la qüestió i futur immediat.

Durant tota la jornada va ser reiteratiu, com és normal, en un àmbit com l’AVL, el parlar de
com adaptar el terme anglés blog i blogger. Hi ha normativa discrepant.
El TERMCAT proposa bloc i blocaire, norma que usa Vilaweb i l’autor de Pols d’estels. També es proposà blog i bloguer, que proposa l’AVL, i també hi ha fórmules mixtes com blog i bloguista. Jo, modestament pense que l’ús farà la norma i decantarà la balança cap a un costat o cap a un altre. Ja veurem.

Juan E.Tur comentà la inexistència d’una xarxa pròpia valenciana, diferent de la plataforma Vilaweb on molts valencians blocaires s’han incorporat. Però aquesta mancança és la mateixa que pateixen els músics o els artistes.

La irrupció del fenomen facebook ha fet minvar el nombre de blocs personals, de pura exhibició i queden només els de reflexió i de contingut més treballat. D’aquesta manera s’han potenciat els que queden. Com a bloc de referència en què escriptors catalans, valencians i mallorquins es poden trobar va destacar l’espectacular Bloc de Lletres.El periodista Sergi Pitarch, autor del primer estudi sobre la blogosfera valenciana, va dir que l’any 2009 va inventariar 320 blocs en valencià. Això representava un 50% de tots els blocs fets des de terres valencianes. A 90 d’aquests els havia passat una enquesta de 40 preguntes i ens comentà algunes conclusions del treball. Així, el fenomen bloc va tindre el seu màxim al País Valencià entre els anys 2006 i 2007. Els blocs en castellà solen tindre una temàtica personal o tecnològica, mentre que els blocs en valencià s’inclinen més per la política, la cultura o la llengua. I és que la reivindicació lingüística és uns dels temes preferents del fenomen bloc valencià. De l’enquesta va sorgir la dada que el 25% dels escriptors de blocs tenen la titulació de Filologia Catalana.

El polític del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Nomdedéu, té un bloc dedicat a la política local de la ciutat de Castelló. Cal destacar que al seu bloc es pot llegir  “No hi ha censura, no està moderat. Sigueu correctes.”

Enric va assegurar que contesta els comentaris que ara arriben majoritàriament per la seua pàgina de Facebook. Aquests són importants perquè així sap que hi ha “algú viu a l’altra banda de la pantalla“.

En els blocs de polítics en actiu cal garantir que darrere de l’autor està realment qui diu ser. Que no és un administratiu o col·laborador que fa la feina.

En els torns de preguntes es comentà l’existència en twitter del hashtag #paraulesvalencianes, que va posant contínuament paraules d’ús local però ben vives.

Juan E. Tur comentà que els blocs en valencià estan mantinguts per gent molt compromesa amb la llengua.

Es comentà l’existència del bloc Blogs Valencianistes i el bloc de Vicent Baydal, Vent d Cabylia.

La 2a taula estava formada per l’escriptor de la Plana Vicent Usó, l’escriptor i periodista xativí Xavier Aliaga i l’escriptor de la Vall d’Albaida, Francesc Mompó que parlaren sobretot de literatura en la blogosfera valenciana. Estava moderada per Artur Ahuir. El títol era: Els blogs, un instrument per al present i per al futur.

Vicent Usó, l’escriptor de Vila-real, va ser uns dels primers a obrir-se una web al País Valencià. El seu bloc El rastre de Clarisse, parla de les seues obres i de literatura en general.

L’escriptor de la Vall d’Albaida, Francesc Mompó, que manté els blocs Uendos, Greixets i MaremortesFrancesc Mompó i Valls, va descatar que “el món blogaire fa un paper unificador, sociolingüísticament parlant, cosa que havien de fer els mitjans de comunicació valencians i, sobretot, el govern valencià, i no ho fan. I a més a més és un referent didàctic.” Al seu bloc podeu llegir tota la seua ponència.

Xavier Aliaga, autor del bloc Sota la creueta, i periodista xativí, és el responsable del Quadern del diari El País CV. Ens parlà del periodisme a la xarxa. Potser en un futur els diaris en internet seran de pagament, ja que la gratuïtat que hi ha ara és insostenible.

 

En la 3a i última taula, i ja vora de les 2 de la vesprada, s’esperaven els representants dels següents blocs: Des de Llíria cap a Ítaca, Malalt de falles, Lucrècia de Borja i Pols d’estels, i estava moderada per Verònica Cantó. El títol era: Temàtiques contingudes en els blogs en valencià.

Lucrècia de Borja du de forma anònima el seu bloc de temàtica eròtica Les dones no som (tan) complicades.

Per participar havia posat com a condició que no s’hi feren fotos, ni es gravarà la seua intervenció, per continuar preservant el mite. Però les coses van ser diferents en arribar a la sala de conferències. No va haver manera d’arreglar-ho. Així que, com hi havia una càmera gravant totes les intervencions, es va negar a eixir a la llum pública.

