Pols d'estels

Era d’esperar. La missió ExoMars 2022 que havia d’enviar-se a Mart el setembre pròxim es queda a terra de manera indefinida. La invasió d’Ucraïna ha trencat la majoria de ponts de col·laboració científica i tècnica entre Rússia i Occident i l’exploració espacial també n’ha quedat afectada.

2022 és any d’oposició marciana i, per aprofitar la menor distància al planeta, l’Agència Espacial Europea (ESA) en col·laboració amb Roscosmos, l’agència russa, hauria d’enviar-hi en setembre ExoMars 2022.   Aquesta missió consta del mòdul de descens rus Kazachok que baixaria a la superfície marciana amb l’ús de retrocoets (com va fer la nau xinesa Zhurong l’any passat). Kazachok, a més de ser una estació científica fixa, portaria a bord el robot explorador Rosalind Franklin, en honor a la científica que obtingué la primera imatge de l’estructura del DNA, construït per l’Agència Espacial Europea (ESA), la missió principal del qual seria la cerca de proves de vida passada o present en Mart.

Ahir (17 de març) el Consell general de l’ESA format pels estats membres acordà de manera unànime respecte a la missió ExoMars 2022

• Reconèixer la impossibilitat actual de dur a terme la cooperació en curs amb Roscosmos per a la missió del robot d’ExoMars amb un llançament el 2022 i ordenar al director general de l’ESA que es prenguen les mesures oportunes per suspendre les activitats de cooperació en conseqüència;
• Autoritzar el director general de l’ESA a dur a terme un estudi industrial ràpid per definir millor les opcions disponibles per a implementar la missió del robot d’ExoMars.

La missió ExoMars ha tingut problemes des del principi. Començà essent una col·laboració amb la NASA però l’any 2012 aquesta va posar fi a la seua participació a causa de les retallades pressupostàries per tal de pagar l’excés de despeses del Telescopi espacial James Webb.

El 14 de març de 2013, representants de l’ESA i l’agència espacial russa (Roscosmos), varen signar un acord en el qual Rússia es convertia en un soci de ple dret. Roscosmos subministraria els vehicles de llançament Protó amb etapes superiors Briz-M i serveis de llançament, així com un mòdul d’entrada, descens i aterratge addicional portant a bord un robot explorador.  Constaria de dues missions: Exomars 2016, que duria l’orbitador Trace Gas Orbiter (TGO) i el modul de demostració de descens i aterratge Schiaparelli i Exomars 2018 que baixaria el robot Rosalind Franklin. Tanmateix les finestres de llançament del 2018 i del 2020 no es pogueren aprofitar per diversos problemes tècnics amb els paracaigudes que havien de dipositar suaument Rosalind en terra marciana. Tothom esperava que enguany, resolts els problemes i passada la pandèmia, la col·laboració ESA-Roscosmos duria la tecnologia europea i russa per primera vegada a Mart.

Ara la guerra a Ucraïna ho ha llençat tot per l’aire. De moment Roscosmos, vista la negativa de l’ESA a col·laborar, ja ha anunciat que el coet Proton-M/Briz-M reservat que havia d’enlairar ExoMars2022 des del Cosmòdrom de Baikonur al Kazakhstan s’utilitzarà en alguna altra missió. De tota manera el director de Roscosmos, Dimitri Rogozin tampoc va deixar marge per mantenir les relacions, ja que va ordenar el passat 26 de febrer el final de la col·laboració amb els llançaments espacials a la base europea de Kourou, a la Guaiana francesa, i retirà tot el seu personal. Els ànims entre les dues agències espacials no passen pel seu millor moment.

Ara el director general de l’ESA, Josef Aschbacher, té una feina feixuga gairebé impossible. Buscar un nou coet per enviar el robot Rosalind Franklin a Mart i, més difícil encara, trobar una etapa de descens que la deposite suaument en la superfície.

