Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria:

Parlem de la protecció de la nit a Riba-roja de Túria

0

Per cinqué any consecutiu s’han trobat a Riba-roja de Túria investigadors de diferents àmbits que han analitzat els efectes que produeix la llum artificial nocturna. En aquesta edició, l’objectiu de la trobada ha estat donar a conéixer la importància i necessitat de tindre cels nocturns foscos i com protegir la nit front de la contaminació lumínica.“Des de fa anys algunes legislacions tracten tímidament de posar fre a la llum artificial nocturna, però així i tot l’èxit ha sigut limitat. La llum a la nit no s’atura, a pesar que es coneixen perfectament els seus efectes adversos sobre la biodiversitat i la salut humana”, adverteix Ángel Morales (Química Analítica, UV), responsable científic de la jornada al costat d’Enric Marco (Astronomia i Astrofísica, UV).

Sessió inaugural. Projecció Territorial. Unitat de Suport. UV.

Han inaugurat la jornada, realitzada a l’Agència de Desenvolupament Local de Riba-roja de Túria, la secretària Autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Paula Tuzón; l’alcalde de la localitat, Robert Raga; i el vicerector de Projecció Territorial i Societat, Jorge Hermosilla. L’alcalde i la secretària Autonòmica han coincidit a assenyalar la importància de celebrar aquesta jornada “com un compromís ferm i decidit per contribuir a la sostenibilitat ambiental”. Per la seua banda, el vicerector ha apuntat que la Universitat de València “mostra de nou el seu compromís amb el territori, aportant coneixement científic i comptant amb la col·laboració institucional, en benefici de la societat valenciana”.

Aquesta problemàtica és el tema central de la jornada que s’ha celebrat aquest dimarts 23 de novembre, a Riba-roja de Túria, sota el títol Protecció de la nit enfront de la contaminació lumínica. El Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València i l’ajuntament de Riba-roja de Túria organitzen aquesta jornada amb la col·laboració de la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria, Cel Fosc i la Xarxa Espanyola d’Estudis sobre Contaminació Lumínica (REECL).

La sessió del matí arrancà amb la presentació de l’avantprojecte de la llei valenciana de contaminació lumínica  a càrrec de Pedro Fresco, director General de Transició Ecològica. S’ha explicat la necessitat de la llei en un context d’emergència climàtica i on la protecció de la nit és un fet fonamental. S’han descrit les restriccions al tipus d’enllumenat (FHS int. = 0%, la llum més càlida possible), com seran les diferents zones de protecció, les excepcions i les sancions. L’avantprojecte serà posat en exposició pública aquesta setmana.

A continuació, Vicent Mayans, cap de Secció d’Enllumenat i Eficiència Energètica de l’Ajuntament de València, explicà les accions i esforços de la ciutat de València per a aconseguir una il·luminació més sostenible. Ens contà detalladament els esforços fets primer per inventariar les 107000 lluminàries de la ciutat, després com catalogar-les per a finalment reduir les potències, eliminar les més contaminats com ara les boles i canviar a un tipus de llum LED  càlida de 2700 K. Finalment ens mostrà alguns casos d’èxit de diversos carrers de la ciutat en que el canvi d’enllumenat ha permés una millor uniformitat, i ser menys intrusiu en els habitatges.

Antonia Varela, directora de la Fundació Starlight ens contà els esforços per preservar zones de cels foscos com a reserva i/o destinació Starlight. Finalment exposà la proposta de considerar el cel nocturn com un nou ODS (ODS-18).

Josep Maria Ollé, enginyer tècnic d’il·luminació, detallà els problemes del reglament del 2008 i el comparà amb el projecte del nou reglament estatal sobre il·luminació, que, d’aprovar-se tal i com està, serà un pas enrere respecte a la protecció de la foscor de la nit.

En la sessió de la vesprada, Salvador Bará, professor de la Universitat de Santiago de Compostel·la, explicà la necessitat de considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant i la urgència d’actuar contra la contaminació lumínica. Finalment Maribel Aguilar, del Centre de difusió i pràctica de l’Astronomia, Galàctica, exposà les possibilitats de desenvolupament territorial considerant el cel nocturn com un bé immaterial a protegir.

En la sessió final de la vesprada, Enric Marco donà a conéixer l’existència del còmic Enlighten your clock, traduït per Rosa Magraner i ell mateix, Il·lumina el teu rellotge, que és una bona eina de divulgació pedagògica per explicar els problema que causa la llum artificial nocturna sobre la salut humana.

Per acabar José Luís Ramos, com a regidor de Sostenibilitat i Transició Ecològica de l’ajuntament de Burjassot i Ángel Morales com a responsable científic de la Jornada han tancat la Jornada, agraint als presents la seua assistència, la seua activa participació i ens emplaçà a treballar per un millor enllumenat de les nostres ciutats i pobles.

Llista d’enllaços:

Programa de la jornada

Text basat en la informació de la nota de premsa de la Universitat, desenvolupada per mi: Riba-roja de Túria acull la 5a edició de la jornada anual sobre contaminació lumínica

Fotos: Enric Marco.

“50 anys a la Lluna” a Benetússer

0

Ja fa més de mig segle que els humans varen xafar la Lluna. Després de l’aturada de xarrades presencials a causa de la pandèmia, he tornat a explicar les històries, anècdotes i actes de valentia que van permetre fer arribar una nau espacial amb humans a la Lluna i retornar-los sans i estalvis a la Terra.

Hi ha però aspectes lamentables com ara el vet explicit a la incorporació d’un grup de dones ja preparades en la cursa cap a la Lluna o la participació d’un antic nazi com a cap del projecte.

Finalment, com una part més de la guerra freda, moltes vegades a pocs minuts de prémer el botó nuclear, els astronautes nord-americans del programa Apol·lo aconseguiren la fita anunciada i promesa pel president John F. Kennedy de dipositar un artefacte comandat per humans en la Lluna, per davant dels soviètics.

La xarrada va ser el passat 3 de novembre al Saló d’Actes de l’ajuntament de Benetússer, l’Horta Sud. i estava dirigida fonamentalment als meus benvolguts alumnes d’Unisocietat encara que també oberta a tothom.

Els llibres recomanats per aprofundir en la xarrada de l’arribada a la Lluna:

100 Històries de l’aventura espacial
Èxits i tragèdies de l’espècie que somiava explorar el més enllà.

Joan Anton Català Amigó

Cossetània Edicions, 2020

El sorprenent viatge de l’Apol·lo XI

Mónica Pallardó

Samaruc Editorial, 2020

La xarrada es va gravar. Així que si us interessa ací baix la pot seguir.

Antoni Arlandis i Francesc Devesa en la Setmana de la Ciència de Gandia 2021

0

De la «grip espanyola» a la COVID-19, un segle entre dues pandèmies

A càrrec d’Antoni Arlandis i Francesc Devesa, autors d’un estudi sobre l’impacte local de la pandèmia de 1918 a Oliva que es pot llegit en el número 16 de la revista Cabdells (2018) , que es presentà just abans de l’esclat de la pandèmia del coronavirus.

Els ponents han exposat les similituds i diferencies entre les dues pandèmies que han assotat la humanitat just en els últims 100 anys. La grip espanyola, del 1918 al 1920, i la COVID-19, del 2019 al 202… són totes dues malalties respiratòries però mentre que la primera atacà fonamentalment la gent més jove, amb uns 50 milions de morts a tot el món, en la segona la mortalitat s’ha concentrat sobretot en el grup de gent major. De moment es calcula que han mort uns 5 milions de persones a tot el món de COVID-19.

Els metges Antoni Arlandis i Francesc Devesa han explicat les dades de les dues malalties en Oliva i la Safor. comparant-les amb les del País Valencià i l’Estat Espanyol. Després s’ha fet un animat debat sobre els errors comesos en el tractament de les dues epidèmies.