Finalment només fórem tres homes els qui estiguérem a la tercera taula, minvats del bon humor de Lucre. Ella segur que ens haguera animat les intervencions.

Va començar a parlar una de les persones autores del bloc Des de Llíria cap a Ítaca. Va comentar que el bloc, instal·lat a Vilaweb, va sorgir quan va ser impossible mantindre la web Edeta.org, informatiu digital de la comarca del Camp de Túria. En aquest nou bloc, escrit a quatre mans per dues persones, entren notícies polítiques de tot el País Valencià i sobretot de la comarca de Camp de Túria.

Xavier Serra, autor de Malat de Falles, amb el lema “el món de les Falles des d’una òptica diferent al tòpic“, ens endinsà en la xarxa de la festa que ara està escrita majoritàriament en castellà. Va comentar que encara que semble estrany, aquest món no és ben conegut fora del País Valencià i que les webs oficials com fallas.com només usen la llengua de Cervantes. Destacà que les passades falles, quan tanta gent vingué de fora, només s’usà el castellà. Com han de conéixer la festa si la web oficial no està ni en anglés?

El bloc de Malats de Falles està ple d’articles que parlen dels artistes, de la Falla, el mal denominat monument, i, a més, porta vídeos exclusius.

La meua intervenció va ser l’última, quan la gent ja pensava en el posterior dinar. Vaig començar per criticar l’exclusió de Lucrècia de la taula de ponents. Si internet permet expressar-se sense censura i conservar l’anonimat si es vol, jo protestava perquè la blocaire absent tenia tot el dret a preservar la seua imatge i el seu mite.

Després vaig passar a comentar el meu bloc Pols d’estels, que està en la xarxa des d’abril del 2005. El meu interés principal és fer divulgació de l’astronomia i retornar d’aquesta manera a la societat una petita part de l’esforç que aquesta fa per mantindre els científics. Aquests no poden estar sempre en la seua torre d’ivori i cal que conten el que fan de manera entenedora.

I l’astronomia, camp del meu treball, ens apropa a la natura. Com vaig dir a la ponència: intente mostrar la bellesa de l’univers o suggerir els sentiments que les seues dimensions inabastables ens provoca. El que vull transmetre és que vivim durant un brevíssim període de temps en un bell i petit punt de l’espai, la nostra Terra, i que l’hem de cuidar perquè fora d’aquest món hi ha una immensitat amb una violència neutra, i nosaltres som quasi insignificants. Perquè, com deia Carl Sagan, l’autor dels famosos documentals de la sèrie “Cosmos” i un dels millors divulgadors de la ciència, nosaltres els humans som “pols d’estels”, estem constituïts per la mateixa matèria, pels mateixos elements químics que existeixen a l’univers i ens regim també per les mateixes lleis físiques que aquest.

Després, tots els ponents junts vam dinar a un restaurant de les proximitats de Sant Miquel dels Reis. I poguérem gaudir de la gràcia i del bon humor de la Lucre. A que us hauria fet goig compartir taula amb ella? Ah! ho sent. Haver vingut…

La blogosfera valenciana: Jornada sobre l’ús del valencià en els Blocs

Ja sé que no serem tots al Saló d’Actes del Monestir de Sant Miquel dels Reis a València. Ja sé que som molts més a la xarxa i que parlem de temes molts diversos. Però divendres 27, després de la ressaca de les eleccions i d’alegrar-nos de l’avanç de Compromís malgrat el fatídic 5%, ens aplegarem un grapat de blocaires valencians a l’antic monestir per conéixer-nos i parlar dels nostres blocs.  Conec personalment a molts dels ponents. A d’altres els llig regularment. Si voleu acompanyar-nos allí estarem…L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha organitzat la I Jornada sobre l’Ús del Valencià en els Blogs que se celebrarà el pròxim dia 27 de maig. Des d’ací accediràs al programa de la jornada i el formulari d’inscripció.

TV3 és nostra, la volem, la recuperarem

TV3-València

Això deia l’actriu Pepa López, dalt d’un camió llogat que feia d’escenari mòbil. L’alcaldessa no havia permés posar un entaulat  per entorpir que Lluís Llach cantara unes quantes cançons. A la plaça i el pont davant de les Torres de Serrans els milers de persones aplaudien per la demostració del que podem fer els valencians quan volem.La manifestació va ser un èxit de gent i d’emocions. Gent desconeguda i coneguda, majors bregats en mil batalles semblants, joves en la seua primera mani. Infants de les escoles demanant el Supertres. I el Sol estava present però no molestava com ho havia fet els últims dies.

Les torres de Quart, clivellades per les bombes de la Guerra del Francés, era el lloc de reunió. D’Elx havien pujat 2 autobusos, de Castelló havien baixat molts més. Tot el camí des de l’estació del Nord era ple de gent que pujava carrer Guillem de Castro amunt.