El repte de salvar ExoMars 2022 és pràcticament impossible ja que  Roscosmos col·labora no només amb el coet llançador i l’etapa de descens. També disposa de dos instruments en el robot Rosalind Franklin (ADRON-RM i ISIM) i, a més a més, ha instal·lat una unitat de calor de radioisòtops amb plutoni 238 per a escalfar el ròver en les nits marcianes.

En teoria, es podria buscar un nou llançador, com per exemple un Ariane 6, llançar la missió des del Port Espacial Europeu a Kourou i utilitzar el modul de descens Kazachok sense assistència tècnica russa. Però tanta incertesa fa impossible que la missió s’enlaire en setembre d’enguany aprofitant la màxima aproximació de Mart. Caldria ja esperar les noves finestres de llançament del 2024 o millor encara el 2026.

Realment, tal com pensa Daniel Marin, expert en astronàutica, l’única solució realista per salvar la missió seria esperar que les relacions entre Rússia i Europa milloren i enlairar ExoMars amb un coet Proton-M/Briz-M tal com estava previst. I si això no s’aconsegueix, potser ExoMars es quede a terra per sempre. Seria una veritable llàstima. Tant Europa com Rússia no han aterrat mai a Mart i tots dos hi perden si no s’hi avenen en algun moment del futur.

Més informació:
Adiós a ExoMars 2022. ¿Veremos algún día el rover Rosalind Franklin en Marte? Eureka, Daniel Marin, 17 març 2022.

El instrumento español para buscar vida en Marte se queda en tierra por la guerra en Ucrania, Mónica G. Salomone. SINC. 18 març 2022.

Images:
1. El robot Rosalind Franklin a Mart i al fons el mòdul Kazachok. Recreació. ESA
2. Modul de descens rus Kazachok a Mart portant a bord el robot Rosalind Franklin. Recreació. ESA

A hores d’ara la invasió d’Ucraïna per part de les forces armades russes continua endavant. Tot de sancions s’han activat i Rússia ha estat expulsada temporalment del Festival d’Eurovisió, del Consell d’Europa i d’altres organismes internacionals.

I vist això, com queda la col·laboració espacial de la NASA i de l’Agència Espacial Europea (ESA) amb Rússia?

Actualment set astronautes de la NASA, l’ESA i l’Agència Espacial Russa, Roscosmos, es troben a bord de l’Estació Espacial Internacional (ISS, de les inicials en anglès). Els astronautes de la NASA Raja Chari, Kayla Barron, Thomas Marshburn i Mark Vande Hei, l’astronauta de l’ESA Matthias Maurer i els cosmonautes de Roscosmos Anton Shkaplerov i Pyotr Dubrov treballen conjuntament i pacíficament mentre els seus dirigents es barallen a terra.

El treball col·laboratiu dalt de l’Estació continua com estava previst segons es desprén de la informació de la NASA. Per a dimarts que ve hi ha prevista una eixida extravehicular (passeig espacial) i el començament d’unes recerques sobre càncer.  A més a més és previst que una nau russa Soyuz faça aterrar l’astronauta de la NASA Mark Vande Hei  el 30 de març a Sibèria.

Notwithstanding the current conflict, civil space cooperation remains a bridge. ESA continues to work on all of its programmes, including on ISS & ExoMars launch campaign, in order to honour commitments with Member States & partners. We continue to monitor the evolving situation.

— Josef Aschbacher (@AschbacherJosef) February 25, 2022

Si bé allà dalt tot va bé, no tot és igual a les seus de les agències espacials. Malgrat que l’administrador de la NASA Bill Nelson i el director general de l’ESA, Josef Aschbacher han declarat que la col·laboració amb Roscosmos no ha de sofrir cap entrebanc i hauria de continuar igual, no pensa el mateix el director de Roscosmos Dimitri Rogozin. Amb unes dures declaracions ha avisat de les conseqüències del boicot a l’alta tecnologia espacial russa que ha insinuat Joe Biden, el president dels EEUU:

“Si EE UU bloqueja la cooperació amb nosaltres, qui salvarà la ISS d’una eixida d’òrbita descontrolada o una caiguda sobre EE UU o Europa?”