Els metges Antoni Arlandis i Francesc Devesa amb Enric Marco, del CEIC, Alfons el Vell.

Alberto Aparici a la Setmana de la Ciència de Gandia 2021

0

L’univers fosc: de què està fet el 95% del cosmos?

Alberto Aparici, és físic i divulgador científic. Va estudiar en la Universitat de València, on es va doctorar, especialitzant-se en física de partícules. En l’actualitat es dedica exclusivament a la divulgació científica. És coordinador de divulgació en l’Institut de Física Corpuscular, un centre mixt de la Universitat de València i el CSIC, i ha col·laborat en tasques docents amb la Universitat de València i amb la Universitat Jaume I de Castelló. Realitza dues seccions de ciència en Onda Cero radio: La Brújula de la Ciencia, en el programa La Brújula, dirigit per Juan Ramón Lucas, i Aparici en Órbita, en Más de Uno, dirigit per Carlos Alsina. Col·labora habitualment amb el pódcast Coffee Break: Señal y Ruido, dirigit per Héctor Socas, de l’Institut d’Astrofísica de Canàries, i és un dels creadors del pódcast De Ignorancia Sí que Sé, centrat en l’ensenyament de les ciències. Forma part també de l’equip de la secció de ciència del diari La Razón.

Ací teniu l’enllaç a la seua secció sobre ciència en Onda Cero.

Des de mitjan segle XX tenim indicacions que no tot el que hi ha en l’univers es pot observar fàcilment. Això no va ser, en principi, una sorpresa, perquè sabem que objectes com a planetes i cometes no emeten llum, i podrien existir en grans números en les galàxies. Però a mesura que passaven les dècades i s’anaven acumulant les evidències resultava cada vegada més clar que gran part del contingut de l’univers era invisible. En la dècada de 1980 s’havia establit que moltes galàxies contenien molta més matèria de la que veiem, i que aquesta matèria era obstinadament transparent: no emetia llum, però tampoc la bloquejava. Aqueixa substància, la naturalesa de la qual encara desconeixem, rep el nom de matèria fosca. En la dècada de 1990 la situació es va agreujar encara més: el descobriment que l’expansió de l’univers s’està accelerant suggeria que gran part de l’energia del cosmos estava en la forma d’una cosa encara més estranya, i la identitat de la qual també se’ns escapa: l’energia fosca. En la xarrada es va recórrer aquest univers fosc i repassar les evidències que ens porten a pensar que aquestes substàncies existeixen. Desentranyar la vertadera naturalesa d’aquestes “substàncies fosques” és un dels grans reptes de la física del segle XXI.

Alberto Aparici amb Enric Marco, organitzador de la Setmana i Emili Morant, director del CEIC, Alfons el Vell.

Dani Pellicer a la Setmana de la Ciència de Gandia 2021

0

Què fa un rar com jo en lloc com aquest? Com ens afecten en el dia a dia les malalties minoritàries

En la Setmana de la Ciència la segona xarrada anà a càrrec de Daniel Pellicer, biotecnòleg especialitzat en biomedicina i divulgador científic. Ací teniu el seu compte de Twitter i el seu canal a Youtube .

Dani ens introduí en el món desconegut de les malalties rares. Les també anomenades malalties minoritàries, són un grup molt nombrós integrat per més de 7.000 malalties diferents. Són greus, poc freqüents i afecten a 1 de cada 2.000 persones. Un 80% d’elles tenen origen genètic. Es calcula que les malalties minoritàries en conjunt tenen una prevalença d’entre el 6% i el 8% de la població a la Unió Europea, és a dir, afecten entre 44 i 59 milions d’europeus. Si el mateix criteri s’aplica a l’estat espanyol, podem dir que hi ha 3 milions d’afectats.

Dani ens parlà de les malalties que estudia, la discinèsia ciliar primaria (DCP), una malaltia genètica, caracteritzada per un defecte estructural de las cèl·lules ciliades presents principalment en els teixits respiratoris que té efectes en la seua funció de retindre i expulsar les partícules de pols i d’altres que respirem.

Quan els cilis no existeixen o no funcionen adequadament, com en el cas de la DCP, s’acumulen secrecions a les vies respiratòries que poden provocar infeccions com ara rinosinusitis, otitis recurrents o bronquitis. També es podran veure afectats els cilis de les trompes de Fal·lopi en el sistema de reproducció femení i el flagell dels espermatozoides, podent suposar problemes de fertilitat.

Dani Pellicer ens contà les tècniques innovadores futures per tractar-la amb tècniques d’edició gènica, ja aplicada amb èxit en cultius cel·lulars.

Asociación Española de Pacientes con Discinesia Ciliar Primaria

Dani Pellicer entre Enric Marco, organitzador de la Setmana i Emili Morant, director del CEIC, Alfons el Vell.

Ana Ramos a la Setmana de la Ciència de Gandia 2021

0

Enguany hem tornat a parlar de ciència al cor de Gandia de la mà del CEIC, Alfons el Vell juntament amb el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València (UV). Destacat científics de diversos camps han parlat de les investigacions que duen a terme amb un llenguatge planer seguit per un debat amb el public present. Treballs increïbles que ara queden de moment als laboratoris i centres de recerca però que tindran un impacte important en la societat en les dècades que vindran.

El director del CEIC, Emili Morant, inaugurà dilluns 8 de novembre la Setmana de la Ciència amb unes breus paraules per, tot seguit, donar pas a la presentació de la primera xarrada;

30 anys estudiant la biodiversitat marina, entre Àfrica i l’Antàrtida

Ana Ramos Ramos, de la Universidade de Vigo té una extensíssima trajectòria en el terreny de la biologia marina i ha estat l’homenatjada enguany pel Campus UPV Gandia, que li ha dedicat un mural obra de l’artista urbà Flug i donant el seu nom a un dels seus laboratoris.

En la xarrada, presentada per l’oceanògrafa Núria Marco,  Ana Ramos contà com és de desconegut el mar i les espècies que hi habiten. Ella fou pionera en la participació espanyola en diverses expedicions a l’Antàrtida, on es dedicà amb el seu equip a estudiar el bentos, els organismes que viuen al fons marí. S’hi descobrí una riquesa biològica totalment desconeguda, ben acolorida. Destacà les dificultats de treballar en un entorn tan hostil des d’un vaixell, amb l’ús de dragues, minisubmarins o immersions.

Seguidament passà a explicar-nos el seu treball a la plataforma oceànica de l’Àfrica Occidental en diverses expedicions finançades per la FAO. La idea primera era estudiar les pesqueries per a us alimentari però s’aprofità també per conéixer el fons marí, la geologia i la seua biodiversitat. La riquesa biològica descoberta ha comportat que algunes de les zones marines estudiades s’han protegit.

Una xarrada ben interessants sobre la vida científica d’aquesta investigadora que ha realitzat no només estudis capdavanters sobre l’Atlàntic africà, sinó que ha obert portes a la formació en biologia marina a investigadors africans. Ella és, a més, un referent per a la nova fornada de científiques del mar.

 

La missió DART a À Punt

2

Les noticies del migdia de la televisió valenciana parlaven ahir de la missió DART de la NASA, que en unes setmanes serà llançada en direcció al sistema doble (65803) Didymos. L’objectiu és arribar al sistema format per Didymos, un asteroide de 780 metres i la petita lluna d’uns 160 m de diàmetre que l’orbita i impactar-hi. La missió començarà en uns dies però no serà fins el setembre del 2022 que la nau xoque contra el seu objectiu, la lluna, a una velocitat d’uns 6 km/s.