Arribarem a les torres i tot de cotxes amb els seus conductors emprenyats que no podien passar no paraven de torcar el clàxon. La policia local no havia tallat el trànsit i el col·lapse era brutal. Una altra només per emprenyar.

Anar cap al riu és impossible. Riuades de gent, globus de colors, banderes. Des d’un balcó pengen 2 grans senyeres mentre la gent aplaudeix. Esperàrem i férem fotos. Eren ja les 18:45 i la mani no semblava moure’s. És per això que, avorrits, tractarem d’aconseguir passar i avançar per veure el conjunt de la gentada manifestant-se pel País Valencià i per TV3.

Al cap de pocs minuts veiérem un bon i vell amic, acompanyat d’unes persones molt conegudes però no encara  en persona.  L’arquitecte i blocaire Josep Blesa ens presentà Rosa Giner, de Chào ong Viet Nam, que havia vingut per conéixer València i donar-nos suport amb la protesta. Quina alegria conèixer-la. També estava la Belén de Madrid i en Josep Selva de Cafè en gra. A Josep Selva ja el coneixia de la trobada d’Alcanar. Per allí darrere es trobava també Rosana Pastor, l’actiu valenciana, i Rosa Giner la saludà. I és que el col·lectiu d’actors del País Valencià també està en lluita amb aquest govern valencià (?) tan amic de la cultura.
Haguérem de deixar-los per continuar avançant i gaudir amb les diverses parts de la manifestació.

Ja a vora riu veiérem com els xiquets de l’Escola la Masia, tot inocència i alegria, cantaven que volien TV3, amb la seua pancarta i tot. I, és que, com s’explica als infants que ja no poden veure la seua sèrie preferida?

Va ser impossible arribar al cap de la manifestació. No arribàrem a veure la gran banda de música que dirigia Carles Santos. I és que els músics també estan emprenyats amb les promeses incomplides del govern que patim.

Finalment aplegàrem a les Torres de Serrans, lloc final de l’acte, on la gent s’havia anat situant escampant-se pel pont per escoltar els parlaments i les actuacions dels cantants. Les càmeres de TV3 estaven gravant i Vilaweb també. Vicent Partal no s’havia volgut perdre la festa.

Pepa López, actriu, llegí el manifest d’ACPV. TV3 és nostra, la volem, la recuperarem, ens diu. La batalla no es dóna per perduda. Caldrà continuar lluitant.

Finalment isqué Lluis Llach que saludà el públic des de dalt del camió que feia d’escenari improvisat. Ens recordà que fa trenta anys va fer les cançons que  anava a cantar i que encara són ben actuals. Els seus mots ens ompliren d’emoció. Tornar-lo a escoltar després de quatre anys de silenci va ser un plaer. Llach va interpretar ‘Abril 74‘, ‘No abarateixis el somni‘ i ‘Silenci’. Finalment els manifestants van cantar espontàniament “L’estaca“. Podeu veure l’actuació integra de Lluís Llach en aquest enllaç de Vilaweb.

També podeu veure més imatges de la manifestació també en Vilaweb. I molts blocaires, també de VilaWeb, com Chào ong Viet Nam, El meu país d’Itàlia, Des de Llíria cap a Itaca, Ulisses 20 o l’Aleix a Ca la Toca han contant la festa des d’on ells estaven.

Gràcies Lluís. El País Valencià és també el teu país.

Fotos: Totes les fotos són d’Enric Marco, llevat la de Josep Blesa i Enric Marco que és de Rosa Giner.

Un clàssic?

Un clàssic

Us assegure que no conec de res els autors del llibre de 3r d’ESO de Llengua i Literatura de l’editorial Santillana, en l’edició per al País Valencià. Però alguns amics amb fills en edat escolar adolescent m’han avisat que aquest bloc que ara llegiu ha estat destacat a la pàgina 181 del llibre a l’apartat dels nous mitjans de comunicació.Aixi diu:


Punt 2. El blocs. Utilitat dels blocs.Amb tot, la diferència essencial entre un diari i un bloc és que aquest és publica en Internet, i per això qualsevol persona el pot llegir i, fins i tot, fer comentaris dels articles publicats. D’aquesta manera, amb les aportacions de tots els lectors, ajuden a la reflexió col·lectiva dels temes plantejats en el bloc…..

  • Especialistes en alguna branca professional, científica o de coneixement que fan públics els seus projectes, treballs, investigacions o simplement comentaris diversos. N’és un exemple el bloc de l’astrofísic valencià Enric Marco

Al text també s’anomena a la Banda Musical de l’Olleria que també s’allotja a aquesta casa de Vilaweb.

Bé, l’estar a un llibre de text per a estudiants d’ESO no sé com prendre-m’ho. Per una banda agrada pel reconeixement de la feina de formiga feta per la divulgació de l’astronomia. Però per altra banda, vol dir que sóc un clàssic dels nous mitjans de comunicació?

Fotografia de portada: Detall de la pàgina 181 on apareix aquest bloc al llibre. Punxeu en la foto per ampliar-la.