I és que les naus Soyuz russes que hi arriben eleven periòdicament l’Estació ja que aquesta perd altura pel fregament atmosfèric. Sense aquesta ajuda l’Estació cauria descontrolada en pocs anys. A més, fa uns mesos, Roscosmos amenaçà de deixar d’invertir en la ISS el 2025 si no s’alçaven les sancions (per l’annexió de Crimea) que li impedeixen adquirir components electrònics per al programa espacial, mentre que la NASA la voldria conservar almenys fins el 2030.

Avui mateix Rogozin, en resposta a les noves sancions europees, ha ordenat el final de la col·laboració amb els llançaments espacials a la base europea de Kourou, a la Guaiana francesa. De manera que unes 80 persones, tot l’equip tècnic de Roscosmos que s’hi troba allí, abandonarà en les pròximes hores la base espacial.

Rogozin també ha manifestat que, amb les sancions dels EEUU és impossible la col·laboració amb la NASA per a construir la missió Venera-D que hauria de ser llençada el 2029. Es proposa que Roscosmos assumesca tota la missió o que es demane la col·laboració de la Xina.

2022 és any d’oposició marciana i, per aprofitar la menor distància al planeta, l’Agència Espacial Europea (ESA), en col·laboració amb Roskosmos, l’agència russa, hauria d’enviar en setembre la missió ExoMars  que, una vegada arribe al planeta desplegà una estació fixa, Kazachok, i un explorador mòbil en la superfície. El robot explorador, anomenat Rosalind Franklin, en honor a la científica que obtingué la primera imatge de l’estructura del DNA, buscarà proves de vida passada o present en Mart. En principi sembla que, de moment no hi haurà problemes amb la missió ja que tots els components estan construïts i provats. El llançador serà un coet Proton-M/Briz-M que deixarà la Terra des del Cosmòdrom rus de Baikonur.

Actualització 1 de març 2022. Comunicat de l’ESA: Pel que fa a la continuació del programa ExoMars, les sancions i el context més ampli fan que un llançament el 2022 sigui molt poc probable.

Molts anys de col·laboració científica tècnica i científica se’n van per l’aire per la invasió d’Ucraïna. La desconfiança dels dirigents mundials ha estroncat projectes conjunts i l’intercanvi d’informació científica que ens duien a un món millor. Encara que els lligams personals entre el personal de les agències espacials continuaran, els dirigents posaran molts entrebancs a la lliure circulació de les idees. I un món amb gran reptes ambientals i sanitaris no s’ho pot permetre.

Actualització 1 de març 2022

Ahir es reuniren els membres de l’Agència Espacial Europea i firmaren el següent document conjunt:

Deplorem les víctimes humanes i les tràgiques conseqüències de la guerra a Ucraïna. Estem donant prioritat absoluta a la presa de decisions adequades, no només pel bé de la nostra plantilla implicada en els programes, sinó pel ple respecte dels nostres valors europeus, que sempre han modelat fonamentalment el nostre enfocament de la cooperació internacional.

L’ESA és una organització intergovernamental governada pels seus 22 estats membres i durant les últimes dècades hem creat una sòlida xarxa de cooperació internacional, que serveix a la comunitat espacial europea i mundial a través dels seus programes de gran èxit.

Estem aplicant plenament les sancions imposades a Rússia pels nostres Estats membres. Estem avaluant les conseqüències de cadascun dels nostres programes en curs realitzats en cooperació amb l’agència espacial estatal russa Roscosmos i alineem les nostres decisions amb les decisions dels nostres Estats membres en estreta coordinació amb socis industrials i internacionals (en particular amb la NASA sobre l’Estació Espacial Internacional).

Pel que fa a la campanya de llançament dels coets Soyuz des del port espacial europeu de Kourou, prenem nota de la decisió de Roscosmos de retirar la seua plantilla de Kourou. En conseqüència, avaluarem per a cada càrrega útil institucional europea sota la nostra responsabilitat el servei de llançament adequat basat sobretot en els sistemes de llançament en funcionament actualment i els pròxims llançadors Vega-C i Ariane 6.