Es tracta de veure com l’impacte és capaç o no de canviar, encara que siga una mica, els paràmetres orbitals de la lluna. No hi ha risc que aquesta s’escape del sistema ja que segur que romandrà lligada al cos principal però amb una altra òrbita. Tot això s’emmarca en les primeres passes dels programes de defensa espacial que NASA i ESA estan provant. Algun dia un asteroide es dirigirà contra la Terra i cal estar preparats per fer-hi alguna cosa útil per protegir la humanitat.

Jo en parle en una entrevista que em feren envoltat de telescopis a l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València.

Entrevista curteta a les Noticies À Punt Migdia 12 Novembre 2021. Missió DART (A partir del minut 39:44)

La Setmana de la Ciència de Gandia 2021 comença

0

Per cinquè any consecutiu, el CEIC Alfons El Vell amb el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València (UV) col·laboren en la Setmana de la Ciència, una iniciativa destinada a fomentar l’interès per la ciència, la tecnologia i la innovació. De dilluns 8 a dijous 11 de novembre a les 19:30h tindran lloc en la Casa de la Cultura de Gandia (2a planta) les ja tradicionals conferències de la Setmana de la Ciència. L’entrada és lliure.

Dilluns 8: 30 anys estudiant la biodiversitat marina, entre Àfrica i l’Antàrtida

A càrrec d’Ana Ramos Martos, de la Universidade de Vigo. Ana Ramos Martos té una extensíssima trajectòria en el terreny de la biologia marina i és l’homenatjada enguany pel Campus UPV Gandia, que li dedicarà un mural obra de l’artista urbà Flug i li posarà el seu nom a un dels seus laboratoris. Més informació ací, en la pàgina de la Setmana de la Ciència del Campus UPV Gandia.

Dimarts 9: Què fa un rar com jo en lloc com aquest? Com ens afecten en el dia a dia les malalties minoritàries

A càrrec de Daniel Pellicer, biotecnòleg especialitzat en biomedicina i divulgador científic. Ací teniu el seu compte de Twitter i el seu canal a Youtube .

Dimecres 10: L’univers fosc: de què està fet el 95% del cosmos?

A càrrec d’Alberto Aparici, responsable de divulgació en l’Institut de Física Corpuscular (CSIC/UV). Ací teniu l’enllaç a la seua secció sobre ciència en Onda Cero.

CEIC

Dijous 11: De la «grip espanyola» al COVID-19, un segle entre dues pandèmies

A càrrec d’Antoni Arlandis i Francesc Devesa, autors d’un article monogràfic sobre l’impacte local de la pandèmia de 1918 a Oliva en el número 16 de la revista Cabdells (2018) , que aparegué i es presentà just abans de l’esclat de la pandèmia de coronavirus.

El cel de novembre de 2021

0

La tardor es consolida ràpidament i els núvols i la frescor s’imposen a tot el país. Caldrà ser pacient i buscar els llocs i els moments oportuns per admirar el cel nocturn. Les meravelles celestes continuen malgrat tot i s’ho val passar una mica de fet per veure-ho personalment. A més a més. amb el retorn a l’hora estàndard (UTC+1 o CEST), mal anomenada horari d’hivern, es fa de nit més aviat i, per tant, les observacions nocturnes son més còmodes.

El mes de novembre ve ple de fenòmens astronòmics interessants. El menú és ben farcit: quatre planetes seran visibles al llarg del mes, 3 en la primera part de la nit i un, una mica abans de l’alba. Una pluja d’estels famosa i de vegades ben abundosa de meteors i el pas d’un planeta menor fàcilment observable.

Mercuri i la Lluna minvant poc abans de l’alba del 3 de novembre 2021. 6:30. Stellarium

Quatre planetes a la vista

L’esquiu planeta Mercuri és actualment visible a la matinada, poc abans de la sortida del Sol. Cal trobar un lloc ben lliure d’obstacles mirant a l’est, com ara la vora de la mar, per veure’l en la constel·lació de la Verge, ben prop de l’estrella Spica, un dels 20 estels més brillants del cel.

La matinada del 3 de novembre una lluna minvant, en forma de tall de meló, s’hi situarà damunt. Serà bonic veure el triangle celeste format per la Lluna, Mercuri i Spica.

Després de la posta del Sol podrem admirar la brillantor del planeta Venus, que ben separat de la direcció solar, es fa ben visible al cel del capvespre. Són aquests dies en que els pocs avesats a l’observació del cel se sorprenen de veure un punt tan brillant i l’associen a OVNIs o fenòmens encara més estranys. És tan sols la natura, amics meus.

Lluna de 4 dies prop de Venus. 8 de novembre 2021. 19:05. Stellarium.

La vespra nit del 8 de novembre, a partir de les 19 h, una Lluna de 4 dies d’edat (temps passat des del moment de la lluna nova) se situarà prop de Venus. La Lluna, en forma de tall de meló, estarà ben fotogènica, en Sagitari, acompanyada del planeta de la deessa de l’amor.

Júpiter i Saturn visitats per la Lluna. Venus a la posta. 11 novembre 2021. 19:30 Stellarium.

Els planetes gegants continuen sent visibles en la constel·lació de Capricorm. En fer-se fosc, els planetes es veuen en direcció sud. però en avançar el mes, cada vegada es veuran més a prop de l’horitzó oest.

Saturn, situat a la dreta de la constel·lació és ja ben dèbil. Amb un petit telescopi encara podem gaudir dels anells i de la visió de la lluna principal Tità. La nit del 10 de novembre una lluna creixent se situarà a uns 4° al sud de Saturn, cosa que farà més fàcil la seua identificació.

Júpiter, molt més brillant, situat a l’esquerra de la constel·lació, mostra ben clarament les bandes de núvols i els satèl·lits només observant-lo amb un petit telescopi o uns prismàtics ben afermats sobre un trípode. La nit de l’11 de novembre, la Lluna se situarà a uns 4° al sud de Júpiter. En aquest cas Júpiter és tan brillant que és ben clar saber on és al cel.

Ceres fàcilment visible prop d’Aldebaran, l’estel rogenc de Taure.

La constel·lació de Taure i Aldebaran en novembre. A partir de les 21 h mirant a l’est. Stellarium.

Poques vegades tenim l’oportunitat d’observar fàcilment un asteroide amb prismàtics. Però els propers dies ho podrem fer ja que el primer dels asteroides, 1 Ceres, ara considerat un planeta nan, passarà a només uns minuts d’arc d’alfa Tauri, Aldebaran i, per tant ens servirà de referència. Uns prismàtics ens serviran perfectament per albirar un objecte famós descobert per Giuseppe Piazzi l’1 de gener de 1801. Mirant directament Aldebaran, podrem distingir un puntet brillant al seu costat que anirà canviant de posició de dia en dia. Això ocorrerà a principis de novembre. Diversos programes de simulació com SkySafari i Stellarium ens donen dates diferents per a la màxima aproximació a l’estrella, el 3 i 5 de novembre respectivament, i també distàncies diferents, però totes de l’ordre de 3-10 minuts d’arc. Aquestes diferencies són degudes a l’ús de diferents elements de l’òrbita en cada programa. En qualsevol cas, pot ser una bona oportunitat per observar i prendre imatges d’aquesta conjunció, si les núvols ho permeten, per suposat. Tanmateix no serà fàcil per la diferència de brillantor o magnituds dels dos objectes, Ceres 7,8 i Aldebaran 0,85. Ho intentem? A partir de les 21 h ja podrem veure bé la constel·lació de Taure i Aldebaran en l’horitzó est.

Carta de la trajectòria de Ceres sobre Taure en novembre de 2021. in-the-sky.org, Dominic Ford.