Pel que fa a la continuació del programa ExoMars, les sancions i el context més ampli fan que un llançament el 2022 sigui molt poc probable. El director general de l’ESA analitzarà totes les opcions i prepararà una decisió formal sobre el camí a seguir pels estats membres de l’ESA.

L’ESA continua supervisant la situació en estret contacte amb els seus estats membres.

Més informació:
Agencia Espacial Europea publica actualización sobre la participación de Rusia en la EEI y las misiones a Marte, divendres 25 de febrer 2022.
Station Gears Up for Spacewalks While Conducting Cancer Research, 24 febrer 2022
“Si EE UU bloquea la cooperación con nosotros, ¿quién salvará a la ISS de una caída sobre Europa?” 25 febrer 2022

Imatge:
La nau russa Soyuz MS-18 es mostra acoblada al mòdul Rassvet de l’Estació Espacial Internacional mentre el complex orbital vola a 426 km per sobre del Canadà a prop de Calgary, Alberta. 14 d’abril de 2021.

Actualització: Bé, ja ha acabat. La nau Progress ha passat de llarg i ha caigut finalment al Pacific central aquesta matinada.

Nota oficial de l’Agència Espacial Europea: Progress 59 Update

———-

La reentrada de la nau de càrrega russa Progress M-27M és inminent, segons diverses fonts consultades.

Des de l’oficina d’escombraries espacials de l’Agència Espacial Europea (ESA) s’estan proporcionant estimacions del moment de la reentrada sobre la base de l’anàlisi de les dades de seguiment de radar proporcionades pels nord-americans, millorades amb dades del rastreig de radar TIRA d’Alemanya (operat per Fraunhofer FCF).

ESA ha calculat un reingrés no controlat del Progress M-27M en qualsevol moment entre la vesprada-nit d’avui fins demà al migdia 8 de maig.

Els dubtes sobre el moment exacte de la reentrada són causats per la imprevisibilitat de les forces de fricció atmosfèriques que ara mateix està experimentant la nau.

La nau Progrés està girant a una velocitat de rotació molt ràpida al voltant d’una revolució cada 1,8 segons.

L’empresa Aerospace, dedicada a l’assegurança i assessorament de missions espacials, fa una predicció molt més precisa, però bàsicament molt semblant a la de l’Agència Espacial Europea.

Hora de reentrada: divendres 8 de maig 2015 05:40 UTC ± 5 hores.  (per obtindre l’hora local cal sumar 2 hores).

Així que la previsió segons aquesta empresa és que la nau de càrrega russa Progress M-27M cauria en la finestra temporal entre les 2:40 i les 12:40 de demà, en la nostra hora local.

Com es pot veure en el mapa adjunt, sembla que caurà en l’Atlàntic sud. Esperem que siga així ja que l’òrbita que segueix la nau passa per damunt dels nostres caps.

Informació a partir de la nota de premsa de l’ESA. Update on Progress M-27M reentry i de l’empresa Aerospace: Reentry Prediction.

Imatge 1: Progress 54 en 2014. NASA
Imatge 2: Diverses òrbites del Progress M-27M i nou probable punt de reentrada segons Aeropace.org.

La nau no tripulada Progress M-27M / 59P despegà del cosmòdrom de Baikonur al Kazakhstan en un coet Soyuz el passat 28 d’abril a les 07:09 GMT per a una missió rutinària d’abastiment d’aliments, aigua i combustible a l’Estació Espacial Internacional (ISS, de les seus sigles en anglés).

Però quan ja s’enfilava cap a l’estació, la nau de càrrega començà a patir alguns problemes tècnics que els experimentals membres de l’equip de control rus no han pogut solucionar fins ara.