Finalment caldria parlar de les pluges d’estels del mes. Hi haurà 3 pluges, la dels Tàurids del Sud, amb el màxim el 5 de novembre, la dels Tàurids del Nord, amb el màxim el 12 de novembre, totes dues ben febles i associades al cometa 2P/Encke i la més interessant, la pluja dels Leònids.

El 17 de novembre és el màxim de la pluja de meteors dels Leònids. L’activitat de la pluja abasta des del 6 fins el 30 de novembre, amb el màxim el 17 de novembre. La taxa màxima observable és variable, amb màxim de 20 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació del Lleó. El cos responsable dels Leònids ha estat identificat com el cometa 55P/Tempel-Tuttle. El millor moment per observar-los serà la matinada del 17 de novembre, entre las 4 i les 6 de la matinada, cap a la part este de l’esfera celeste quan la constel·lació isca per l’horitzó.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Novembre 04 22 15
Quart creixent Novembre 11 13 46
Lluna plena Novembre 19 09 57
Quart minvant Novembre 27 13 28

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de novembre de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- La Via Làctia sobre l’Observatori Astrofísic de Javalambre, comarca de Gúdar-Javambre, Aragó. 6 d’agost 2021. Moses Rodríguez. (CC BY-NC-ND 2.0)
2-5.- Stellarium.
6.- Carta de la trajectòria de Ceres sobre Taure en novembre de 2021. in-the-sky.org, Dominic Ford

Il·lumina el teu rellotge

0

Fa uns dies va ser el llançament mundial del còmic Enlighten your clock: how your body tells time, escrit i il·lustrat per Coline Weinzaepflen i editat per Manuel Spitschan, tots dos neurobiòlegs especialitzats en l’estudi del nostre rellotge circadiari i dels problemes que causa sobre la salut humana l’exposició a la llum artificial nocturna. La disrupció circadiària, el desajustament de l’hora biològica que percep el nostre rellotge intern, pot causar primerament insomni però també a la llarga problemes mentals (depressió, estrès),  d’obesitat, reproductius, d’immunitat front a diverses malalties o fins i tot augmentar el risc de patir alguns tipus de càncers (pit, pròstata, colorectal). En el còmic, una nena parla amb un gat setciències d’aquests problemes causats per la contaminació lumínica d’una forma divertida i molt entenedora. Al final es presenten uns tests per veure com portes els teus ritmes biològics i unes recomanacions per dormir millor.

Aquest interessant còmic ha estat finançat per Velux Stiftung, una fundació de finançament de la ciència amb l’objectiu de provocar un impacte per a la millora sostenible i un benefici per a la humanitat i per la Daylight Academy que promou la cooperació internacional i interdisciplinària entre científics, arquitectes i altres professionals amb un fort interès per la llum del dia.

Aquest suport econòmic ha permès que aquesta iniciativa s’haja pogut traduir a 21 llengües d’arreu del món. En català l’hem traduït Rosa Magraner i jo mateix, tractant de fer-ho el millor possible amb algunes expressions molt col·loquials de l’anglès. Quan vàrem conéixer la iniciativa no vam dubtar que Enlighten your clock també havia de tenir una versió en la nostra llengua.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International License. Per tant, es pot descarregar sense problemes i fer-ne tantes còpies com vulgueu. L’important és que es done a conéixer els efectes nocius de la llum artificial nocturna sobre la nostra salut.

Indrets d’arreu del mon on s’han fet traduccions. Coline Weinzaepflen.

La versió en català del còmic es pot descarregar des dels enllaços d’ací baix:

The Catalan translation – Il·lumina el teu rellotge – was prepared by Enric Marco (@EnricMarcoSoler) and Rosa Magraner.

Download: osf.io/qywk4/ DOI: doi.org/10.17605/OSF.I

Els nostres amics gallecs Martin Pawley i Xabier Pérez n’han fet la versió gallega;

The Galician translation – Un reloxo con moitas luces – was prepared by Martin Pawley (@pawley) and Xabier Pérez Couto (@astroxabi).

Download: osf.io/xg2m6/ DOI: doi.org/10.17605/OSF.I

Finalment, han estat uns investigadors argentins els que l’han traduït al castellà:

The Spanish translation – Hágase la luz… en tu reloj interno – was prepared by A. Depetris-Chauvin (@DepetrisC_ana), D. Golombek (@DiegoGolombek), M. Goya (@eugenia_goya) and A. Romanowski (@AndruRomanowski).

 
La llista completa de totes les traduccions es pot trobar en aquest enllaç:

Enlighten your clock, translations

La sessió completa de presentació mundial del còmic original i de les 21 traduccions es pot veure ací:

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

No es redueix la contaminació lumínica posant més llums

0
Málaga vista des del castell de Gibralfaro, 2019. barnyz / Flickr, CC BY-NC-ND

Vivim en un món sense nit. La llum artificial nocturna de l’enllumenat públic i privat inunda els nostres carrers, però també envaeix les nostres cases, les zones naturals i el cel nocturn. Segons sembla és el progrés imparable de la nostra societat i un vernís màgic per a previndre la delinqüència.

En canvi és sorprenent l’anunci que apareix en l’entrada de molts pobles francesos, advertint de l’apagat total o parcial de l’enllumenat des de les 23 h o les 24 h fins a les 6 del matí. Són les villes et villages étoilés, un conjunt de 12 000 pobles i ciutats amb un segell de qualitat ambiental per a recuperar la nit, per a tornar a admirar la Via Làctia i per a evitar la intromissió lumínica humana en els ecosistemes nocturns.

Aquesta iniciativa és possible gràcies al nou i capdavanter reglament francés que regula la contaminació lumínica, elaborat per a donar compliment a la sentència judicial emesa a partir de la denúncia de diverses associacions franceses en defensa de la nit. Nombrosos municipis apliquen aquesta mesura amb major o menor rigor, des del xicotet poble de Roussieux de 23 habitants fins a Estrasburg amb 280 000.

Acostumats com estem a viure sota una constant i potent llum nocturna, aquesta mesura ens pot sonar ridícula i fins i tot perillosa. Podríem pensar que aquests pobles seran assaltats cada nit per miríades de delinqüents i els accidents de trànsit seran molt freqüents.

Le Fidelaire en Haute-Normandie, França. Frédéric BISSON / Flickr, CC BY

No obstant això els estudis estadístics i registres policials demostren que ni la delinqüència ha augmentat ni els tallers de reparació de cotxes fan el seu agost. La relació directa entre llum i seguretat, amb la qual ens bombardegen constantment, és falsa. Existeixen nombroses investigacions policials i d’experts que la desmenteixen.

Espanya, sempre il·luminada

Meravellats per l’èxit de la iniciativa francesa, no es podria implementar la mesura a Espanya? Per què no apagar els llums dels pobles que així ho decidisquen lliurement per a salvar la nit?

Recuperar el cel nocturn, a més d’un estalvi econòmic, atrauria turisme d’estrelles, fotògrafs de paisatges nocturns, amants de les ratapinyades, de les papallones nocturnes, etc. Un negoci net, sense necessitat de noves infraestructures. De fet la xarxa de Reserves i Destinacions Turístiques Starlight pretén precisament això: fomentar i protegir la nit en llocs triats.

Però aquest somni pot ser que es convertisca realment en un malson. Actualment es troba en exposició pública un Projecte de Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica (PRD a partir d’ara) proposat conjuntament pel Ministeri d’Indústria i pel Ministeri de Transició Ecològica. Llegit aquest detingudament, s’arriba amb decepció a concloure que el PRD no fomentarà l’eficiència energètica i que les mesures proposades augmentaran en gran manera la contaminació lumínica. Amb això, l’Estat espanyol s’apartarà deliberadament de les tendències europees.

Latour de Carol, Alta Cerdanya, Catalunya Nord. Josep Maria Ollé,

El nostre somni d’apagar les llums dels pobles que així ho desitgen, durant les hores centrals de la nit, per a la salvaguarda de la biodiversitat o simplement per a organitzar una nit d’estrelles o veure la pluja dels Perseids, no serà possible si aquest PRD s’aprova tal com està.

La nova norma prohibeix que el flux de llum dels carrers es puga reduir per davall d’un 20% i, de manera explícita, no permet l’apagat total de les llums. D’aquesta manera, festes tradicionals com les Nits dels Ciris que se celebren en nombroses ciutats com Titaguas (València) o Valladolid estan en perill.

Més llums que amenacen la biodiversitat

La flamant norma obligarà, a més, a il·luminar totes les rotondes, així com cadascuna de les seues eixides al llarg de 200 m. A Espanya hi ha unes 28 000 rotondes. Si suposem que cadascuna d’elles té 3 eixides, això implica uns 28 000 x 3 x 200 = 16 800 km de llums, que ve a ser com dues vegades la longitud de la costa espanyola.

Moltes d’aquestes rotondes són urbanes, suporten molt trànsit i ja estaran il·luminades, però no així les rotondes de les zones rurals, que solen estar prop d’àrees de conservació de la biodiversitat de la xarxa Natura 2000, en les quals circulen com a molt un o dos cotxes cada hora.

Les files de llums actuen com a barreres al desplaçament dels insectes nocturns, perquè els capten i els causen la mort per esgotament o per depredació. De fet, la contaminació lumínica és considerada com una de la causes de la disminució dels insectes, molts d’ells responsables de la pol·linització nocturna dels cultius.

Amb aquest projecte, la salvaguarda de la nit està en perill a Espanya. No sols perquè s’exigeixen sempre mínims exagerats de llum als carrers, sinó perquè les poques restriccions a emissions lumíniques sempre tenen excepcions. Per exemple, els rius, les platges, la superfície marina no podran ser il·luminats directament, però no es restringeix que ho siguen de manera indirecta, com si un fotó rebotat fora menys perjudicial. Amb la qual cosa, el dret a l’emissió de llum sempre prevaldrà enfront de la protecció de la naturalesa fluvial o marina.

El PRD que es pretén aprovar és tremendament permissiu amb la il·luminació ornamental i festiva. De manera que la tendència creixent a instal·lar exagerades llums de Nadal seguirà.

Una reculada en contaminació lumínica

La contaminació lumínica és un problema seriós. La llum artificial nocturna trastoca el nostre ritme circadiari, s’ha relacionat amb diferents tipus de malalties (insomni, depressió, obesitat, càncer de mama i pròstata, etc.), pot generar una falsa sensació de seguretat, afecta a la biodiversitat, suposa una despesa energètica i econòmica, a més de contribuir a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.

El PRD ignora deliberadament els estudis realitzats sobre els efectes perjudicials de la llum artificial nocturna. Tampoc té en compte que, des de fa uns 10 anys, existeixen diverses xarxes de detectors per a monitorar la contaminació lumínica, situats en zones naturals, rurals i urbanes. Els que ens dediquem a analitzar-la sabem com posar-li límits.

L’aprovació d’aquest PRD suposaria una reculada en la lluita per la defensa de la nit. Fa unes setmanes el Parlament Europeu va acordar la necessitat d’abordar la contaminació lumínica en el marc de l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Comissió Europea i el pla de contaminació zero.

Fa dos anys l’organisme cientificotècnic europeu Joint Research Centre (JRC) va publicar l’EU Green Public Procurement Criteria for Road Lighting and traffic signals, una guia de contractació verda per a l’enllumenat de carreteres. Quina és la raó per la qual el projecte d’RD no es basa en aquesta guia europea i opta per l’autarquia normativa amb la il·luminació no sostenible d’alt impacte ambiental?

Necessitem una altra reglamentació que realment tinga per objectiu la preservació de la nit per a protegir la biodiversitat, la salut humana i l’accés al cel nocturn, considerat com a patrimoni natural i cultural, així com per a l’astronomia, tant la professional com l’amateur. Recordem a més que aquest cel nocturn és el recurs natural que permet activitats d’astroturisme.

I no oblidem que estem en emergència climàtica i que qualsevol increment de l’ús de l’energia hauria d’estar molt ben justificat. I en aquest PRD no ho està, ja que clarament fomenta el malbaratament energètic. Necessitem una normativa que ens conduïsca progressivament a una major sobrietat lluminosa.

Enric Marco Soler, Tècnic Superior d’Astronomia, Universitat de València

Aquest artícle va ser publicat originalment en The Conversation. Llegesca l’original.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel d’octubre de 2021

0

La tardor s’enfila amb el començament de la tardor. La calor es fa suportable, les hores de llum s’acurten. La nit es fa més llarga i permet admirar més temps les meravelles celestes. Tanmateix els núvols alts i difusos o grossos, negres de tempesta es fan presents i ens deixen poques estones de descans celeste. Moltes observacions previstes són cancel·lades. Les pluges tardorals que vindran, tan bones per al camp, ens tornaran a fer la guitza.

El cel oriental del 10 d’octubre del 2021. Amb les constel·lacions de Cassiopea, Andròmeda i Pegàs. Stellarium.

Les constel·lacions de la tardor ja guaiten per l’horitzó est a partir de la posta del sol. Són conjunts estel·lars grandiosos, amb històries mitològiques fantàstiques al seu darrere. L’Aquari, Peixos, el gran Quadrat de Pegàs, Andròmeda i Perseu decoren el cel nocturn oriental les primeres hores de la nit. La galàxia d’Andròmeda (M31) és visible a ull nu des de llocs foscos com una boirina allargassada. El mapa adjunt us ajudarà a trobar-la. Aquest mapa també.

Els planetes visibles seran els mateixos dels últims mesos. Venus serà visible a la posta de sol mentre que Júpiter i Saturn romandran en el cel durant la primera part de la nit, davallant cap a l’horitzó en passar el dies del mes-

La Lluna i Venus després de la posta del Sol el 9 d’octubre del 2021 a les 20:15. Stellarium.

Venus, ben brillant serà visible cap al sud-oest durant tot el mes poc després de la posta de Sol. El 9 d’octubre, una fina lluna s’hi situarà ben a prop del planeta, situats tots dos entre les urpes del monstre Escorpí.

Venus sobre Antares el 16 d’octubre del 2021 a les 20:15. Stellarium.

El planeta Venus continuarà separant-se de la direcció solar en passar el dies. El dia 16 d’octubre se situarà sobre l’estrella gegant roja Antares, l’ull de l’Escorpí. Serà, però el 29 d’octubre quan Venus assolirà la seua major separació del sol, l’anomenada màxima elongació oriental, situant-se a 47º del Sol. Això implica que podrem gaudir del planeta unes 3 hores abans que s’amague darrere de l’horitzó sud-oest.

La lluna entre Júpiter i Saturn el 14 d’octubre del 2021. Stellarium.

Finalment els planetes Júpiter i Saturn continuen ben visibles al cel meridional durant les primeres hores de la nit. Enganxats a la constel·lació de Capricorn, encara fan gaudir els aficionats quan son observats per telescopis. I cal recordar que la missió Lucy de la NASA serà llançada el 16 octubre de 2021 i, amb l’assistència gravitatòria de la Terra, completarà un viatge de 12 anys a vuit asteroides diferents: un asteroide del cinturó principal i set asteroides troians, quatre dels quals són sistemes binaris. Els troians són uns asteroides molt especials que segueixen el planeta Júpiter per davant i per darrere i que es creu que són romanents de la formació dels planetes exteriors del Sistema Solar. En continuarem parlant.