Sembla que poc abans de la separació entre la etapa final del coet portador Soyuz i la nau Progress es va perdre la comunicació. Poc després la telemetria confirmà que la separació s’havia realitzat amb èxit així com el desplegament dels panells solars. La nau enfilava correctament cap a l’ISS, tanmateix el desplegament de les antenes no es va realitzar.  Pareix que es va produir una explosió a bord, a conseqüència de la qual la defensa aèria nord-americana ha detectat 44 fragments de residus. Actualment el que queda de la nau Progress gira sense control al voltant de la Terra.

No s’hi pot fer res per salvar la nau. Donat que es troba en una òrbita baixa on l’atmosfera terrestre té certa presència, el fregament de la nau Progress amb els gasos de l’atmosfera li farà perdre energia i d’ací uns dies farà un reingrés incontrol·lat en direcció a la Terra.

En un reingrés no controlat, la nau pot caure en qualsevol punt sobre la terra o el mar entre les latituds 51º nord i 51º sud, que correspon a la inclinació de la seua òrbita. Això cobreix pràcticament tota la Terra, llevat de les zones àrtiques i antàrtiques. Aquesta inclinació orbital és la mateixa que manté l’òrbita de l’Estació Espacial Internacional.

La tripulació de l’ISS ha aconseguit fer una sèrie de fotografies quan la nau perduda els ha passat ben prop. Amb elles s’ha fet una pel·lícula on es veu que Progress M-27M continua girant com un boig, allà lluny en la distància.

No patiu pels astronautes que actualment habiten l’Estació Espacial. No passaran gana. Com comenta l’astronauta Samanta Cristoforetti al seu compte de Google+: The good news is that we’re not going to run out of food, water, oxygen or any other vital consumables any time soon – we have plenty on margin. On humanity’s outpost in space no astronaut is going to bed hungry!

La nau Progress portava a bord una còpia de la bandera soviètica que onejà en el Reichstag alemany el 2 de maig de 1945. Es volia commemorar des de l’espai el 70é aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, la Gran Guerra Patriòtica per als soviètics.

Progress M-27M / 59P caurà a la terra pròximament. Amb una massa d’uns 7300 quilograms i una longitud de 7,94 m, s’espera que la major part de la nau es cremarà durant la reentrada per la fricció atmosfèrica. No obstant això, segurament algunes de les peces més grans i més dures, com el mecanisme d’acoblament o els tancs propulsors podrien sobreviure a la reentrada i arribar a la superfície.

L’Agència Espacial Europea preveu la reentrada al voltant del dissabte 9 de maig amb una incertesa de més o menys 2 dies. Però aquest previsió és de fa uns dies. Avui l’empresa Aerospace, dedicada a l’assegurança i assessorament de missions espacials, fa una predicció molt més precisa, el divendres 8 de maig 2015 a les 21:43 UTC ± 22 hores i preveu que caurà al centre de l’Oceà Índic.

Però encertar el punt de reentrada és difícil. Quan ens aproximem al divendres ja serem capaços de predir el moment i lloc de la reentrada. Una diferència de pocs minuts implica milers de quilometres d’incertesa.

Des de la web N2YO.com es pot veure en directe les vistes des de l’Estació Espacial Internacional, si estem en la zona de la Terra en que és de dia. També podem veure la trajectòria de l’ISS i al seu darrere la de la nau russa.

Ja veurem en uns dies on caurà finalment la nau perduda. La nau Progress, com fa l’Estació Espacial, passarà per damunt del nostre país unes quantes vegades en els pròxims dies. Esperem que no caiga per ací. En sis dècades de vols espacials, cap persona a tot el món ha estat ferida per cap deixalla espacial. Molt més perillós és agafar el cotxe cada dia o volar en avió.
Caldrà esperar per veure-ho.

Més informació: Stricken Progress M-27M spotted by ISS – Entry path under evaluation

Imatge 1: Una nau Progress
Imatge 2: Vídeo fet a partir d’una sèrie d’imatges obtingudes des de l’ISS. Es veu com la Progress M-27M gira sense control.
Imatge 3: Diverses òrbites del Progress M-27M i probable punt de reentrada segons Aeropace.org.

Imatges: Roscosmos i NASA.