Imatge artística dels asteroides troians. NASA/JPL-Caltech.

Durant aquest mes d’octubre podrem gaudir de dues pluges d’estels ben interessants, amb els pics d’intensitat màxima per als 8 i el 21 d’octubre.

El 8 d’octubre és el màxim d’activitat de la pluja dels Dracònids.  El seu període d’activitat es troba entre el 6 i el 10 d’octubre. La taxa màxima observable el dia 8 sol ser variable amb 20 meteors a l’hora en llocs foscos. El radiant es troba en la constel·lació del Drac. El cometa 21P/Giacobini-Zinner és l’origen d’aquesta pluja, El millor moment per observar-la és des del capvespre del 8 fins a la matinada del 9, mirant cap al part nord-est del cel.

Oriònids
Radiant dels Oriònids. Es veu les constel·lacions d’Orió i Taure. Marc Layer / Geof – Wikipedia Commons.

El 21 d’octubre podrem veure el màxim de la pluja dels Oriònids. El seu període d’activitat és molt ample, del 2 d’octubre al 7 de novembre, mentre que la taxa d’activitat és de 15 meteors per hora des de llocs foscos. Com el seu nom indica, el radiant es troba en la constel·lació d’Orió. Són residus deixats en la seua òrbita pel famós cometa Halley. La presència de la Lluna plena al cel pot dificultar molt l’observació d’aquesta pluja.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna nova Octubre 06 13 06
Quart creixent Octubre 12 05 25
Lluna plena Octubre 20 16 56
Quart minvant Octubre 28 22 05

Si voleu obtenir més informació podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure, i imprimir si voleu, un senzill mapa del firmament del mes de setembre de 2021. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatges

1.- Posta del Sol a la Valldigna, la Safor. 30 setembre 2021. Rosa Magraner.
2-5.- Stellarium.
6.- Imatge artística dels asteroides troians. NASA/JPL-Caltech.
7.- Marc Layer / Geof – Wikipedia Commons.

Parlem del cosmos amb Enric Marco de Cel Fosc

0

Fa uns dies Diego Rodríguez de Cosmos Mataró m’entrevistà com a president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, en el programa Parlem del cosmos, programa a Instagram que xerra amb personatges de la nostra comunitat d’amants de l’astronomia.

Durant la llarga conversa, parlàrem de l’associació Cel Fosc, de les seues activitats en defensa de la nit, del nefast projecte de decret que han proposat des del Ministeri d’Indústria i del de Transició Ecològica i que augmentarà la contaminació lumínica a l’estat, de la sonda Solar Orbiter que viatja cap al Sol i de moltes altres coses. Una xarrada de 70 minuts que podem mirar si us interessa per Youtube.

Gràcies Diego per la conversa.

L’estiu fuig davant l’arribada de la tardor

0

L’estiu acaba finalment amb una DANA per deixar pas a la tardor. Un estiu ben singular en que la majoria de dies han estat ennuvolats i que han permés ben poques observacions astronòmiques. Sort que Júpiter i Saturn han estat els senyors de la nit i, quan ha estat possible, han mostrat les seues belleses a través del telescopi.

Ara, però, canviem d’estació astronòmica. Avui 22 de setembre, a les 21:21, la Terra, seguint la seua òrbita al voltant del Sol, arribarà a una posició en que l’eix del nostre planeta es troba perpendicular a la direcció Sol-Terra. Aquesta circumstància purament geomètrica permet que els dos hemisferis terrestres estiguen enllumenats de la mateixa manera per  la llum del Sol.

 

Vist des de la proximitat de la Terra veuríem que els rajos solars cauen directament sobre l’equador. Així, avui, els habitants que visquen en la zona equatorial gaudiran del privilegi de tindre el Sol dalt del cap a migdia, mentre les ombres desapareixen!

Direcció dels raigs solars el dia de l’equinocci de tardor. La llum del sol cau de manera perpendicular a l’eix de la Terra, per al qual cosa s’enllumenen de la mateixa manera els dos hemisferis nord i sud.

Com es pot veure a la figura anterior, nosaltres, com que vivim més al nord, el Sol el tindrem més baix a migdia. Tanmateix si que el veurem paral·lel a l’equador terrestre i per tant sobre la seua projecció cap a l’espai, l’anomenat equador celeste.  Així, vist des del nostre país, el 22 de setembre a les 21:21 el Sol, que es mou de manera aparent per la corba de l’eclíptica en el cel, travessarà la corba de l’equador celeste. Serà el moment de l’equinocci de la tardor. L’estiu acaba i l’estació de les pluges comença.

22 de setembre de 2021. Equinocci de tardor. El Sol que es mou per l’eclíptica (línia roja) travessa la corba de l’equador celeste (línia blava). Comença la tardor. Stellarium.

A més a més com que el Sol, aparentment, es mourà avui sobre l’equador celeste, que passa exactament per l’est i per l’oest, el dia i la nit duraran exactament igual, 12 h. D’ací el nom d’equinocci, la igualtat de la nit. Que passeu una bona tardor,

Esfera celeste. Equinox és la línia de l’equador celeste i el camí que recorre avui el Sol, dia de l’equinocci de tardor.

Imatges:

1.- Eixida del Sol el 20 de setembre 2021. Tavernes de la Valldigna. Rosa Magraner.
2.- Wikipedia Commons.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El nou decret que pot acabar amb el cel nocturn

0

Podem ingènuament pensar que l’administració sempre treballa pel bé comú i que qualsevol reforma legislativa sempre millorarà la situació anterior. Això evidentment no passa sempre i aquests dies tenim l’exemple del projecte del Reial Decret d’Eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica que actualment es troba en fase d’exposició publica.

La lectura detinguda del document et va sorprenent a mesura que el lliges: valors mínims obligatoris d’emissió i consum de llum, prohibició d’apagada total o parcial de l’enllumenat públic, obligació d’enllumenar totes les rotondes, fins i tot les que no tenen trànsit a la nit, enllumenat de tots els vials d’accés a les rotondes com a mínim durant 200 m i desregulació en la pràctica de l’enllumenat ornamental i festiu, protecció “si és possible” dels observatoris astronòmics, entre moltes altres perles. Si hi ha ha alguna regulació sobre els màxims de llum a emetre sempre es pot esquivar per “seguretat pública”, “per afluència turística”, “si és possible”, etc…

Així que més superfície enllumenada, més contaminació ambiental i més negoci per a les empreses del sector.

Els que estimen la nit per a l’observació astronòmica, els que volem conservar els paisatges nocturns, els qui creiem que cal preservar els ecosistemes nocturns, o que simplement volem veure la Via Làctia rebutgem frontalment aquest projecte.

Us adjunte les explicacions detallades dels problemes que trobem al projecte de Reial Decret. Aquestes explicacions poden servir com a al·legacions al projecte que pots enviar fins el 30 de setembre. Estan escrites per Martin Pawley de l’Agrupació Astronòmica Io d’A Coruña. Al final del document trobaràs com enviar les al·legacions si vols.


1. INTRODUCCIÓ

El text que actualitza l’encara vigent RD 1890/2008 es denomina oficialment “Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seues instruccions tècniques complementàries”. L’objectiu de “reduir la contaminació lumínica” s’enuncia ja des del títol, la qual cosa no deixa de ser el mandat exprés de la Llei 34/2007 de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, aprovada, encara que no ho semble, fa quasi catorze anys, i que exigeix explícitament en la seua disposició addicional quarta la preservació “al màxim possible” de les condicions naturals de les hores nocturnes en benefici de la fauna, la flora i els ecosistemes en general, així com la reducció de la intrusió lumínica i la prevenció, minimització i correcció dels efectes de la contaminació lumínica en el cel nocturn.

Infeliçment, les bones intencions d’aquest projecte de reial decret (PRD en endavant) es queden en el títol, perquè el seu enfocament general (obsolet) i el conjunt de les obligacions que introdueix no sols no contribueixen a la reducció de la contaminació lumínica sinó que permeten o promouen l’extensió de la superfície il·luminada, i en conseqüència dels efectes negatius de la llum artificial a la nit, amb escàs o nul control. Amb la seua redacció actual el PRD no és més que una eina legal per a emparar l’augment sense mesura de la contaminació lumínica.

2. ASPECTES NEGATIUS DEL PRD

2.1. El PRD continua posant el focus en cada instal·lació de llum individual, fixant diverses característiques tècniques. Però la contaminació lumínica no depén només de les bones o males característiques de cada punt de llum, sinó de les emissions totals. Encara en el cas hipotètic que es generalitzara la instal·lació de fonts molt eficients i poc contaminants, l’efecte global no milloraria si aquestes proliferaren sense límit, perquè moltes fonts bones contaminen en conjunt més que unes poques fonts dolentes. Si no es plantegen límits a les emissions totals, no hi ha raó per a creure que vaja a disminuir la contaminació lumínica (i en general qualsevol forma de pol·lució). És imprescindible un canvi de paradigma del reglament i que s’incorporen a la normativa fórmules que forcen la disminució de les emissions contaminants totals.

2.2. El PRD imposa, en molts dels seus articles, valors mínims d’emissió i consum de llum, però en favor tant de l’estalvi energètic com de la reducció de contaminació l’assenyat seria fixar valors màxims d’obligat compliment per entitats públiques i privades.

2.3. El PRD prohibeix (ITC-EA-03, 7) la reducció del flux de llum per davall del 20% del flux normal i de manera expressa l’apagat total de la il·luminació, encara en aquelles zones de nul·la activitat nocturna, llevat que existisquen sistemes de detecció de presència. A Espanya passaria a ser il·legal alguna cosa que fan un de cada tres ajuntaments francesos, per exemple: l’apagat de llums en les hores centrals de la nit, una esplèndida pràctica en favor de la biodiversitat. Seria un disbarat intolerable.

2.4. El PRD imposa (ITC-EA-03, 5) un valor mínim de l’Índex de Reproducció Cromàtica de 70, la qual cosa impedeix de facto l’ús de les fonts de llum menys contaminants, com és el cas del LED PC Ambre. No es justifica quin sentit té aqueixa imposició d’un IRC mínim.

2.5. La redacció del PRD inclou, en la majoria dels seus articles, les estratègies per a no complir-los. Constantment es plantegen excepcions al compliment del PRD “quan no resulte possible”, “en casos excepcionals”, “per motius d’interés públic”, “quan la lluminositat ambiente ho requerisca”, “en temporada alta d’afluència turística”, etc. És més que sospitosa tal imprecisió, que contrasta amb obligatorietats ben definides com la del IRC abans citat. I és una òbvia invitació a fer el que a l’alcalde o alcaldessa de torn li plaga, màximament quan els titulars de les instal·lacions d’il·luminació són en la majoria dels casos també l’“autoritat competent” que ha de justificar les excepcions.

2.6. És particularment irritant la permissivitat del PRD davant la il·luminació ornamental (ITC-EA-02, art 4, ITC-EA-04 3.2) i festiva, que fins i tot queda al marge de les limitacions de potència (ITC-EA-02, art 7) i a la qual se li permet fins i tot escapar de la prohibició de “les emissions lluminoses cap al cel”. Com que aqueixa classe d’il·luminació compleix funcions purament estètiques i no és rellevant per al trànsit de persones i vehicles, el seu ús hauria de ser especialment acurat i restrictiu si volem fomentar una nova cultura de la llum que es base a acceptar i promoure la foscor natural de la nit.

2.7. El PRD només s’aplica a les instal·lacions “de més de 100 W de potència instal·lada”, la qual cosa deixa expressament fora del seu àmbit les instal·lacions de menys de 100 W, que tenen un impacte igualment notable en termes mediambientals. No hi ha raó per a no imposar alguna regulació a aqueixes instal·lacions.

2.8. El PRD deixa expressament fora del reglament “les instal·lacions i equips d’utilització exclusiva en mines, usos militars, regulació de trànsit, balises, fars, senyals marítims, aeroports i altres instal·lacions i equips que estigueren subjectes a reglamentació específica”. Que disposen de reglamentació pròpia no hauria d’eximir el compliment de la normativa general, excepte per causes molt puntuals i molt precisament detallades, si es pretenen complir els objectius del PRD, l’eficiència energètica i la reducció de la contaminació lumínica.

2.9. En general, els valors numèrics de referència que proposa el PRD per a les emissions de llum estan clarament sobredimensionats i manquen de base científica. Quan en altres països la tendència és a minimitzar l’ús de la llum, el PRD espanyol camina en sentit contrari.

2.10. El PRD proposa valors desmesurats per als senyals i anuncis lluminosos, una font de contaminació lumínica actualment sense control. Les millors recomanacions actuals divideixen fins per deu aqueixes xifres.

2.11. Expressament, el PRD imposa (ITC-EA-02, 3.7) l’enllumenat de totes les glorietes, que “haurà d’estendre’s a les vies d’accés a aquesta, en una longitud adequada d’almenys de 200 m en tots dos sentits”. És un exemple clamorós d’extensió de la superfície il·luminada sense justificació científica, que tindrà un impacte ambiental obvi. No és creïble el desig de reduir la contaminació lumínica quan una obligació del PRD imposa exactament el contrari (i de manera massiva).

2.12. El PRD es presenta, aparentment, com una norma industrial, a la qual en condicions normals la ciutadania no tindria per què prestar-li molta atenció. Si genera resposta popular és perquè, davall d’aqueixa disfressa tècnica, hi ha una llarga col·lecció de decisions polítiques. El PRD influeix decisivament, i a més en contra dels objectius d’eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica, sobre la il·luminació general dels pobles i ciutats, sobre la il·luminació de les carreteres i sobre la il·luminació ornamental, de les quals són titulars altres administracions. Manca de sentit obligar a un ajuntament a no ser més eficient apagant la llum d’un espai d’interés paisatgístic, obligar-lo a no reduir encara més la contaminació lumínica fent ús de les millors fonts del mercat i obligar-lo a il·luminar rotondes i pistes que abans no estaven il·luminades. El PRD s’extralimita en els seus mandats i envaeix competències d’altres àrees; fins i tot s’atreveix a incloure missatges anticientífics sobre la seguretat viària.

2.13. El PRD reprodueix en diverses ocasions el missatge pseudocientífic que vincula il·luminació amb seguretat ciutadana. No hi ha cap investigació seriosa que relacione més llum amb més seguretat, però el PRD insisteix en aqueix discurs anticientífic: “llevat que, per motius de seguretat ciutadana”, “en casos excepcionals, com poden ser motius de seguretat ciutadana”, “sempre que es garantisca la seguretat ciutadana”, “per motius de seguretat”, “en cas de risc d’inseguretat ciutadana”, “en el cas que s’estime un risc d’inseguretat alt”… És intolerable que un decret del govern reproduïsca un missatge anticientífic, pura superstició sense aval de la comunitat investigadora.

2.14. El PRD no proposa mecanismes rigorosos de control i verificació del compliment dels objectius de la normativa, molt en particular pel que fa a la reducció de la contaminació lumínica. S’al·ludeix en diverses ocasions a inspeccions “que seran realitzades respectivament per empreses instal·ladores habilitades, d’acord amb el Reglament electrotècnic per a baixa tensió”, però és obvi que la contaminació lumínica no ha de ser avaluada per les mateixes empreses instal·ladores que la produeixen i que aquestes, amb caràcter general, poden no tindre la suficient qualificació tècnica per a satisfer aquestes funcions.

2.15. El PRD estableix un molt permissiu catàleg d’infraccions, que en la pràctica tolerarà emissions molt superiors a les que formalment proposa el text.

2.16. El PRD té una orientació descaradament industrial i no ambiental, que es manifesta ja des de la seua “Memòria d’anàlisi d’impacte normatiu” (*MAIN) amb uns “comptes de la lletera” sobre l’impacte econòmic i pressupostari que resulten com a mínim ingènues.

2.17. El PRD expressa una vergonyosa i insultant deixadesa quant a les seues preocupacions ambientals, que en teoria són un objectiu primordial. Fins a la redacció del text és deficient, indefensable en un text legal d’aquesta magnitud. Produeix vergonya llegir en el PRD una frase com aquesta: «Els efectes d’il·luminació en entorns naturals són difícils de quantificar quan existeix camp, muntanyes, boscos, rius, llacs o costes, etc., pròxims a una instal·lació d’enllumenat i, depenent de la temporada, existeix la possibilitat que la il·luminació tinga un efecte negatiu en insectes, plantes i animals dins de la zona». Difícils de quantificar? Quan existeix camp, muntanyes, etc? Depenent de la temporada? Existeix la possibilitat -només la possibilitat!- d’un efecte negatiu? En insectes, plantes i animals, com si els insectes no anaren animals? Qui haja redactat aquest text manca no sols de la més elemental sensibilitat ambiental, sinó també dels més elementals coneixements de ciències naturals.

2.18. El PRD permet (ITC-EA-02, art 4) “en casos excepcionals i prèvia autorització de l’administració competent” la il·luminació de “espais singulars amb un règim de funcionament definit i justificat”, la qual cosa obri la porta a la il·luminació artificial de la naturalesa (inclosos rius, riberes, platges, litorals i boscos) segons el capritx del govern local de torn. Quin motiu “justificat” pot haver-hi per a llevar-li la foscor a la naturalesa nocturna?

2.19. El PRD exigeix (*ITC-EA-03, 4) que les instal·lacions “no il·luminaran directament vies fluvials, masses d’aigua, llacs, estanys, ni el domini públic marítim”, però exclou expressament “el cas de requisits de treball en activitats portuàries i llevat de raons de seguretat en les zones de trànsit i estacionament al llarg de molls”, i també “les instal·lacions comercials i pesqueres portuàries o d’operacions industrials, incloses la part d’aigua immediatament adjacent a les instal·lacions”. A què ve la inclusió d’aqueix adverbi, “directament”, que obri la porta a qualsevol il·luminació indirecta de masses d’aigua, com si un fotó reflectit anara menys fotó? Hi ha límits concrets a aqueix ampli concepte de “instal·lacions comercials” o també una discoteca al costat de la mar podria il·luminar sense mesura? I quant s’estén aqueixa “part adjacent d’aigua”? Un metre? Vint quilòmetres? El resultat conjunt és un temible “no s’il·luminaran les masses d’aigua, llevat que s’il·luminen”.

2.20. El PRD tampoc protegeix degudament els observatoris astronòmics, ni tan sols als quals denomina “de categoria internacional” (sic), perquè les limitacions d’il·luminació en el seu entorn per a garantir una certa foscor del cel s’estableixen “sempre que siga possible” o “quan resulte factible”. I quan no resulte factible, l’observatori astronòmic tancarà les seues portes perquè deixarà de servir per a fer ciència.

2.21. És quasi lògic que el PRD no protegisca l’observació astronòmica, perquè explícitament afirma que les instal·lacions estaran dissenyades “en la prevenció de l’observació del cel nocturn” (ITC-EA-03, 3). Considerant l’accepció número 3 del verb “previndre” en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (“evitar, destorbar o impedir alguna cosa”), és un gest d’honestedat reconéixer que el PRD impedirà l’observació astronòmica.

2.22. No és l’única frase grotesca: “A fi de limitar la capacitat de veure informació dels usuaris…”, és a dir, perquè no vegen (ITC-EA-03, 4.2.3). Pot semblar una anècdota, però reflecteix bé la pobresa d’un text que, quan li convé, és minuciosament pervers en les seues indicacions.

2.23. Poques setmanes després que el Parlament Europeu acordara la necessitat d’abordar la contaminació lumínica en el marc de l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Comissió Europea i el Pla Zero Pollution, el PRD espanyol ignora els consensos europeus i aposta per la il·luminació no sostenible d’alt impacte ambiental. El PRD, de fet, ignora l’amplíssim cos de recomanacions que proposa la comunitat científica fruit de dècades d’investigacions rigoroses. És un PRD calamitós, tosc i mal escrit, que només atén la voracitat irrefrenable d’un sector de la indústria. La protecció de la naturalesa, del patrimoni cultural i de la salut pública exigeix una actitud molt diferent.

2.24. En la primera fase de consulta pública es van presentar nombroses al·legacions que no van ser tingudes en compte, per més que el document MAIN intente fingir que sí. És molt decebedor constatar que aquest PRD apenes s’ha mogut de la rajola; que ho faça embolicant-se en una bandera de preocupació ambiental és ja una aixecada de camisa.

3. PROPOSTES FONAMENTALS DE MODIFICACIÓ DEL PRD

3.1. És indispensable que el PRD pose el focus a fixar valors màxims d’emissions, mai valors mínims.

3.2. Com que les emissions de llum que marca aquest PRD estan clarament sobredimensionades, és necessari que aqueixos valors màxims es reduïsquen tenint en compte les recomanacions científiques d’avui en dia.

3.3. El PRD ha d’aplicar-se amb caràcter general sobre qualsevol instal·lació que emeta llum, incloses per descomptat les instal·lacions privades i aquelles instal·lacions que no tenint en la il·luminació la seua funció principal generen igualment contaminació lumínica, com les pantalles i els dispositius publicitaris siga com siga la seua localització (interior o exterior), sempre que el seu impacte aconseguisca el medi ambient. La llista d’excepcions ha de ser molt restrictiva i detallada, referida exclusivament a elements o aspectes concrets d’instal·lacions les normatives específiques de les quals col·lidisquen amb articles del PRD.

3.4. El PRD ha d’introduir les vies legals per a establir límits globals màxims de les emissions o, per equivalència amb altres agents contaminants, valors màxims de concentració (de fotons en aquest cas) per unitat de volum. A més, haurien d’indicar-se les estratègies de resposta en cas que se sobrepassen aquests límits, per a aconseguir que els valors corresponents tornen als nivells desitjats.


Si voleu fer una ullada  al despropòsit vosaltres mateix, ací teniu l’enllaç del projecte:

Segundo Trámite de audiencia pública para el Proyecto de Real Decreto que aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y reducción de la contaminación lumínica de instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias

Termini de remissió

Termini per presentar al·legacions des del dia dimecres, 21 de juliol de 2021 fins al dia dijous, 30 de setembre de 2021

Presentació d’al·legacions

Les al·legacions podran remetre’s a l’adreça de correu: participacion_csegind@mincotur.es

Asumpte: “Proyecto del Real Decreto por el que se aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y de reducción de contaminación lumínica de instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias”

Només seran considerades les respostes en las que el remitent estiga identificat, fent constar en elles:

  • Nom i cognom/denominació o raó social del participant
  • Organització o associació (si correspon)
  • Contacte (correu electrònic)

Més informació.
La SEA expresa su preocupación ante el posible aumento de contaminación lumínica que supondrá el nuevo reglamento estatal de regulación de la iluminación, 16 de setembre 2021.

Imatge: Església de Riba-roja de Túria, 2011, Enric Marco.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari